Fa uns 3 mesos, vaig tenir la sort de veure un cartell que anunciava un pelegrinatge de joves a Terra Santa. Realment era molt atractiu; seguir les petjades de Jesús amb altres joves, un preu molt econòmic.... en definitiva, un “bon viatge” per aquest estiu. La veritat és que en aquell moment no vaig ser conscient de la magnitud de coses que s’amagaven rere aquelles lletres...El 16 de juliol començava l’aventura, cares conegudes i no tan conegudes, començàvem un camí plegats que ens portaria a la terra de Jesús i a tot el que allí s’hi amagava.
Durant aquella setmana vam visitar molts llocs sants: la casa de Maria a Natzaret, el llac de Galilea, l’establia de Betlem, el Sant Sepulcre... en definitiva, que mentre les nostres càmeres fotogràfiques no paraven de disparar, nosaltres ens vam “deixar els peus” per aquelles terres...
Però no és d’això que vull deixar constància....
Realment, tots aquells llocs sants van ser preciosos malgrat el contrast de la pobresa i les restes de la guerra que els envoltaven. El que m’agradaria deixar escrit són les sensacions i les emocions que vam viure aquells dies... És cert que estàvem cansats però això no ens va impedir viure amb intensitat i plenitud aquella experiència.
Durant el pelegrinatge, Jesús es va fer present en mig nostre en molts moments.... Mentre caminàvem, anàvem llegint fragments de la Bíblia que havien passat allà on érem, també vam tenir moments de reflexió i pregària, de reconciliació... Jo personalment, mai havia reflexionat tant, però certament vaig sentir la presència de Jesús molt a prop (potser més a prop que mai!) en molts moments, però sobretot en els meus companys de viatge. Tots diferents, de diferents punts de la geografia catalana, però alhora, vam ser un en molts moments. També voldria destacar la sort que vam tenir amb els mossens que ens acompanyaven.... No només pel fet de ser joves ( que també! ) sinó perquè vivien amb alegria la seva vocació...eren feliços! I se’ls notava.... I van ser capaços de transmetre aquesta joia amb senzillesa però alhora amb moltíssima força.
Cal dir que aquestes dues sensacions em van impressionar ja que tots plegats vam poder veure la fe, l’estimació, l’ AMOR a Déu i als altres en els rostres i els gestos dels nostres companys i ara ja, amics.
Però, que ve ara? Punt i final? Personalment em decanto per punt i seguit! Ara ens toca donar testimoni de la nostra experiència, explicar-la a joves ( i no tant joves) i continuar el nostre camí personal d’estimació i confiança en Jesús i Maria.... i a poc a poc, anar descobrint què puc fer joc, en el meu dia a dia, per seguir aquest camí, per dir “si” com Maria....
Fàcil? Probablement no.... la qüestió és no donar-se per vençut tan aviat....
Clara Roig
