divendres, 26 de novembre del 2010

BENAURANCES D'ADVENT

FELIÇOS els qui continuen confiant, malgrat les moltes circumstàncies adverses de la vida.

FELIÇOS els qui tracten d'aplanar tots els camins: odis, marginacions, discòrdies, enfrontaments i injustícies.

FELIÇOS els qui baixen dels seus cels particulars per oferir esperança i anticipar el futur, amb un somriure als llavis i amb molta tendresa al cor.

FELIÇOS qui esperen, contemplen, escolten, estan pendents de rebre un senyal, i quan arriba el moment decisiu, diuen: sí, vull, endavant, en marxa...

FELIÇOS qui denuncien i anuncien amb la seva pròpia vida i no només amb meres paraules.

FELIÇOS qui omplen els sots, obren camins, abaixen els cims, perquè l'existència sigui per a tots més humana.

FELIÇOS els qui acaricien la rosa, apropen la primavera, regalen la seva amistat i reparteixen il·lusió a mans plenes amb el seu exemple i les seves obres.

FELIÇOS els qui canten en aixecar-se, els qui proclamen que sempre hi ha un camí obert a l'esperança, dient: "No tingueu por, estigueu alegres. Déu és com una mare, com un pare bo que no castiga mai, sinó que ens acompanya i ens encoratja, ja que únicament desitja la nostra alegria i la nostra felicitat".

Miguel Ángel Mesa


dilluns, 15 de novembre del 2010


"Esta es la juventud del Papa"

Després de poder assistir a la dedicació de la Sagrada Família i poder admirar tota la seva bellesa, vaig poder veure el Papa en directe amb el seu Papamòbil amb una veu de fons, que venia dirigida i clamada per uns joves que deien, “Esta es la juventud del Papa”, i a mi, em va semblar un poc irònic. Però reflexionant durant aquesta setmana sobre el que volia escriure en aquest article, que hem va demanar la delegació, vaig pensar que realment era una expressió molt encertada i que sintetitzava la vinguda del Papa. Ja que ser la joventut del Papa, vol dir ser els seguidors d’aquell qui va anomenar Pere com a cap i pastor de l’Església. Ser la joventut del Papa vol dir ser seguidors de Crist, ser portadors de l’amor directe d’aquell que ens ho ha donat tot, ser testimonis directes de la bona nova de l’evangeli, ser joves en una societat on ser cristià es molt difícil on cada dia es fa més difícil poder dir aquell qui t’ha canviat la vida, aquell qui t’ha donat un sentit diferent en la teva vida, això vol dir ser joventut del Papa, això vol dir ser joventut del Crist.

Algú pot pensar que es molt difícil i que Jesús ens demana molt, però mirant el personatge de Pere en la lectura de la bíblia vaig poder veure un moment que ho sintetitza tot. Aquest moment es quan Jesús li diu a Pere, m’estimés? Pere sense pensar-s’ho li diu, si t’estimo, i Jesús li diu, pastura els mes anyells. Per segona vegada Jesús li fa la mateixa pregunta i Pere contesta el mateix. Jesús que insisteix molt i ens té molta confiança li torna a dir, Pere m’estimes?, Pere llavors pensa, em costa seguir-te, no sóc el millor exemple, en mig dels meus companys, moltes vegades he dit que no sóc seguidor teu, t’he abandonat en els moments difícils, però si, t’estimo Pare. I Jesús li contesta, pastura els meus anyells. Algú pot pensar que amb aquestes paraules us estic demanat que tots sigueu capellans o monges, però no, això cadascú ja s’ho plantejarà, el que vull dir es que Jesús no va venir a la terra per ajudar als justos sino als injustos, als que més els costava seguir el seu camí. Vull dir que ser joventut del Papa, de Crist, comporta moltes coses difícils, moltes renúncies, comporta decisions molts responsables i lliures, comporta anar contra corrent del món. On hi haurà moments que tot ho deixarem o voldrem deixar-ho córrer i que pensarem que per allò que estàvem lluitant era tot un desastre i que no servia per a res, on ens trobarem persones que ens diran que ens han rentat el cervell.

