Carta a un joven que duda

Querido amigo, con tu carta has querido compartir algunas de tus perplejidades, sobre todo las que hacen referencia a Dios y a la religión, al igual que dos amigos pueden compartir un café en un bar del centro. Mi respuesta no pretende ser la solución a «tu problema», sino un elemento más para tu reflexión. Pienso que no se trata tanto de «encontrar soluciones» como de «buscar significado». Las soluciones pueden satisfacer inquietudes, pero el significado da sentido e impulso a nuestras vidas. Llegeix tot l'article

Marc Vilarassau, sj

Publicat a Sal Terrae

Perdonar?

Aquest mes de març, en plena Quaresma, l'Escola de pregària ha tractat el tema del perdó. Us oferim el text introductori. També us podeu descarregar tota l'Escola de pregària a la secció Materials del web www.jovesij.com

Podríem dir que no hi ha acte humà més difícil q ue demanar perdó. No ens referim a demanar perdó d’aquella manera que la mestra a l’hora del pati solucionava el problema quan ens barallàvem amb un altre company, sinó aquelles situacions de la vida, que causen en les persones un gran dolor interior on el perdonar i demanar perdó és un acte quasi heroic. Cercant per la xarxa hi ha un text d’en Francesc Torralba que tracta aquest tema tan profund per a tots nosaltres. Per ell, “el perdó és, al capdavall, una decisió, una actitud, un acte de la voluntat, un procés i una forma de vida."

És quelcom que oferim per a altres persones i quelcom que acceptem per a nosaltres. És la decisió de veure més enllà dels límits de la personalitat de l'altra persona, de les seves pors, neurosis i errors, és la decisió de veure una essència pura, no condicionada per històries personals, que té una capacitat il·limitada i sempre és digna de respecte i d'amor”. Ens agradaria fer destacar d’aquesta afirmació una petit detall, aquesta definició parla del perdó com a procés i estil de vida.

I tant que és un procés! Perdonar és molt difícil perdonar és quelcom que un ha d’aprendre, que s’ha de deixar acompanyar. Perdonar no vol dir rendir-se vers l’altre és guanyar, és vèncer les pròpies rancúnies i pors per saber donar el que realment un és. Un procés de coneixença personal, un procés de creixement interior, de vida espiritual, de saber assolir en la vida el que vol dir ser cristià. I tant que és un estil de vida! L’estil de vida del qui creu, estima i segueix el Crist. L’estil de vida de l’escola de Natzaret, de l’escola dels apòstols que volen fer caure foc del cel i Jesús els corregeix. L’estil de vida de milers de persones que durant dos mil anys han interioritzat l’evangeli i han estat testimonis de l’Amor i la pau de Deú enmig del món. Un estil de vida que va a contracorrent, que materialment no ven, ni dóna res, no és atractiu per una societat materialista i ansiosa de tenir costi el que costi i costi a qui costi.

Per acabar aquesta presentació voldríem tornar a citar a Francesc Torralba:

“La decisió de perdonar disminueix el poder que tenen els opressors de fer-nos completament les seves víctimes. Paradoxalment, perdonar és una manera de contraatacar, perquè és negar-se a acceptar l'odi com a solució.”