
Lògicament hi ha altres realitats que no cal descuidar, però l'atenció pastoral en el temps de lleure a l'adolescent i jove, des d'una perspectiva humana i cristiana, és una prioritat.
Per què? Us deixo anar uns quants motius: en primer lloc, és el futur humà de la nostra església. Els joves són les futures vocacions: sacerdotals, matrimonials, religioses i d'altres tipus.... Amb ells confirmem la solidesa d'una vida posada al servei del Crist, de testimoni davant dels altres, de compromís amb els pobres i desatesos. Un segon motiu: preparem una societat conscienciada enfront les noves realitats dels nostres temps: medi ambient, immigració, globalització, noves tecnologies, etc. Això ens demana, però, també està nosaltres al dia i saber què volem. Quan ens posem davant dels joves, també ens estem posicionant: estem donant un punt de vista o un altre en algun tema, qüestió o debat. Tercer motiu: el joves empenyen. Ens escandalitzen, ens mouen, no s'estan quiets. Els joves fan que l'Església no resti aturada, s'actualitzi. Necessitem els joves per poder créixer, renovar-nos, sentir-nos vius. La joventut porta crítica, atreviment, desvergonyiment. No ens fa falta una mica d'això? I un quart motiu i darrer, és per sentit pastoral. Si no tenim joves arrelats a l'Església, com arribarem a la resta? Tindrem voluntaris de Caritas? Tindrem famílies vinculades a la Pastoral Familiar? Tindrem gent vinculada a les parròquies? Tindrem catequistes? Tindrem capellans? Tindrem mestres de religió? Tindrem monitors i monitores per als nostres moviments? I seguiu obrint els interrogants que vulgueu.
No sé si us he convençut. En tot cas, no era aquesta la idea. El fi d'aquest article és, potser, un altre. És animar-vos en el camí d'acompanyament i seguiment dels adolescents i joves. Sense idees fixes, resultats a curt termini i projectes fets a mesura nostra i no d'ells. El seguiment del jove és des de la pregària, el diàleg i la presència. Sense cap pressió però també, amb la seguretat que són una part humana molt important de la tasca evangèlica que duem a terme. Obrim-nos a ells de manera agosarada i valenta, utòpica i esperançada.
Lluís PLana, Delegat de la Pastoral de joves d'Urgell.