Pot semblar que escombro cap a casa, però, estic convençut que un dels camps amb més pretensions, que necessita més recursos materials i humans, i un dels grans reptes que ha d'afrontar l'Església al segle XXI és el de la joventut.
Lògicament hi ha altres realitats que no cal descuidar, però l'atenció pastoral en el temps de lleure a l'adolescent i jove, des d'una perspectiva humana i cristiana, és una prioritat.
Per què? Us deixo anar uns quants motius: en primer lloc, és el futur humà de la nostra església. Els joves són les futures vocacions: sacerdotals, matrimonials, religioses i d'altres tipus.... Amb ells confirmem la solidesa d'una vida posada al servei del Crist, de testimoni davant dels altres, de compromís amb els pobres i desatesos. Un segon motiu: preparem una societat conscienciada enfront les noves realitats dels nostres temps: medi ambient, immigració, globalització, noves tecnologies, etc. Això ens demana, però, també està nosaltres al dia i saber què volem. Quan ens posem davant dels joves, també ens estem posicionant: estem donant un punt de vista o un altre en algun tema, qüestió o debat. Tercer motiu: el joves empenyen. Ens escandalitzen, ens mouen, no s'estan quiets. Els joves fan que l'Església no resti aturada, s'actualitzi. Necessitem els joves per poder créixer, renovar-nos, sentir-nos vius. La joventut porta crítica, atreviment, desvergonyiment. No ens fa falta una mica d'això? I un quart motiu i darrer, és per sentit pastoral. Si no tenim joves arrelats a l'Església, com arribarem a la resta? Tindrem voluntaris de Caritas? Tindrem famílies vinculades a la Pastoral Familiar? Tindrem gent vinculada a les parròquies? Tindrem catequistes? Tindrem capellans? Tindrem mestres de religió? Tindrem monitors i monitores per als nostres moviments? I seguiu obrint els interrogants que vulgueu.
No sé si us he convençut. En tot cas, no era aquesta la idea. El fi d'aquest article és, potser, un altre. És animar-vos en el camí d'acompanyament i seguiment dels adolescents i joves. Sense idees fixes, resultats a curt termini i projectes fets a mesura nostra i no d'ells. El seguiment del jove és des de la pregària, el diàleg i la presència. Sense cap pressió però també, amb la seguretat que són una part humana molt important de la tasca evangèlica que duem a terme. Obrim-nos a ells de manera agosarada i valenta, utòpica i esperançada.
Lògicament hi ha altres realitats que no cal descuidar, però l'atenció pastoral en el temps de lleure a l'adolescent i jove, des d'una perspectiva humana i cristiana, és una prioritat.
Per què? Us deixo anar uns quants motius: en primer lloc, és el futur humà de la nostra església. Els joves són les futures vocacions: sacerdotals, matrimonials, religioses i d'altres tipus.... Amb ells confirmem la solidesa d'una vida posada al servei del Crist, de testimoni davant dels altres, de compromís amb els pobres i desatesos. Un segon motiu: preparem una societat conscienciada enfront les noves realitats dels nostres temps: medi ambient, immigració, globalització, noves tecnologies, etc. Això ens demana, però, també està nosaltres al dia i saber què volem. Quan ens posem davant dels joves, també ens estem posicionant: estem donant un punt de vista o un altre en algun tema, qüestió o debat. Tercer motiu: el joves empenyen. Ens escandalitzen, ens mouen, no s'estan quiets. Els joves fan que l'Església no resti aturada, s'actualitzi. Necessitem els joves per poder créixer, renovar-nos, sentir-nos vius. La joventut porta crítica, atreviment, desvergonyiment. No ens fa falta una mica d'això? I un quart motiu i darrer, és per sentit pastoral. Si no tenim joves arrelats a l'Església, com arribarem a la resta? Tindrem voluntaris de Caritas? Tindrem famílies vinculades a la Pastoral Familiar? Tindrem gent vinculada a les parròquies? Tindrem catequistes? Tindrem capellans? Tindrem mestres de religió? Tindrem monitors i monitores per als nostres moviments? I seguiu obrint els interrogants que vulgueu.
No sé si us he convençut. En tot cas, no era aquesta la idea. El fi d'aquest article és, potser, un altre. És animar-vos en el camí d'acompanyament i seguiment dels adolescents i joves. Sense idees fixes, resultats a curt termini i projectes fets a mesura nostra i no d'ells. El seguiment del jove és des de la pregària, el diàleg i la presència. Sense cap pressió però també, amb la seguretat que són una part humana molt important de la tasca evangèlica que duem a terme. Obrim-nos a ells de manera agosarada i valenta, utòpica i esperançada.
Lluís PLana, Delegat de la Pastoral de joves d'Urgell.