28 de desembre 2010 -1 de gener 2011
EL TESTIMONI
El dia 27 al mig dia sortíem des de Terrassa camí de la ciutat holandesa, ens esperaven 17 hores de viatge. Del bisbat de Solsona superàvem la vintena i ens uníem a altres bisbats conduits per un autocar de València. Per el camí va haver moments de tot, de pregària, de diàleg, de lleure i de repòs. En el diàleg ens enriquia molt el compartir les últimes vivències de la història de la nostra vida, però també s’hi llegia una il·lusió per el que ens esperava a tots. No sols consistia en acumular experiències, si no que també consistia en contagiar alegria i pressentiment de felicitat entre la comunió.
Arribar a Rotterdam, s’hi pot contemplar el paisatge d’hivern amb neu. Una ciutat amb molta aigua, mai havia vist tanta distància de riu glaçat.
Ens distribuirem els grups per parròquies, esglésies protestants i centres de culte. Algú va arribar abans que un altre al seu destí. Però la puntualitat a la pregària, era un fet.
A la nit tothom podia parlar amb la família corresponent a la parròquia destinada, amb anglès majoritàriament o defensant-s’hi tan bonament com és pot. Era el diàleg del cor que era l’entesa amb més confiança en la convivència de tots aquests dies. A la família també s’hi compartia quelcom material: els àpats, també l’afecte.
Destacar les amistats que un jove pot fer malgrat la diferència de confessions i de llengües, cultures. Ressaltar les pregàries que eren tres durant el dia. Era com posar-se tots d’acord: matí tarda i nit per reviure aquella emoció del fi d’any on no sols el material i carismàtic caracteritza la societa t actual. Si no fer partícip amb aquell qui duem tots dins amb la festa del canvi de dècada. Començar l’any resant i encomanant-se a Jesús és la millor manera de iniciar un any.
Arribàvem el dia 2 a la tarda, amb un xic d’enyorança amb els amics coneguts a Holanda, però contents d’explicar l’experiència amb la família.
Xavier Torné Teixidó
(Bisbat de Solsona)
