Secretariat interdiocesà de Joves

"Esta es la juventud del Papa"

Després de poder assistir a la dedicació de la Sagrada Família i poder admirar tota la seva bellesa, vaig poder veure el Papa en directe amb el seu Papamòbil amb una veu de fons, que venia dirigida i clamada per uns joves que deien, “Esta es la juventud del Papa”, i a mi, em va semblar un poc irònic. Però reflexionant durant aquesta setmana sobre el que volia escriure en aquest article, que hem va demanar la delegació, vaig pensar que realment era una expressió molt encertada i que sintetitzava la vinguda del Papa. Ja que ser la joventut del Papa, vol dir ser els seguidors d’aquell qui va anomenar Pere com a cap i pastor de l’Església. Ser la joventut del Papa vol dir ser seguidors de Crist, ser portadors de l’amor directe d’aquell que ens ho ha donat tot, ser testimonis directes de la bona nova de l’evangeli, ser joves en una societat on ser cristià es molt difícil on cada dia es fa més difícil poder dir aquell qui t’ha canviat la vida, aquell qui t’ha donat un sentit diferent en la teva vida, això vol dir ser joventut del Papa, això vol dir ser joventut del Crist.

Algú pot pensar que es molt difícil i que Jesús ens demana molt, però mirant el personatge de Pere en la lectura de la bíblia vaig poder veure un moment que ho sintetitza tot. Aquest moment es quan Jesús li diu a Pere, m’estimés? Pere sense pensar-s’ho li diu, si t’estimo, i Jesús li diu, pastura els mes anyells. Per segona vegada Jesús li fa la mateixa pregunta i Pere contesta el mateix. Jesús que insisteix molt i ens té molta confiança li torna a dir, Pere m’estimes?, Pere llavors pensa, em costa seguir-te, no sóc el millor exemple, en mig dels meus companys, moltes vegades he dit que no sóc seguidor teu, t’he abandonat en els moments difícils, però si, t’estimo Pare. I Jesús li contesta, pastura els meus anyells. Algú pot pensar que amb aquestes paraules us estic demanat que tots sigueu capellans o monges, però no, això cadascú ja s’ho plantejarà, el que vull dir es que Jesús no va venir a la terra per ajudar als justos sino als injustos, als que més els costava seguir el seu camí. Vull dir que ser joventut del Papa, de Crist, comporta moltes coses difícils, moltes renúncies, comporta decisions molts responsables i lliures, comporta anar contra corrent del món. On hi haurà moments que tot ho deixarem o voldrem deixar-ho córrer i que pensarem que per allò que estàvem lluitant era tot un desastre i que no servia per a res, on ens trobarem persones que ens diran que ens han rentat el cervell.

Però jo us dic no esteu sols, NO TINGUEU POR (Joan Pau II), esteu acompanyats de persones que pensen igual que vosaltres, que tenen dificultats igual que vosaltres, i que es senten cridades per Crist a ser millors persones, a ser portadors d’allò que se’ls ha donat, en una societat que es fa difícil, però no impossible. I si algun dia penseu que no teniu la suficient capacitat de seguir el camí de Crist, mireu Pere, sabent que no era un dels millors apòstols, però que era l’escollit per a dur a terme una de les tasques més important de l’Església. Com cadascú de vosaltres sou escollits per estimar al Crist amb totes les vostres forces, i portar-lo dins del cor, de tal manera que tots ho sentin, potser sense paraules, potser sense imatges però el noten, es com l’altra frase que també vaig sentir SE NOTA, SE SIENTE, EL PAPA ESTÁ PRESENTE”. Que Crist estigui present en les nostres vides, i ho demostréssim estimant als nostres germans.

Gerard Reverter, Seminarista de La Rápita

(Bisbat de Tortosa)