Internet i xarxes socials,
un «nou» escenari d’evangelització

«Si un comunicador incansable i apassionat com sant Pau visqués avui dia estic segur que estaria present al Facebook.» Ja fa uns mesos que vaig llegir aquesta declaració en un setmanari d’Església i reconec que em va impactar, no tant per la certesa de la frase sinó per la seva contundència. Internet és una finestra al món i al coneixement que ens obre possibilitats infinites a moltes limitacions, sobretot d’espai i de temps.

Però, sens dubte, avui la comunicació es caracteritza per ser ràpida, accelerada, oberta… i així és el món de les xarxes socials. Només un exemple: el Facebook té 800 milions d’usuaris actius arreu del món i en els seus vuit anys d’existència s’ha convertit en el màxim exponent de la «transformació cultural» a la qual es refereix el Sant Pare en els seus missatges. El gran potencial de les xarxes socials permet posar en comunicació milers de persones en pocs segons, generar opinió, crear fidelitat, ser font d’informació o moure masses, entre molts altres. Sense aquestes xarxes 2.0, concepte que es caracteritza per la interacció entre els usuaris i la creació de continguts, moviments com el 15-M o les revoltes de l’anomenada Primavera àrab ni tan sols haurien existit. Davant d’això, l’Església no pot quedar al marge dels canvis com a mera espectadora passiva enfront d’un panorama que està evolucionant a un ritme vertiginós.

Benet XVI i el món digital

Enguany, amb motiu de la Jornada Mundial de les Comunicacions Socials que l’església celebra el dia 20 de maig el tema triat és «Silenci i Paraula: camí d’evangelització». «Cal considerar amb interès els diversos llocs, aplicacions i xarxes socials que poden ajudar l’home d’avui a viure moments de reflexió i d’interrogació autèntica, però també a trobar espais de silenci, ocasions de pregària, de meditació i de compartir la paraula de Déu. En l’essencialitat de missatges breus, sovint no més extensos que un verset bíblic, es poden formular pensaments profunds si ningú no descuida el conreu de la interioritat pròpia. No sorprèn que en les diferents tradicions religioses, la soledat i el silenci siguin espais privilegiats per ajudar les persones a retrobar-se amb elles mateixes i amb la Veritat que dóna sentit a totes les coses.» Benet XVI destaca el paper fonamental del silenci per a discernir el que és important del que és inútil o superficial, com també que «aprendre a comunicar vol dir aprendre a escoltar, a contemplar, a més de parlar, i això és especialment important per als agents d’evangelització: silenci i paraula són elements essencials i integrants de l’acció comunicativa de l’Església, per a un anunci renovat de Crist en el món contemporani».

Una oportunitat!

Avui dia constatem que a les nostres parròquies i realitats molts joves s’allunyen de l’Església. Potser en aquests escenaris tenim l’oportunitat per apropar-nos-hi de nou, per a conversar i convidar-los, novament i sense defallir, a tot allò que els pugui interessar i fer créixer en la fe. Ara, amb motiu de l’Any de la fe, l’Església ens convida a revitalitzar la fe cristiana que en alguns casos s’ha anat diluint amb el pas del temps. Potser és un bon moment d’apostar encara més per les noves tecnologies, apropar-nos des de la humilitat a una nova era de la comunicació plena de reptes i oportunitats per a complir l’encàrrec que se’ns va encomanar: transmetre la millor notícia que podem donar. No ho creieu així?

Anna Robert

Alegria i servei

«Qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci l'esclau de tots; com el Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom.»  
Mc 10, 43-45

I després què? Potser hi ha qui pensa que això del servei l'única cosa que et produeix és que et gastis.  Que si vius per als altres, s'aprofitaran de tu, t’espremeran, i acabaràs apallissat. Però això no és cert. El servei no és buidar fins no poder més, sinó una altra forma d'omplir-te. D'altres vides, d’altres noms, d’altres cares. És una opció sobre com vols viure. T’enriqueix?

Sí, encara que és una mica més intangible que la riquesa o la submissió. T’omple els dies d'històries. Li dóna motius al teu cansament. Dóna una destinació digne a les teves carícies. Omple el teu horitzó d'èxits i fracassos compartits. Omple la teva vida de vides. Et canvia la mirada i la perspectiva, i això et permet percebre  l'altre no com un rival, un enemic, un estrany o un servent, sinó com un germà. Això, evidentment, és un horitzó, que després el dia a dia a tots ens posa en situacions on no és tan fàcil viure-ho.

El servei ens allibera de l'espiral d'haver de caminar demostrant triomfs, fortalesa o prestigi. T'ajuda a endinsar-te en una dinàmica diferent: la de qui mira el món des de baix i no des de la protecció asèptica d'una torre d'ivori. Aquesta és la lògica de Déu, que els forts serveixin, que els grans es facin petits per a trobar-se amb els més fràgils.

Pastoralsj