Carta del bisbe Francesc Pardo als joves que peregrinen a Santiago

Estimat noi, estimada noia,
Una salutació cordial amb motiu del pelegrinatge a Santiago.
La Pasqua és un fet: Jesucrist és viu!
Jesucrist, el qui va parlava de Déu d’una manera nova i convincent, com a Pare, i de l’home estimat i perdonat. El qui curava als malalts, acollia els més necessitats i els més desgraciats; el qui es feia proper als leprosos fins a acariciar-los, quedant així en quarantena per entrar en llocs habitats. El qui va plorar davant el sepulcre del seu amic Llàtzer, i s’entendrí davant la mort del fill de la viuda de Naím, i com a signe de qui és i què ens ofereix, els retornà a la vida humana. Rentà els peus als deixebles, es deixà assotar i coronar amb espines, i ha entregat la seva vida per tothom, per tu i per mi.
I aquest fet, què aporta a la meva vida? Què m’ofereix?
Aquest Jesús és el Ressuscitat, el vencedor del pecat i del darrer enemic, la mort i tots els seus amics. Ell és el Senyor de la història per portar-la a la plenitud somniada, la salvació. Això vol dir que podrem assaborir la vida, la felicitat, l’amor del tot i per sempre, com no podem imaginar.
Ell ens ha assegurat, que fa camí amb nosaltres fins al final de la nostra vida i de la història humana.
• Jesús ens fa esdevenir peregrins i no “turistes”.
- El turista, aterra, disfruta, paga i marxa.
- El turista impressiona una màquina digital, però ell no queda impressionat.
- El turista no s’implica en la vida del poble o ciutat.
- El turista passa pel costat de moltes persones, sense acostar-s’hi, sense fer-s’hi proïsme, proper.
- El turista desitja el millor benestar al mínim cost, sense plantejar-se qui paga les conseqüències.
- El turista, mentre ho és, es pensa que tot es pot comprar, fins i tot la felicitat, l’amor...
- El turista vol oblidar-se de les grans preguntes, dels sofriments, de les tensions de la vida ordinària.
- El turista “passa” pels llocs, sense estimar-los, i quan marxa pensa: potser tornaré, no ho sé, depèn de les ofertes.
Hom pot esdevenir “turista” alguns dies durant l’any, o temps curts de la seva vida, per desconnectar, descansar i recuperar forces; per cert que a Girona ens va molt bé, però no com una manera de viure permanent o habitual; no els 365 dies de cada any.
I el pelegrí, com fa el camí de la vida?
- El pelegrí va lleuger d’equipatge per poder avançar amb més llibertat.
- El pelegrí queda impressionat per cada racó i petit detall del camí.
- El pelegrí sap que va de pas, que la veritable pàtria, la vida i l’amor del tot i per sempre serà un regal al final del camí, quan arribi a la casa del Pare, d’on ha sortit, traspassat l’abisme de la mort, perquè Jesús hi ha passat, l’ha vençuda i nosaltres formem de la mateixa cordada.
- El pelegrí porta un recull de llibres, anomenat Nou Testament, a on hi troba una Paraula que és Bona Notícia, orientació, ànims, coratge i alhora exigència. També per entendre’l ha de recórrer a l’Antic Testament, col•lecció que ajuda a conèixer com Déu ha preparat la vinguda de Jesús.
- El pelegrí quan arriba a un poble pregunta, s’interessa per la seva història, vida, necessitats, i si cal oferir-se per un servei, el fa; i si cal fer festa en participa.
- El pelegrí durant el camí necessita menjar, però també un menjar molt especial que li dóna una força i capacitat que ve de Jesús, i per això s’atura i participa de l’Eucaristia amb els altres pelegrins.
- El pelegrí camina al costat dels altres i es fa proïsme, capaç de dialogar, d’ajudar, de sacrificar-se pels altres, perquè junts puguin aconseguir la fita.
- El pelegrí, malgrat les ofertes més fàcils i les dreceres més atraients que se li ofereixen, no abandona.
- El pelegrí quan camina reflexiona sobre les grans preguntes, sobre allò que desitja, i alhora és capaç de cercar respostes, fiant-se de la “saviesa” dels altres que han fet el mateix camí, i sobretot de Jesús de Natzaret, que morí i ressuscità per ell i que ara l’acompanya: “Jo seré amb vosaltres cada dia”.
- Per això el pelegrí pot contemplar el món, els fets, les persones d’una manera diferent, des de la mirada amorosa de Déu, que descobreix en Jesús, i en els grups i les parròquies, els seus deixebles, avui.
- El pelegrí es troba amb altres pelegrins, i especialment amb els qui són joves, en diverses ocasions; però hi ha una trobada única i especial: LA PASQUA JOVE.


Enguany la participació a la Pasqua jove, a l’Aplec de l’Esperit, a la peregrinació a Santiago i formant grup i essent parròquia, ens ajudarà a ser més pelegrins.

Fent el mateix camí al teu costat, rep tot el meu afecte i la meva benedicció.


+ Francesc,
bisbe de Girona i delegat de la CET pels joves