Així començava l'experiència de l'Estiu Solidari....La comunitat de Sangrelaya, a Hondures, ens espera
Durant el mes de juliol, 8 joves de la diòcesi de Tarragona emprendrem un viatge que s’emmarca dins el projecte Estiu Solidari que des de fa uns anys coordina la Delegació de Joves de l’arquebisbat de Tarragona amb la col•laboració de la Delegació catalana de Missions. 4 d’aquests joves marxaran en breu al Congo, tal com ja es va fer fa dos anys. Els altres 4, entre els quals m’incloc, iniciem nova ruta, i és que per primer cop l’enviament es produeix cap a Hondures, per viure una experiència que de ben segur no ens deixarà indiferents.
Em dic Blanca, tinc 25 anys i tinc el plaer de compartir aquesta experiència amb l’Adelaida Fossas (35), l’Òscar Millán (19) i el David Guillén (30). Tots quatre venim de viure la fe dins les nostres comunitats, i les nostres ocupacions diàries són ben diferents.
L’Òscar estudia Arquitectura, el David fa quatre anys que treballa en un banc, l’Ade és mestra de religió i jo treballo en una agència de publicitat. Quan vaig afegir-me al grup, l’Ade i l’Òscar ja havien dit sí. El David fou l’últim de sumar-s’hi, un compromís familiar coincidia amb els dies programats per a l’estada. Però són poques les vegades en què els plans de Déu es presenten de forma tan clara.
En aquest sentit, el suport que Mn. Simó Gras, la delegada de Joventut, Marisa Jiménez, i la Núria Macip (voluntària al Congo) van oferir-nos durant els dies en què havíem de prendre aquesta decisió no deixaven lloc a cap dubte: la comunitat de Sangrelaya, a Hondures, ens espera per compartir la fe i conviure amb una realitat social ben diferent a la que estem acostumats.
La comunitat de Sangrelaya forma part de la diòcesi de Trujillo, de la qual és bisbe Mn. Lluís Sole. Allà col•laborarem amb l’IHER (Institut Hondureny d’Educació per Ràdio) que promou l’ensenyament a distància a fi de que l’educació arribi a tots aquells poblats aïllats dels nuclis urbans. Durant gairebé un mes, en ruta itinerant, ens posarem en contacte amb la gent, de la mà dels dos missioners residents, coneixent la seva realitat i fent proselitisme dels programes d’ensenyament per ràdio, cridant a la participació tant de joves com de gent més gran. Els caps de setmana ens unirem als voluntaris de l’IHER en la seva tasca de control de la feina feta pels estudiants, aclariment de dubtes, repàs de lliçons, etc.
Ha estat relativament fàcil el nostre sí a aquesta experiència. Ens assalten dubtes, temors, inseguretats... però tenim molt clar que, en una societat en la qual cada cop es fa més difícil estimar sense esperar res a canvi, volem posar com a centre de les nostres vides Jesús, sortir de nosaltres mateixos per aprendre a ser menys exigents amb els altres i trobar allò que ens uneix: l’amor pel Crist. L’Església és una gran família, la família de Jesús, i com a germans que som volem visitar aquells membres que viuen més lluny, i fer comunió amb tots ells.
Font: Catalunya Cristiana.
Podeu seguir l'experiència de l'Estiu Solidari cada setmana al dietari de Catalunya Cristiana
