«Qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci
el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci l'esclau de tots;
com el Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar
la seva vida com a rescat per tothom.»
Mc 10, 43-45
Mc 10, 43-45
I després què? Potser hi ha qui pensa que això del servei l'única cosa que et
produeix és que et gastis. Que si vius
per als altres, s'aprofitaran de tu, t’espremeran, i acabaràs apallissat. Però
això no és cert. El servei no és buidar fins no poder més, sinó una altra forma
d'omplir-te. D'altres vides, d’altres noms, d’altres cares. És una opció sobre
com vols viure. T’enriqueix?
Sí, encara que és una mica més intangible que la riquesa o la submissió. T’omple els dies d'històries. Li dóna motius al teu cansament. Dóna una destinació digne a les teves carícies. Omple el teu horitzó d'èxits i fracassos compartits. Omple la teva vida de vides. Et canvia la mirada i la perspectiva, i això et permet percebre l'altre no com un rival, un enemic, un estrany o un servent, sinó com un germà. Això, evidentment, és un horitzó, que després el dia a dia a tots ens posa en situacions on no és tan fàcil viure-ho.
El servei ens allibera de l'espiral d'haver de
caminar demostrant triomfs, fortalesa o
prestigi. T'ajuda a endinsar-te en una dinàmica diferent: la de qui mira el
món des de baix i no des de la protecció asèptica d'una torre d'ivori. Aquesta
és la
lògica de Déu, que els forts serveixin, que els grans es facin petits per a
trobar-se amb els més fràgils.
Pastoralsj
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada