Secretariat interdiocesà de Joves

Recés d'Advent a Poblet

Si he aprés alguna cosa aquests dies de recés espiritual al Monestir de Poblet és que, com a joves cristiana d’aquest segle XXI, no estic sola. L’experiència d’aquests dies ha estat tota una vivència de fraternitat i comunió conjuntament amb una cinquantena de joves d’arreu de Catalunya.

Quan Mn. Toni Vadell (prevere que ens guià en el recés) ens va enviar un correu per dir-nos que sense conèixer-nos ja pensava en tots nosaltres, li vaig fer saber això però també les ganes i la il·lusió de participar-hi. Ell va ser qui va conduir la nostra pregària, però també ens va proposar que caminem per la vida essent persones agraïdes. Donar gràcies a totes aquelles persones que han contribuït i contribueixen en el nostre camí de fe, es ben gratificant i també ajuda a créixer com a cristians.

Aquests dies de recés, a més, hem tingut temps de revisar la nostra pròpia vida, fer un repàs agraït, una mirada atenta i una lectura creient de la nostra metodologia de vida (com bé li agradava anomenar-ho a Mn. Toni). També hem pogut viure l’experiència de pregària amb els monjos del Monestir de Poblet; laudes (aquells que no sentien tant la son, jeje), eucaristia, vespres per la tarda i per la nit les completes. Hi ha qui va ésser més afortunat i també va poder gaudir dels ritmes dels monjos a l’interior del monestir i aixecar-se a bones hores del matí, just quan encara no ha sortit el sol, per a fer la pregària de maitines.

També vam poder descobrir el do de la contemplació. Contemplar la paraula de Déu, fer una lectura atenta, atrevida, imaginativa i ser capaç de respondre els perquès de la nostra vida i els com ho podem canviar. D’aquesta manera varem descobrir el diumenge mateix la història del Rei David i com ell va fracassar però va saber demanar-li perdó al Pare.

Amb aquesta metodologia també vam contemplar la paràbola del fill pròdig i l’anunciació de Maria. Essent dues lectures agraïdes i que cadascun de nosaltres, amb els nostres propis ritmes de treball i pregària personal, vam poder treballar individualment.

Segurament us estareu preguntant si després de tot això encara hi quedava temps. Doncs sí! El matí del dilluns poguérem gaudir del testimoni de vida d’un monjo de la comunitat. I, els que encara continueu llegint us posareu a riure perquè (després vaig descobrir i és realment cert) el monjo era el Pare Paco Martínez Soria! Si, si fill del personatge que tots els lectors ara mateix penseu! Un gran testimoni que va descobrir-nos a Isaïes, un personatge bíblic molt desconegut per a mi però interessant conèixer després de l’experiència del Pare Paco.

I entre pregària personal, cant meditatiu de Taizé i menjar, el dilluns a la tarda va romandre entre nosaltres l’Honorable Arquebisbe de Tarragona, que molt breument ens oferí el seu testimoni i ens encoratjar en la vivència i repte d’ésser un jove cristià al segle XXI. També nosaltres tinguerem l’oportunitat d’expressar-li les conclusions del diàleg que compartirem la nit anterior sobre les pròpies reflexions de la lectura de la carta que el Sant Pare ens envia als joves invitant-nos i preparant-nos per a la propera Jornada Mundial de la Joventut a Madrid. Així que arribarem al dimarts, i ja quasi bé hora de marxar.

Mn. Toni Vadell, després d’un emotiu comiat, encara ens encomanà una última tasca, la contemplació del naixement de Jesús i l’anunci als pastors com un apropament al Nadal, tot i conscients que estem en temps d’advent.

He intentat fer una presentació de tot el viscut aquests dies de recés al Monestir de Poblet, m’agradaria acabar aquest text amb una frase d’una carta del nostre amic Jesús i que ens va regalar el primer dia Mn. Toni Vadell: "I somric i t’acaricio, i t’encoratjo a creure en tu: perquè tu vals molt! Si sabessis com t’estimo! A voltes ets genial, tens grans idees, intuïcions increïbles... Ets la meua preferida! I també ho ets del Nostre Pare".

Què vull dir amb això? Doncs que tothom hem de ser conscients que el Pare ens guia i ens guarda en tot moment, que ell sempre està atent a tot el que ens passa, en el dia a dia, en cada moment, en cada sentiment, i hem de ser capaços d’agrair-li sempre, de donar les gràcies a tot i a tothom pel que ens ha regalat, pel do de la nostra vida.

No sé si he estat capaç d’expressar tot el viscut aquests dies de recés i sobretot de que intenteu esbrinar la meva emoció i els meus sentiments a flor de pell aquests dies, però us recomano que el pròxim any, o bé quan se us presenti una experiència com aquesta no dubteu en viure-la.

I bé, a tots vosaltres que heu arribat fins aquí en aquesta lectura: MOLTES GRÀCIES!

Marisol Monfort Diago
Sant Carles de la Ràpita
Bisbat de Tortosa