Silencis

Hi ha moltes formes de silenci quan preguem. Els silencis van des de la buidor total a la màxima comunicació. Aquests són els extrems i entre ells una llarga fila de silencis d’entremig.

La buidor total porta a un silenci orfe de tot. No hi ha cap presència, cap paraula, cap emoció, cap sentiment, cap raonament... i cap consol. És una asfixia vital. La vivència del no-res porta al silenci de tot.

La comunió total porta a un silenci de la plenitud del tot. Hi ha presència, amor, mirada, acolliment. Te n’adones de què si durés massa et podries morir de goig. La vivència del Tot porta al silenci de tot.

Entre la buidor i la comunió hi trobem els silencis d’entremig. Són els més normals. S’hi barregen molts elements possibles. Poden trobar-se sota la influència d’un dels extrems. Silencis del dolor, de la soledat, de la impossibilitat en front de l’inefable, de la sorpresa, de la crida, de la memòria que retorna viu un passat...

Si estem atents a l’Esperit resulta que tots els silencis poden ser positius, encara que no tots són agradables.

Quan experimentem els silencis dominats per la buidor podem endevinar els camins de la humilitat, de la nostàlgia de Déu, de la comunió amb molts elements dominants a la nostra cultura social, dels preàmbuls de la mort, de què el nostre cor creat per Ell només en Ell trobarà el seu repòs.

Quan experimentem els silencis en els quals domina la comunió entenem vitalment el que vol dir sentir-se acollit, ser hostes, rebre estimació, vibrar amb l’Altre, entendre el que hi ha més endins de la paraula, certa unitat de tota realitat, i especialment que Ell hi és.

Així anem caminant per la vida, entre la buidor i la comunió. La pregària quan és vital participa de la buidor i la comunió. No són contradictòries. Abans de ser ja hi érem en la comunió de l’Amor infinit. I és que el no-res té aquesta virtualitat que a partir d’ell Déu crea. Ell és Amor. La nostra mateixa mort serà aquella buidor total que ens portarà a la comunió total. De forma analògica passa amb la vida de pregària.

Jesús Renau, sj

Descarrega't les Escoles de pregària!

Entra a la secció 'Materials' del web jovesij.com i descarrega't la darrera Escola de pregària d'aquest mes de febrer sobre l'Ecologia i Compromís preparada per la Delegació diocesana de pastoral de joventut d'Urgell. Hi trobaràs altres temes com la Fe, l'Esperança, la Justícia social o la Caritat.

Aquest material el pots treballar a nivell individual o amb el teu grup, segur que t'ajuda en el teu camí de fe!!

La JMJ, la vivència d’una nova evangelització

«La magnífica experiència de la Jornada Mundial de la Joventut, a Madrid, ha estat també una medicina contra el cansament de creure. Ha estat una nova evangelització viscuda. Cada cop amb més claredat es perfila en les Jornades Mundials de la Joventut una manera nova, rejovenida, de ser cristià, que voldria intentar caracteritzar en cinc punts:

1. Primer, hi ha una nova experiència de la catolicitat, de la universalitat de l’Església. Això és el que ha impressionat immediatament els joves i tots els presents: venim de tots els continents i, encara que mai no ens hem vist abans, ens coneixem.

2. D’aquí neix després una manera nova de viure el fet de ser homes, de ser cristians. Una de les experiències més importants d’aquells dies va ser per a mi l’encontre amb els voluntaris de la Jornada Mundial de la Joventut: aquests joves havien ofert en la fe una porció de vida.

3. Un tercer element, que de manera cada vegada més natural i central forma part de les Jornades Mundials de la Joventut, i de l’espiritualitat que en prové, és l’adoració. (...) L’adoració és per damunt de tot un acte de fe: l’acte de fe com a tal. Déu no és una hipòtesi qualsevol, possible o impossible, sobre l’origen de l’univers. Ell és allí. I si ell està present, jo m’inclino davant seu.

4. Un altre element important de les Jornades Mundials de la Joventut és la presència del sagrament de la penitència, que, de manera cada vegada més natural, forma part del conjunt. Hi ha en l’home, provinent del Creador, la disponibilitat a estimar i la capacitat de respondre a Déu en la fe. Però, provinent de la història pecaminosa de l’home, hi ha també la tendència contrària a l’amor: la tendència a l’egoisme, a tancar-se en un mateix, més encara, al mal. (…) Per això necessitem la humilitat que sempre demana novament perdó a Déu.

