Des de Sidney (Bisbe de Vic)

Pastoral amb els joves

Una primera reflexió que em sembla adient després de la Jornada Mundial dela Joventut a Sydney és la de remarcar que és possible fer un treball apostòlic amb els joves.

Els joves de les generacions actuals –tot i l’ambient cultural en què són immersos– són capaços d’escoltar l’anunci clar de l’evangeli de Jesucrist. Remirant els discursos i les homilies del papa Benet XVI, trobo algunes claus que ens poden servir quan tot just comencem el nou curs pastoral. El Sant Pare convida a mirar el món, la realitat. Una mirada d’esperança, pròpia de la fe cristiana, fa admirar la creació i les realitats profundament humanes queens envolten. Però també, des de la mirada de la fe, cal constatar els perills dels falsos humanismes, que el Papa no es cansa de recordar: el relativisme i el laïcisme. La proposta cristiana per als joves és clara. La vida, en paraules del Papa, ésuna recerca del que és vertader, bo i bell. La sinceritat en la recerca és una premissa ineludible, en un món de propostes no sempre clares ni ben intencionades. L’anunci és el de sempre en l’Església, tant per als joves com per a tothom:«Crist ofereix més. Encara més, ofereix tot. Solament ell, que és la Veritat, potser el Camí i, per tant, la Vida.» La vida cristiana té una característica que mai no podem oblidar. «El que constitueix la nostra fe no és principalment el que nosaltres fem, sinó el que rebem. Al capdavall, moltes persones generoses que no són cristianes podenfer molt més del que nosaltres fem. Amics, ¿accepteu d’entrar en la vida trinitària de Déu, entrar en la seva comunió d’amor?... Madureu la vostra fe a través dels estudis, el treball, l’esport, la música i l’art. Sosteniu-la mitjançant la pregària i alimenteu-la amb els sagraments.» El nostre món i la nostra Església necessiten la renovació de la qual els joves poden ser portadors. Una nova generació de cristians és convidada a contribuir a l’edificació d’un món en què la vida, l’amor i l’esperança siguin plenament realitat. Un món renovat que pugui parar el desert espiritual que es manifesta en el buit interior, la por indefinible, un larvat sentit de desesperació. I, en paraules del Papa, l’Església té necessitat d’una renovació. L’Església té necessitat del do dels joves, de tots els joves. La crida vocacional apareix en les paraules del Papa –com ha d’aparèixer en tota autèntica pastoral de joves–: «Adreço aquesta invitació de manera especial als qui el Senyor crida a la vida sacerdotal i religiosa. No tingueu por de dir el vostre “sí” a Jesús, de trobar la vostra alegria a fer la seva voluntat, lliurantvos completament per arribar a la santedat i fent ús dels vostres talents al servei dels altres.»

+ Romà Casanova, bisbe de Vic