Des de Sidney (Bisbe de Vic)

Pastoral amb els joves

Una primera reflexió que em sembla adient després de la Jornada Mundial dela Joventut a Sydney és la de remarcar que és possible fer un treball apostòlic amb els joves.

Els joves de les generacions actuals –tot i l’ambient cultural en què són immersos– són capaços d’escoltar l’anunci clar de l’evangeli de Jesucrist. Remirant els discursos i les homilies del papa Benet XVI, trobo algunes claus que ens poden servir quan tot just comencem el nou curs pastoral. El Sant Pare convida a mirar el món, la realitat. Una mirada d’esperança, pròpia de la fe cristiana, fa admirar la creació i les realitats profundament humanes queens envolten. Però també, des de la mirada de la fe, cal constatar els perills dels falsos humanismes, que el Papa no es cansa de recordar: el relativisme i el laïcisme. La proposta cristiana per als joves és clara. La vida, en paraules del Papa, ésuna recerca del que és vertader, bo i bell. La sinceritat en la recerca és una premissa ineludible, en un món de propostes no sempre clares ni ben intencionades. L’anunci és el de sempre en l’Església, tant per als joves com per a tothom:«Crist ofereix més. Encara més, ofereix tot. Solament ell, que és la Veritat, potser el Camí i, per tant, la Vida.» La vida cristiana té una característica que mai no podem oblidar. «El que constitueix la nostra fe no és principalment el que nosaltres fem, sinó el que rebem. Al capdavall, moltes persones generoses que no són cristianes podenfer molt més del que nosaltres fem. Amics, ¿accepteu d’entrar en la vida trinitària de Déu, entrar en la seva comunió d’amor?... Madureu la vostra fe a través dels estudis, el treball, l’esport, la música i l’art. Sosteniu-la mitjançant la pregària i alimenteu-la amb els sagraments.» El nostre món i la nostra Església necessiten la renovació de la qual els joves poden ser portadors. Una nova generació de cristians és convidada a contribuir a l’edificació d’un món en què la vida, l’amor i l’esperança siguin plenament realitat. Un món renovat que pugui parar el desert espiritual que es manifesta en el buit interior, la por indefinible, un larvat sentit de desesperació. I, en paraules del Papa, l’Església té necessitat d’una renovació. L’Església té necessitat del do dels joves, de tots els joves. La crida vocacional apareix en les paraules del Papa –com ha d’aparèixer en tota autèntica pastoral de joves–: «Adreço aquesta invitació de manera especial als qui el Senyor crida a la vida sacerdotal i religiosa. No tingueu por de dir el vostre “sí” a Jesús, de trobar la vostra alegria a fer la seva voluntat, lliurantvos completament per arribar a la santedat i fent ús dels vostres talents al servei dels altres.»

+ Romà Casanova, bisbe de Vic

Rebeu l'Esperit Sant

Quan jo tenia 17 anys, una guitarra, una profunda admiració per Jesús de Natzaret, una fe assumida sense qüestionaments i rebuda des de casa, un ambient catòlic a l’escola i un grup d’amics a la parròquia, algú va preguntar al nostre catequista sobre l’Esperit Sant. Ell, que era un bon animador i que sabia llegir els signes dels temps, mirant-nos les cares, va decidir que el millor devia ser parlar-nos amb paràboles (us sona la història?), i ens va parlar d’un jove que era capaç de renunciar als dissabtes a la tarda per dedicar-los als més pobres, i d’un altre que venç la seva timidesa per defensar un amic, i encara d’un altre, orgullós, que demana perdó quan s’adona del que ha fet, i d’un altre que... i tots vam mirar endarrere en la nostra vida i ens vam descobrir fent coses que mai ens hauríem cregut capaços de fer. Allà hi era l’Esperit Sant, ens va dir. Un poder que no et fa poderós, una força que et torna humil, valentia per escoltar els qui pateixen i coratge per buidar-nos de nosaltres mateixos i transformar-nos i omplir-nos de vida, per omplir-nos de Déu.

Del 14 al 20 de juliol, un centenar de joves de tot Catalunya i les Illes Balears, es van afegir als 2500 joves vinguts de tota Europa que es trobaven a Lourdes per rebre un missatge del Papa Benet XVI des de Sidney: “vosaltres esteu cridats a viure els dons de l’Esperit entre vaivens de la vida quotidiana. (...) Si acolliu la força de l’Esperit Sant, també vosaltres podreu transformar les vostres famílies, les comunitats i les nacions. Allibereu aquests dons. Que la saviesa, la intel·ligència, la fortalesa, la ciència i la pietat siguin els signes de la vostra grandesa.”

Són joves que no canten les cançons que jo cantava, que a casa no senten parlar de Déu, que sovint no els hi és fàcil manifestar-se cristians, però que es senten part de l’Església quan es parla amb el seu llenguatge, quan la senten alegre i creativa, que s’obren al transcendent i a la vida quan se’ls acompanya des de el que són i no des del que voldríem que fossin, que són sensibles als malalts i als febles i disposats a servir. A Lourdes, 2500 joves van pregar plegats, van manifestar obertament i de forma festiva i sorollosa la seva fe i, com Bernadette, van deixar que Déu entrés i fes un cop d’ull al seu cor. I quan això passa res no resta igual!
Ells ja han mogut. Ara ens toca a nosaltres. Tant de bo l’Esperit Sant ens tregui la por i ens torni arriscats i somiadors per creure en l’Església jove que ens espera a l’altra banda de la porta.

Marta Serrano
Delegada de Joves del Bisbat de Lleida