5. Finalment, com a última característica que no cal descuidar en l’espiritualitat de les Jornades Mundials de la Joventut, voldria esmentar l’alegria. D’on ve? Com s’explica? Segurament hi ha molts factors que intervenen alhora. Però, d’acord amb el meu parer, el decisiu és la certesa que prové de la fe: jo sóc estimat. (...) La fe alegra des de dins.»

Llegir tot el missatge

Missatge del sant Pare a la Cúria romana
Nadal 2011

Trobada de Taizé a Berlín

Des de la delegació de joventut de Tortosa ens fan arribar aquestes fotografies de la Trobada de cap d'any de Taizé que enguany es va celebrar a Berlín, Alemanya, del 28 de desembre a l'1 de gener. Entre les fotos anireu trobant fragments de la Carta de Taizé 2010 "Cap a una nova solidaritat" del germà Alois.

«Existeixen murs no solament entre els pobles i continents, sinó també molt a prop de nosaltres, fins i tot dins del cor humà. Pensem en els prejudicis entre els diferents pobles. Pensem en els immigrants tan propers però tan llunyans alhora. Entre les religions subsisteix una ignorància recíproca, i els mateixos cristians estem separats en múltiples confessions. La pau mundial comença al cor.»

«Per iniciar una solidaritat, anem cap a l’altre, encara que sigui amb les mans buides, escoltem, intentem comprendre aquell que no pensa com nosaltres… i llavors, una situació bloquejada pot transformar-se.»

«Cerquem està atents en els més dèbils, als qui no troben feina... La nostra atenció cap als més pobres pot expressar-se com a compromís social. Ella és, en el més profund una actitud d’obertura cap a tots: els que estan més a prop de nosaltres són també, en certa manera, els pobres que ens necessiten.»

Descarrega't la carta de Taizé 2012!

Crònica del pelegrinatge diocesà dels joves de Girona a Roma

Els joves del Bisbat de Girona, acabem de tornar de la nostra peregrinació a Roma amb l'acompanyament del nostre Bisbe Francesc. En aquests tres dies hem visitat part dels indrets més importants de Roma quant a la nostra fe. El primer dia vam visitar Sant Joan de Laterà, Catedral de Roma, i Santa Maria la Major, una de les quatre basíliques majors. També vam estar al Fòrum i al Colisseu, on vam veure els arcs de Titus i de Constantí així com la Columna de Trajà, importants per la seva història. Vam visitar l'església de Santa Maria in Aracoeli, el Capitoli i la Fontana di Trevi on vam llençar les nostres monedes tal com diu la tradició per tal de poder-hi retornar, i finalment, el Panteó.

L'endemà vam tenir la sort de poder presenciar l'audiència del Sant Pare, vam gaudir d'uns bons llocs ben endavant i van mencionar el nostre grup un parell de cops, fet que ens va fer molta il·lusió a tots. En el missatge del Sant Pare va remarcar diferents aspectes, entre els quals la importància de la família com a puntal de la fe. Vam aprofitar que ja estàvem al Vaticà per visitar la basílica de Sant Pere, on vam veure la tomba de Joan Pau II, vam acariciar els peus de Sant Pere i vam contemplar La Pietat de Miquel Àngel. Després de dinar vam visitar part dels Museus Vaticans, només les sales més rellevants ja que tampoc teníem massa temps, entre elles però, no podia faltar les estàncies de Rafael i la Capella Sixtina on ens vam aturar amb més tranquil·litat per poder assaborir la majestuositat de l'obra i dedicar uns moments d'oració. Per acabar el dia vam desplaçar-nos fins a darrere el Tíber par arribar a Santa Maria in Trastevere una església preciosa on vam estar-hi una estona per pregar.

L'últim dia vam aixecar-nos ben aviat per anar a celebrar l'eucaristia a la cripta de Sant Pere del Vaticà, davant la tomba de Sant Pere. Va ser un moment molt emotiu, per unir-nos en comunió i compartir la nostra fe. Sortint de l'eucaristia vam dirigir-nos a la Seu de la Doctrina de la Fe, on ens va rebre Monsenyor Lluís Ladaria, arquebisbe jesuïta Secretari de la Congregació per la Doctrina de la Fe. Va dedicar-nos part del seu temps per explicar-nos amb quatre pinzellades el seu dia a dia i contestar-nos unes preguntes que ens havíem preparat. Com a mostra del nostre agraïment li vam regalar una Mare de Déu del Carrer de la parròquia de Sant Jaume de Salt.

