Ser jove i acompanyar a altres joves? Sí, sé que pot sonar una mica “estrany” i complicat a l’hora...Però això és justament “la meva realitat”, fins i tot, alguns es sorprenen quan saben l’edat que tinc -18 anys -.
Aquests dies he tingut l’oportunitat de participar al “Fórum de Pastoral con Jóvenes” que s’ha celebrat a Madrid del 7 al 9 de Novembre. L’experiència que en trec és molt positiva, i és el que m’agradaria transmetre en aquestes quatre ratlles: “la meva vivència d’aquests dies”.
Em sembla que puc afirmar que era una de les persones més joves entre les 2000 que van participar al Fòrum i com a jove que sóc, moltes de les coses que s’explicaven durant les ponències i les xerrades, “jo, ja les sabia...”. No vull dir que jo “sàpiga molt de pastoral amb joves”, però és que jo per edat… podia ser perfectament un exemple del que es deia, i em sentia identificada en moltes de les coses que es deien... és més, moltes de les coses que vaig escoltar, reflectien molts dels aspectes de la meva realitat, i al sentir-ho m’adonava que és alhora, la realitat viscuda per molts altres joves.
Em va impressionar veure “tantíssima” gent reunida amb un mateix objectiu: apropar-se als joves com jo, per arribar a ells i poder-los transmetre el missatge de l’evangeli, tot acceptant que en l’església d’avui en dia - que som tots els cristians - hem de canviar algunes coses i, decididament, seguir treballant i avançant.
La gent venia de tots els racons d’Espanya i, tanmateix, era alhora molt diversa: hi havia sacerdots, adults que treballen amb joves, professors, religioses, i joves… de totes les edats i d’àmbits molt diversos, però em va impressionar que tots en sentíem units per una mateixa causa. Era bonic i il·lusionant veure 2000 persones que durant 3 dies hem estat pensant i parlant de Déu, del missatge de Jesús, i de com seguir transmetent-lo als joves de la nostra societat, i que ho podem fer, també, saltant i ballant les cançons de Migueli o a ritme de roc...
Però, per a fer-ho, calia abans, conèixer les diverses realitats dels joves. Gràcies a 7 testimonis, que ens van explicar la seva realitat i el paper que l’església jugava en la seva vida, vàrem poder veure la gran diversitat de joves i que som… tots diferents, però sovint més semblants del que pot semblar a primera vista: tots, ells i jo... creients o no, desitjàvem igualtat, tolerància, respecte, trobar el nostre lloc en aquest món… En definitiva, penso que tots els joves tenim més punts en comú dels que podem arribar a pensar, o fins i tot a demostrar.
Personalment, els 7 testimonis em van “tocar” molt, em va ser “fàcil” identificar-me amb algun dels testimonis. Però encara em va sorprendre més, i de manera molt grata, poder comprovar que una “altra” església és possible..., que la pastoral amb joves pot seguir creixent..., que d’una manera o altra, podem continuar evangelitzant.., que podem fer que el missatge de Jesús arribi..., i encara més, podem ajudar a que els joves descobreixin a Déu, tot fent camí junts en la seva experiència.
Tot això…em provoca una gran il·lusió; veure que això és possible..., veure que “la gent més gran” està disposada a “acollir” els joves tal com som, amb la realitat en que vivim i amb la nostra manera de veure les coses. Com a jove, m’il·lusiona i m’omple d’esperança, i com a catequista, em dóna força per a seguir acompanyant joves, per intentar ajudar-los que descobreixin el que altra gent m’ha ajudat a mi a descobrir... que aquests joves, ells i jo, siguem llum per al món, i que ells i jo també puguem ser capaços d’ajudar a altres joves; els que alguns diuen que estant perduts, els que busquen el seu lloc, que encara no han trobat, els que cerquen la seva pròpia identitat i a Déu, els que tenen dubtes, també a aquells joves que es senten sols, incompresos, desil·lusionats... perquè al cap i a la fi... encara que tots siguem diferents, no ho som tant.
La meva experiència d’aquest Fòrum, de ben segur, m’ajudarà a seguir creixent i creient en mi mateixa, en els joves i en Déu, a obrir-me i a comprendre molt millor altres realitats amb les que convisc cada dia, m’ajudarà a seguir treballant per als joves... perquè nosaltres som el futur... però també formem part i som el present.
Per acabar voldria quedar-me amb una última experiència que he fet aquests dies: l’important que és descobrir i veure que no estem sols al món, que hi ha molts més joves, joves com tu i com jo, que cerquem..., que ens movem... i que no ens cansarem fins trobar el nostre lloc i la nostra felicitat...
Cantava i pregava a l’Eucaristia que va cloure el Fòrum perquè tots els joves siguem capaços d’aconseguir-ho i poder compartir-ho amb els altres... perquè és donant com acabarem trobant moltes respostes a les nostres inquietuds, perquè és donant, com més rebrem, i com més feliços podrem arribar a ser.
