Els joves de la JMJ, i els altres

Des del retorn a les nostres diòcesis estem comentant molt el «dia després» de les Jornades. Escampats per tot el món, els joves s’estan trobant ja amb els «altres» i amb la diversitat de persones amb qui conviuen. Un repte també per a les nostres comunitats parroquials i moviments que hem d’ajudar a convertir l’entusiasme inicial amb perseverança i l’eufòria d’uns dies especials amb la normalitat del dia a dia.

Els qui assistírem a la JMJ vam rebre de Benet XVI unes recomanacions ben concretes, però ¿com les rebem i les fem realitat aquí, a Catalunya? «De l’amistat amb Jesús —va dir el Papa— naixerà l’impuls que porta a donar testimoni de la fe en els ambients més diversos, fins i tot allà on hi ha rebuig i indiferència. No és possible trobar-se amb Jesús i no donar-lo a conèixer als altres.» Més encara, «no us guardeu a Crist per a vosaltres mateixos. Comuniqueu als altres l’alegria de la vostra fe». La consigna és clara i la petició demana un esforç comú i compartit. Potser aquesta és l’hora de no pensar únicament amb el propi grup, per molt d’escalf que ens proporcioni. És l’oportunitat de pensar i demostrar que tots som un mateix equip, com ho vivíem a la JMJ i aquí, en els dies previs a les diòcesis.

Ara és el temps d’anar ben units en una sola aventura, encara que la realitzem en llocs ben distints i distants. Arribarem als «altres» joves, si com els primers cristians tenim un sol cor i una sola ànima, ben avinguts. «Us demano —ha dit el Papa— que estimeu l’Església, que us ha engendrat en la fe, que us ha ajudat a conèixer millor Crist, que us ha fet descobrir la bellesa del seu amor.» Ara és el temps de fer-ho. Com? Compartint vivències i pregària, aprofundint en la formació i fent comunitat cristiana.

Sols així és possible l’obertura missionera a «altres» joves que, potser sense dirho, esperen rebre una paraula o un gest que els obri els ulls i el cor a Jesús. Comencem per fer-nos amics i pensem més en ells que no pas en nosaltres mateixos. Entregant el Youcat a cada jove, el Papa ha dit: «Heu de saber què creieu; heu de conèixer la vostra fe amb la mateixa precisió amb què un especialista d’informàtica coneix el sistema operatiu d’un ordinador.» Proposem moments de trobada i parlem-ne, fem que les parròquies es rejoveneixin i siguin aquest espai d’acollida i de projecció missionera, en nom de Jesús i l’Evangeli. Vivim uns temps nous i, al davant, una joventut nova. Participem de la iniciativa i siguem creatius!

Sebastià Taltavull

Bisbe auxiliar de Barcelona

(Font: Cat. Cristiana. 25 setembre)

Uns dies després de la JMJ...

Ja no parlem de la JMJ de Madrid. Com la majoria d’esdeveniments desapareixen ràpidament dels titulars. Malgrat que va ser font de debat i dures crítiques. No tornem a sentir les veus contràries que s’alarmaven de l’elevat cos econòmic que suposava pel nostre país, oblidant que altres tantes activitats que generen una inversió similar o major amb altres objectius potser no tant lloables. Personalment, destacaria també l’austeritat que van poder experimentar els participants, als allotjaments, als àpats, etc.

Altres defensaven la separació Església-Estat. Ens convé encara aprofundir en aquest sentit. Cal reflexionar sobre la postura i la reacció de l’Estat i la societat davant del fet religiós i la seva dimensió pública. Per l’altre, en la presència de l’Església per anunciar la Bona Notícia al nostre país.

Passem ara als fets, vull aportar només algunes reflexions personals després de viure la JMJ. En primer lloc, la figura del Sant Pare. Sempre se’l jutja o se’l lloa desmesuradament. Vull subratllar un tret. La seva capacitat de crear comunió. La seva convocatòria ha fet possible una experiència de convivència de cristians de diverses sensibilitats, opinions i tendències. La fe pot fer superar certes fronteres personals, ideològiques, cultural o econòmiques. A Madrid es va experimentat. També dins de l’Església. En cal avançar en aquesta línea.

Van ser uns dies d’experimentar joia, alegria, esperança i compromís... una Església jove. Formes de celebrar, de pregar, d’actuar molts diferents que expressaven la sensibilitat juvenil actual i com l’Evangeli es pot encarnar i enriquir-les. Unes Jornades que s’han preparat prèviament. Des dels grups locals, amb els Dies previs a les Diòcesis, amb trobades prèvies impulsades per la Vida Religiosa com el MAGIS. Han estat un pretexte per impulsar i enfortir el treball pastoral amb joves.

Evidentment, hi han hagut ombres i foscors. Però he intentat destacar alguns elements positius per obrir el diàleg de forma esperançada i constructiva.

Òscar Fuentes, sj

Font: TSKV

Els fruits de la JMJ

Es fa difícil de parlar de fruits quan un esdeveniment es tant recent. Possiblement ens podem quedar amb la xifra de joves que ha mogut la JMJ, en la quantitat d’espectacles, concerts, actes culturals, ... que s’hi ha portat a terme. Tot això està molt bé, però de ben segur que els fruits que espera l’Església de la JMJ no son pas aquests, sinó els canvis i experiències que ha viscut el cor del jove que hi ha assistit.