Però jo us dic no esteu sols, NO TINGUEU POR (Joan Pau II), esteu acompanyats de persones que pensen igual que vosaltres, que tenen dificultats igual que vosaltres, i que es senten cridades per Crist a ser millors persones, a ser portadors d’allò que se’ls ha donat, en una societat que es fa difícil, però no impossible. I si algun dia penseu que no teniu la suficient capacitat de seguir el camí de Crist, mireu Pere, sabent que no era un dels millors apòstols, però que era l’escollit per a dur a terme una de les tasques més important de l’Església. Com cadascú de vosaltres sou escollits per estimar al Crist amb totes les vostres forces, i portar-lo dins del cor, de tal manera que tots ho sentin, potser sense paraules, potser sense imatges però el noten, es com l’altra frase que també vaig sentir SE NOTA, SE SIENTE, EL PAPA ESTÁ PRESENTE”. Que Crist estigui present en les nostres vides, i ho demostréssim estimant als nostres germans.

Gerard Reverter, Seminarista de La Rápita
(Bisbat de Tortosa)

dimarts, 2 de novembre del 2010


Viajes del Papa: la clave es la pastoral

Las primeras críticas al viaje del Papa a Santiago y Barcelona se centraron en el coste del viaje. Luego se concentraron en lo que el Papa representa a los ojos de los que no quieren recibirle, y se escucharon comparaciones fuera de lugar entre el Papa y algunos imanes, los de Tarragona y Lérida, buenos representantes de un Islam politizado, misógino, intransigente y pobre culturalmente. Algún político consideraba que el Papa salía perdiendo en la comparación. Ya se sabe: no hay peor ciego que el que no quiere ver. Porque hace falta ser ciego para no darse cuenta de que el Papa no fomenta la violencia ni pone en peligro la paz. Más aún, puestos a mirar las cosas con ojos económicos y políticos, es muy posible que la consagración del templo de la Sagrada Familia por el Papa reporte beneficios económicos y turísticos a corto y largo plazo.

Pero decir que la visita del Papa puede reportar hasta beneficios económicos, no es la buena respuesta desde el punto de vista cristiano. Pues las visitas del Papa, aún con algunas servidumbres políticas inevitables (como ocurre en muchas otras realidades humanas: ya me dirán ustedes, por ejemplo, si los éxitos deportivos no tienen servidumbres de todo tipo), hay que contemplarlos en clave pastoral. El Papa, como buen pastor, como mensajero del Evangelio, sólo busca una cosa: consolidar la fe de los creyentes e invitar a los no creyentes que quieran escucharle a considerar el Evangelio de Jesús como una buena aportación a la causa de la paz, de la solidaridad entre los seres humanos, de la defensa de los débiles y desamparados. Todo lo demás está al servicio de este objetivo, aunque a veces, vuelvo a repetirlo, haya que pagar ciertos peajes.

En clave pastoral hay que entender también el uso de las lenguas, en el caso de la visita actual, el uso del gallego y del catalán. Digo esto porque me parecen desafortunadas algunas críticas hechas a este respecto, en línea de si en la Misa en Barcelona habrá más minutos en catalán que de gallego en la de Santiago. Las liturgias papales se preparan con mucho cuidado, para no herir sensibilidades. Lo normal es que donde se hablan dos lenguas se utilicen las dos. Pero lo que denotan las comparaciones entre lenguas es una mala politización de la liturgia. La Eucaristía no es el lugar para milimetrar los minutos de lengua utilizados. Ese lugar son los informativos de las televisiones autonómicas y los discursos de los políticos. La Eucaristía es otra cosa: es la Iglesia reunida como comunidad fraterna para escuchar la palabra de Dios y comulgar con su Señor. Pero para que sea así, se necesitan unos mínimos presupuestos entre los asistentes. Muchos asisten a estas Eucaristías con buena voluntad. Esperemos que sean pocos lo que asisten para aplaudir y hacer demostraciones de “fuerza católica”. Por supuesto, también están lo que asisten para salir en la televisión por motivos políticos.

¿Hay algún modo de evitar estos desajustes? Si los que asisten por compromiso social o político, lo hacen con buena intención, con respeto, como se asiste a la fiesta de un huésped ilustre y se respeta su modo de festejar, no tendría nada que decir. Ahora, si lo único que pretenden es que les vean, si solo se trata de lucir lo importantes que son, entonces no me parece del todo coherente su presencia. No estaría mal alguna reflexión en esta línea porque la Eucaristía es sobre todo la fiesta de la fe, un banquete para creyentes, en el que los primeros puestos son para los pobres. Sin duda, la Santa Sede está interesada en que se televisen estas Eucaristías, porque el Papa busca que le escuchen todos. Estupendo. Pero dejando siempre claro que lo fundamental es la unión con Cristo. Sin unión con Cristo uno no acaba de estar en su sitio en la celebración eucarística.

Martín Gelabert Ballester, O.P.