Abans de dinar vam visitar la darrera basílica major que ens quedava per veure: Sant Pau Extramurs. Una basílica impressionant, on també vam disposar d'una estona per poder pregar. En tot moment hem tingut la sort i hem pogut gaudir de la companyia del nostre estimat Bisbe, que ens feia les diferents explicacions de tot el que anàvem visitant juntament amb el mossens Jordi Font i Jordi Callejón.

En resum, han estat uns dies de treball espiritual que ens han permès aprofundir i reflexionar sobre la nostra fe. Uns dies en els quals hem estat impregnats de cultura i tradició, on hem pogut apreciar amb els nostres sentits tot allò del que havíem sentit a parlar o llegit en llibres de text. Ha estat una peregrinació que ens ha enriquit i ens ha unit com a grup entre joves de la ciutat de Girona i Blanes. Ha estat doncs, una oportunitat per refermar-nos i encoratjar-nos a seguir ferms en la nostra fe i a continuar endavant.

Meritxell Valentí

Experiències viscudes al Recés Advent 2011

“In manus tuas Pater”

El passat dissabte 3 de desembre cinc joves de la diòcesi de Tortosa vam sortir cap a Poblet; allí anàvem a compartir, experimentar el gran Amor de Déu. Vam estar tot el camí explicant-nos moltes coses, però la que em va cridar més l’atenció (realment no sabia perquè...) va ser que tots cinc anàvem amb moltes ganes i amb molta il·lusió de compartir aquests exercicis espirituals. A partir de llavors va començar aquet gran viatge en busca de trobar aquest gran amor, confiança, fidelitat, felicitat...que ens dóna el Senyor.

Un cop allà ens vam trobar amb més joves que venien de diferents diòcesis de Catalunya. Entre tots ens vam organitzar en les habitacions i la cuina, i a continuació de cop a la feina. Els exercicis espirituals els va dirigir Mn.Joan Àguila, ens va donar un horari (cada dia l’adaptàvem al nostre ritme) i unes pautes que ens ajudaven a l’hora de fer la pregària. Durant tots aquests dies vam compartir tants moments! Però el més important és que els vam compartir amb Ell al 100%.

En tot moment es notava la presència de l’Esperit de Déu entre nosaltres, es reflectia a les nostres cares que ens deixàvem portar, i que el Senyor hi era present. Des de llavors, no puc deixar d’agrair-li tot el què ha fet en mi i amb tots i totes els que vam ser-hi presents. Crec que després de tantes experiències durant aquest estiu a la JMJ, penso que l’Esperit ha deixat petjada a les terres acollidores d’aquest afer. I en aquests exercicis s’ha notat aquesta predisposició, ganes nostres i força de l’Esperit. Cap dels presents dubtem de que Ell va estar entre nosaltres aquells dies més que mai. “In manus tuas Pater”.

Raquel Cid

"Soparé amb ell i ell amb mi” (Ap. 3, 20)

Aquí em tens, asseguda al costat del cep. Decidida a ser un serment que dóna fruit. Mirant, sentin-te, escoltant-te i vivint la teva joia; 1000 Gràcies Amic Estimat, Amic de Veritat. El primer dia d’Exercicis. em vas dir que et quedaves a sopar a casa meva. Jo estava encantadíssima, tindria al millor convidat i a casa meva! Et vaig preparar la millor sopa de caldo, el millor llenguado... Tot allò que sé que més t’agrada. Després de les postres em vas dir: “Sopo amb tu, però tu sopa també amb mi; estigue’t quieta aquí. T’he d’explicar tantes coses... Vols que t’ho conte?”.Guuuuau!!! Perdona Amic estimat, no t’he escoltat ni un segon...

Ja està, fregaré els plats en un altre moment. Ara em quedo amb Tu, en serio, estic amb Tu. A partir d’aquest moment, no hem parat de xerrar i contar-nos secrets... Quantes coses he après! Gràcies per confiar en mi, gràcies per escollir-me a la teva llista... Mil gràcies per tot, ja ho saps!

Blanca Cid

I tu, com vius el Nadal?