Mocadors a l'arbre

El dia que va decidir marxar de casa, ni tan sols va dir adéu als seus. Va deixar enrere la família i tots els records que formaven part de la seva vida. Volia ser lliure. Un any després va veure que havia perdut el temps, la salut i els diners. Anava caminant perdut pels carrers solitaris d'una gran ciutat, i no deixava de pensar en els seus. A vegades li venia la idea de tornar a casa, però la descartava: no sabia si seria ben rebut, després de tant de temps d'haver marxat.

Però un dia va decidir-se a escriure una carta als de casa seva. En ella els demanava perdó i els deia que es moria de ganes per tornar a casa, però que no s'atrevia a demanar-ho, perquè no sabria com el rebrien. Al final de la carta els deia que si ells (els seus pares i germans) estaven disposats a acollir-lo, que posessin un mocador blanc penjat de l'arbre que hi havia al costat de la casa, tocant a la via del tren. Si ell veia el mocador, baixaria a l'estació i tornaria a casa. Però si el mocador no hi fos, acceptaria la decisió de la família i continuaria el seu viatge.

Durant el viatge amb tren a la seva ciutat, va estar tota l'estona pensant en l'arbre. Unes vegades se l'imaginava amb un petit mocador blanc penjat; i altres vegades també l'imaginava amb les branques buides, sense cap senyal de la seva família.

Quan el tren va passar veloç al costat de casa seva, va mirar el vell arbre... i no va poder reprimir un gest d'alegria: no hi havia només un mocador blanc lligat a una branca; tot l'arbre estava ple de mocadors, grans, petits, blancs, de colors... Com si hagués florit el perdó, un perdó total, que oblida tot, i que dóna l'oportunitat de tornar a començar...

Sabrem nosaltres donar una altra oportunitat a aquells que creiem que no han obrat bé amb nosaltres?

El símbol de la cendra

(...) La cendra amaga realitats importants que hem de descobrir i fer nostres. D'on ve? Com neix?

Sabem que els cristians som continuadors del poble jueu. Jesús de Natzaret era i va viure com un bon jueu. Doncs bé, el poble jueu quan sentia que habvia pecat, que havia fet mal als germans i es perdia i volia buscar de nou l'amistat amb Déu, ho exterioritzava cobrint-se el cap de cendra i vestint-se de roba de sac aspra i incòmoda. Era el signe del seu sincer penediment i de la petició del perdó de Déu. Era manifestar públicament que allunyat de l'aliança amb Déu se sentia ben poca cosa, pols inconsistent que una petita bufarada de vent se l'emportava.

Fixeu-vos, inclús, en un petit detall que enriqueix aquest símbol. L'Església vol que a la Cendra que avui ens posarà el sacerdot hagi cendra obtinguda de les palmes i les branques d'oliva que vam utilitzar el Diumenge de Rams de l'any passat. El que havia estat un sgigne de Glòria ha quedat reduït a ben poca cosa. Per això, ara, quan ens imposaran la cendra se'ns dirà "converteix-te i creu en l'Evangeli" i és que en el seguiment de l'Evangeli està la nostra força.

Aproximar-nos a rebre la cendra serà el senyal de que ens penedim dels nostres pecats, de les nostres faltes, de que reconeixem la nostra debilitat i que en ocasions fallem als altres, ens fallem a nosaltres mateixos, fallem a la missió que Déu ens ha encomanat. Però també diem que volem millorar i que èr això necessitem l'ajuda i la misericòrdia del Senyor, la comprensió i l'ajuda dels altres.

Per tant, no estem davant d'un ritus de màgia. Aquí ens hem d'implicar. Millorar requereix esforç personal, necessita l'ajuda de Déu, i reconèixer que el que Crist ens ha deixat a l'Evangeli és un camí segur. Per aquesta raó, se'ns dirà el "converteix-te i creu en l'Evangeli". I si creiem això i sentim que necessitem l'ajuda de Déu per renovar-nos, ens acostarem a rebre la cendra confiant en que el Senyor ens perdona i ens anima a fer de la nostra vida un servei als germans.

Vicente Ortín
Delegació de Joventut del bisbat de Lleida

10 Consells per aquesta Quaresma

1- Acceptar-nos amb joia tal com som.

2- Recordar el que hem rebut per donar-ne gràcies, i el que ens falta per reconèixer la nostra feblesa.

3- Acceptar els altres tal com són, començant pels més pròxims: el marit o l’esposa, els germans, els fills, els avis, els veïns, les germanes i germans de la comunitat...

4- Parlar bé dels altres i fer-ho amb veu alta.

5- No comparar-se amb els altres, perquè la comparació només ens portarà a l’orgull o desànim.

6- Viure en la veritat: dir el bé, bé i al mal, mal.

7- Resoldre els conflictes no amb la força sinó amb el diàleg; sense aixecar la veu, sense que la conversa es converteixi en un monòleg per part meva.

8- En el diàleg, començar pel que ens uneix, després passar al que ens separa.

9- Prendre la iniciativa del diàleg i tractar de reconciliar-me com més aviat millor: “Que no es pongui el sol sobre la ira”.

10- Creure fermament que perdonar val més que tenir raó.

Cardenal Dannels