Mireia Castells Ruiz
Aquests dies he tingut l’oportunitat de participar al “Fórum de Pastoral con Jóvenes” que s’ha celebrat a Madrid del 7 al 9 de Novembre. L’experiència que en trec és molt positiva, i és el que m’agradaria transmetre en aquestes quatre ratlles: “la meva vivència d’aquests dies”.
Em sembla que puc afirmar que era una de les persones més joves entre les 2000 que van participar al Fòrum i com a jove que sóc, moltes de les coses que s’explicaven durant les ponències i les xerrades, “jo, ja les sabia...”. No vull dir que jo “sàpiga molt de pastoral amb joves”, però és que jo per edat… podia ser perfectament un exemple del que es deia, i em sentia identificada en moltes de les coses que es deien... és més, moltes de les coses que vaig escoltar, reflectien molts dels aspectes de la meva realitat, i al sentir-ho m’adonava que és alhora, la realitat viscuda per molts altres joves.
Em va impressionar veure “tantíssima” gent reunida amb un mateix objectiu: apropar-se als joves com jo, per arribar a ells i poder-los transmetre el missatge de l’evangeli, tot acceptant que en l’església d’avui en dia - que som tots els cristians - hem de canviar algunes coses i, decididament, seguir treballant i avançant.
La gent venia de tots els racons d’Espanya i, tanmateix, era alhora molt diversa: hi havia sacerdots, adults que treballen amb joves, professors, religioses, i joves… de totes les edats i d’àmbits molt diversos, però em va impressionar que tots en sentíem units per una mateixa causa. Era bonic i il·lusionant veure 2000 persones que durant 3 dies hem estat pensant i parlant de Déu, del missatge de Jesús, i de com seguir transmetent-lo als joves de la nostra societat, i que ho podem fer, també, saltant i ballant les cançons de Migueli o a ritme de roc...
Però, per a fer-ho, calia abans, conèixer les diverses realitats dels joves. Gràcies a 7 testimonis, que ens van explicar la seva realitat i el paper que l’església jugava en la seva vida, vàrem poder veure la gran diversitat de joves i que som… tots diferents, però sovint més semblants del que pot semblar a primera vista: tots, ells i jo... creients o no, desitjàvem igualtat, tolerància, respecte, trobar el nostre lloc en aquest món… En definitiva, penso que tots els joves tenim més punts en comú dels que podem arribar a pensar, o fins i tot a demostrar.
Personalment, els 7 testimonis em van “tocar” molt, em va ser “fàcil” identificar-me amb algun dels testimonis. Però encara em va sorprendre més, i de manera molt grata, poder comprovar que una “altra” església és possible..., que la pastoral amb joves pot seguir creixent..., que d’una manera o altra, podem continuar evangelitzant.., que podem fer que el missatge de Jesús arribi..., i encara més, podem ajudar a que els joves descobreixin a Déu, tot fent camí junts en la seva experiència.
Tot això…em provoca una gran il·lusió; veure que això és possible..., veure que “la gent més gran” està disposada a “acollir” els joves tal com som, amb la realitat en que vivim i amb la nostra manera de veure les coses. Com a jove, m’il·lusiona i m’omple d’esperança, i com a catequista, em dóna força per a seguir acompanyant joves, per intentar ajudar-los que descobreixin el que altra gent m’ha ajudat a mi a descobrir... que aquests joves, ells i jo, siguem llum per al món, i que ells i jo també puguem ser capaços d’ajudar a altres joves; els que alguns diuen que estant perduts, els que busquen el seu lloc, que encara no han trobat, els que cerquen la seva pròpia identitat i a Déu, els que tenen dubtes, també a aquells joves que es senten sols, incompresos, desil·lusionats... perquè al cap i a la fi... encara que tots siguem diferents, no ho som tant.
La meva experiència d’aquest Fòrum, de ben segur, m’ajudarà a seguir creixent i creient en mi mateixa, en els joves i en Déu, a obrir-me i a comprendre molt millor altres realitats amb les que convisc cada dia, m’ajudarà a seguir treballant per als joves... perquè nosaltres som el futur... però també formem part i som el present.
Per acabar voldria quedar-me amb una última experiència que he fet aquests dies: l’important que és descobrir i veure que no estem sols al món, que hi ha molts més joves, joves com tu i com jo, que cerquem..., que ens movem... i que no ens cansarem fins trobar el nostre lloc i la nostra felicitat...
Cantava i pregava a l’Eucaristia que va cloure el Fòrum perquè tots els joves siguem capaços d’aconseguir-ho i poder compartir-ho amb els altres... perquè és donant com acabarem trobant moltes respostes a les nostres inquietuds, perquè és donant, com més rebrem, i com més feliços podrem arribar a ser.
Mireia Castells Ruiz
delegació de lleida
