Avui la delegació de la pastoral amb joves de Girona hem fet una roda de premsa per parlar de la Pasqua Jove i de l’evolució del Pla pastoral que hem començat aquest any.Personalment hem feia més gràcia explicar com va evolucionant el pla, quines dificultats i quins èxits hem assolit que no explicar una festa.
Els periodistes m’ho deuen haver captat i les preguntes més interessants han estat sobre el pla. De veritat que no m’ho esperava, perquè la Pasqua Jove realment està ben preparada i potser cridava més l’atenció.
Una periodista del Canal Nord, la televisió local de Figueres m’ha fet una molt bona pregunta. M’ha qüestionat sobre quina resposta donem des del bisbat a la falta de recepció dels joves enfront l’Església.
En el fons aquesta noia pensava: "Clar l’església no té joves, s’han buidat les parròquies, cada vegada sou menys i vosaltres sou els últims de Filipines....".
En el fons aquesta noia pensava: "Clar l’església no té joves, s’han buidat les parròquies, cada vegada sou menys i vosaltres sou els últims de Filipines....".
És una molt bona pregunta però amb la intenció clara dr ficar el dit a la ferida.
Doncs jo, he afirmat amb rotunditat que no és veritat que l’Església no tingui joves.
Doncs jo, he afirmat amb rotunditat que no és veritat que l’Església no tingui joves.
No és veritat que els joves passin del fet religiós i és mentida podrida que l’Església hagi llençat la tovallola amb la pastoral de joves.
Només cal veure les nostres parròquies, de joves encara n’hi han. Podem trobar grupets de confirmació a poblets ben petits i a les grans ciutats dels nostres bisbats. Grups de post confirmació amb joves de més de 17 anys que cada mes es troben parlen de la seva fe i la celebren amb comunitat, grups de monitors que cada setmana fan un voluntariat cristià amb la mainada!
Encara no vivim una gran crisi en la pastoral juvenil, perquè l’any passat varem ser capaços de convocar a Tarragona més de 6000 joves a l’Aplec de l’Esperit! Quan els bisbes convoquin i només en vinguin dos, després si que tindrem un gran problema, però no el nostre gran problema no és de convocatòries.
Només cal veure les nostres parròquies, de joves encara n’hi han. Podem trobar grupets de confirmació a poblets ben petits i a les grans ciutats dels nostres bisbats. Grups de post confirmació amb joves de més de 17 anys que cada mes es troben parlen de la seva fe i la celebren amb comunitat, grups de monitors que cada setmana fan un voluntariat cristià amb la mainada!
Encara no vivim una gran crisi en la pastoral juvenil, perquè l’any passat varem ser capaços de convocar a Tarragona més de 6000 joves a l’Aplec de l’Esperit! Quan els bisbes convoquin i només en vinguin dos, després si que tindrem un gran problema, però no el nostre gran problema no és de convocatòries.
Quin és el problema que jo hi veig?
Tenim el problema de creure’ns que pel fet de tenir-los (grups, trobades, aplecs, jornades...) ja està tot solucionat i aquest és l’error de la pastoral amb joves.
Sí, els tenim. Van venint a les catequesis, participen a les trobades diocesanes de joves i a les d’àmbit nacional i també les internacionals, però ens la juguem amb l’evangelització, amb el procés que aquests joves fan amb la seva fe.
Sí, els tenim. Van venint a les catequesis, participen a les trobades diocesanes de joves i a les d’àmbit nacional i també les internacionals, però ens la juguem amb l’evangelització, amb el procés que aquests joves fan amb la seva fe.
Necessiten que els acompanyem, que els ajudem amb la seva fe en Jesús, que siguem testimonis veritables del Crist, que els ensenyem a viure en i per l’Església.
Tenen necessitat que els ajudem a estimar l’Església, sense complexos, sense manies ni partidismes barats que malauradament massa temps fa que duren.
El jove necessita que els ajudem a tenir una bona experiència cristiana, un bon començament en el camí de seguir Jesucrist.
Necessiten que els ajudem a pregar, a caminar amb Jesús de la mà i a celebrar l’Eucaristia no com una obligació sinó com una sort, com un regal, com una necessitat interior de rebre Crist per ser-ne testimonis!
Sí, tenim joves, però tant de bo no els tinguéssim només a les grans concentracions sinó fent cadascú el seu camí de fe amb d’altres joves que tenen a Jesús com el sentit últim de la seva vida.
Tenen necessitat que els ajudem a estimar l’Església, sense complexos, sense manies ni partidismes barats que malauradament massa temps fa que duren.
El jove necessita que els ajudem a tenir una bona experiència cristiana, un bon començament en el camí de seguir Jesucrist.
Necessiten que els ajudem a pregar, a caminar amb Jesús de la mà i a celebrar l’Eucaristia no com una obligació sinó com una sort, com un regal, com una necessitat interior de rebre Crist per ser-ne testimonis!
Sí, tenim joves, però tant de bo no els tinguéssim només a les grans concentracions sinó fent cadascú el seu camí de fe amb d’altres joves que tenen a Jesús com el sentit últim de la seva vida.
Jordi Callejón
Delegació de Girona
