Ser jove i creient, per què no?

SIGUES LLUM, PASSA-HO
SER JOVE I CREIENT, PER QUÈ NO?

Quan pensem en els amics que tenim, com van arribar-ho a ser? Tal vegada ens vam conèixer a l'escola o a l'institut. A partir d'una trobada que ens va unir, de quelcom viscut junts.. va néixer una relació que ha perdurat. Es va produir un encontre i en les circumstàncies posteriors, en el temps, s'ha consolidat la relació, l'acollida mútua, l'estimació.

Per al cristià, la fe és fruit d'una trobada; tot parteix de la trobada amb el Déu de Jesucrist; i això ha comportat la relació amb un Déu que és Persona, viscut en colla, viscut amb els que també han fet aquesta descoberta que ha marcat la seva existència.

Avui en ple segle XXI, continua sent actual per a molts joves la fe en el Crist, la vida en el seu Esperit, l'acollida del Pare. Enmig d'un món amb propostes ben diverses no pocs joves continuen descobrint i acollint una proposta que canvia l'orientació de la seva vida. No pocs joves troben motius per dir "Sí" a una invitació: "Vine i segueix-me", i per a respondre "Només vós teniu paraules de vida eterna". Us convido a visitar, llegir i veure les imatges de: http://jmj2008.blogspot.com/; http://www.comunitacenacolo.it/; http://www.lourdes-france.org/; www.taize.fr/es;

Després d'alguns decennis en què s'ha presentat Déu com aquell que limitava l'home i la seva felicitat, com aquell que calia negar per a poder afirmar la pròpia personalitat... hem pogut anar constatant que allà on no es vol tenir en compte Déu, la persona també deixa de ser respectada i sovint passa a ser una peça més simplement d'una organització, d'un projecte... dirigit pels que se'n creuen amos, siguin els polítics, els economistes o els científics.... Seguim veient grans barbaritats allà on Déu deixa de ser la darrera referència o allà on se'n fa un ús idolàtric, com és el cas dels fonamentalismes de tot signe.

A la vegada observem que la comunitat dels creients no sempre dóna la talla, no sempre és coherent amb allò que confessa. Això és una gran lliçó d'humilitat, fa prendre consciència que cal recomençar sempre des de Crist, en un moviment continu d'anar pouar a la font.

El Déu cristià té rostre, no és una energia o un poder... Aquest rostre és Jesucrist: l'encarnació de la misericòrdia, el perdó, l'amor. La trobada amb Déu en la pregària, en els sagraments, en la comunitat ajuda a anar-lo coneixent cada vegada més i donar-lo a conèixer:

Viure avui la fe és possible, raonable i realitzable. Es tradueix en una manera de veure les coses, els altres, el futur, la història. Ens eixampla el cor i l'horitzó perquè ens fa els seus col·laboradors per tal de que el mal sigui vençut pel bé, i que la vida triomfi en tots els ambients: http://www.pasjovelleida.org; http://www.muec.net/; http://www.escoltesiguies.cat/; http://www.vergeblanca.org/.

Quants joves es converteixen en cooperants! Quants joves estan durant un període de la seva vida en missions a causa de la seva fe a l'Àfrica, a Amèrica del sud, a l'Àsia! Quants fan el pas a un compromís per sempre al servei del Regne, al servei dels altres! Quants joves "hospitalaris" acompanyen malalts o a discapacitats! Com ens podem conformar amb poc quan estem fets per a tant? Com podem deixar de comunicar aquesta realitat als joves d'avui? Com no compartir el que en definitiva respon a les qüestions més pregones del nostre ser?

Els que han anat al nostre davant ens motiven a seguir en la ruta. Saber com van viure Francesc Castelló (http://www.bisbatlleida.org/sants/fcastello.htm; Pier Giorgio Frassati (http://www.pgfrassati.com.ar/) i tants d'altres nois i noies que ens han precedit continua dia a dia motivant-nos en aquesta tasca! La seva joia i la seva plenitud són un signe.

Antonieta Mateus Gorgues.