La JMJ no és cap fruit en ella mateixa, sinó que ha de ser un esdeveniment pel qual el jove experimenta quelcom de diferent al que esta acostumat, que el canviï a ell mateix, i com a conseqüència, les seves accions: En el jove desanimat, experimentar l’alegria i la joia de la fe. En el jove que tot just comença a caminar en la fe, veure testimonis que li diuen que es possible . Per algun jove pot ser el moment detonat per prendre una decisió definitiva en la seva vida, fer un pas cap a la vocació que Déu li ha donat. Per aquell jove que es troba sol, trobar un grup d’amics amb qui compartir la fe. Fins i tot, pel jove que no creu i crítica l’església, pot aquest, ser un esdeveniment que faci canviar la seva perspectiva.

Els fruits poden ser molt diversos, i així han de ser, segons la trajectòria i història de cada persona. Com ens diu el mateix Jesús en la paràbola del sembrador, les llavors van donar fruit, unes el cent, d’altres el seixanta, unes altres el trenta per u (Mt 13, 8). No es tant important la quantitat de fruit que ha donat, sinó que simplement, ha donat fruit; que ha estat positiu i té la capacitat de canviar alguna cosa de la vida de cada persona que hi participa. La JMJ es un espai magnífic on el jove estableixi una relació personal amb Jesús, on el jove descobreixi i sent la força de l’Esperit Sant dintre seu.

La JMJ té un objectiu molt clar, ser una espai d’encontre vivencial per impulsar els joves a viure una vida d’intimitat amb Crist, a esdevenir més compromesos en la societat i a l’Església, ... a créixer com a cristians i com a persones. No hauria de ser en cap cas, pel jove que i participa, un punt i final, la culminació de la vida cristiana, sinó el punt i seguit, o el punt i apart en la vida d’aquells més “refredats”.

La JMJ ens ha de fer més actius. No en va l’últim acta, i el principal de tota la jornada, es coneix com a Missa d’enviament. Els joves tenen la missió de ser testimonis d’allò que han viscut durant aquests dies, a no quedar-s’ho per a ells, a escampar-ho per a tot arreu, amb el convenciment que allò farà feliços aquells que ho acullin. La JMJ ha de ser un impuls per a totes les activitats juvenils cristianes, una oportunitat d’arribar a moltes persones, fins i tot, de donar una imatge d’Església jove i moderna. Han de ser molts els fruits que ens deixi aquesta Jornada Mundial. Com diu el bisbe Xavier Novell, molts dels Sants del Segle XXI, hauran participat a la JMJ de Madrid 2011.

(Font: Catalunya Cristiana. Publicat a 21 d'agost de 2011)

Marc Trulls

Delegat de Joventut de Solsona

Paraules del bisbe Francesc Pardo als joves en començar la JMJ:

"Sereu multitud, però has de viure que tot es fa per a tu. Tu ets únic i única"

Noi, noia,

T’has decidit a participar en la Jornada Mundial de la Joventut juntament amb molts altres de les diòcesis catalanes i d’arreu del món.

Et felicito per la teva decisió, perquè la teva participació en la Jornada serà una experiència de felicitat, de fe, de creixement, de fraternitat.

Tens el programa a les mans, els mossens, els responsables t’indicaran els actes en els quals has de participar i t’acompanyaran per assaborir-los. Jo senzillament et suggereixo algunes actituds per ajudar-te a viure intensament aquest dies.

La Jornada és per a tu. Et trobaràs com perduda o perdut entre milers i milers de joves, però per Déu i per l’Església no ets un de tants, sinó tu amb la teva personalitat, amb els teus somnis, els desitjos, preocupacions. Sereu multitud, però has de viure que tot es fa per tu, que les pregàries i celebracions són per tu, que el Papa s’adreça a tu, que els responsables estan per tu. Serem molts, però tu ets únic i única.

Alhora viuràs l’experiència de ser multitud. Aquell petit grup de deixebles de Jesús s’ha convertit en una gran poble, en l’Església Catòlica. Tindràs la oportunitat de viure que no és una església només de gent gran, sinó una església jove, una església amb futur, una església universal, una església acollidora, una església fraternal, la teva església, la que t’ajuda, confia en tu i et necessita.

Viuràs moments de cansament, d’incomoditat, de llargues esperes... afronta aquests moments amb humor i recolza’t amb els propers per ajudar-vos mútuament a fer-los més agradables.

Aprofita les celebracions de l’Eucaristia. Seran multitudinàries, especialment la del darrer dia, però serà una icona de l’Església, presidida pel Papa i el col·legi episcopal, en la qual el Senyor Jesús se’ns dóna, et ve a cercar, t’emplena dels seus dons i desitja que l’oferim a tota persona, a tot noi i noia. També podràs viure el sagrament del perdó com a confessió de l’amor de Déu que perdona els propis pecats i febleses.

A les pregàries cerca la companyia del Senyor. Escolta’l, lloa’l, parla-li de tu i de tots, demana per tota la humanitat. Viu intensament els moments de festa, de fraternitat; estreny els lligams d’amistat amb altres, deixa’t interpel·lar per la seva vida i paraules.

Així seran uns dies molts especials que t’ajudaran a créixer i a descobrir millor el sentit de la teva vida. Jo estaré al teu costat, malgrat potser només ens podrem saludar en alguns moments i veure’ns de lluny. Sobretot el Papa i tota l’Església estarem uns al costat dels altres.

Amb el meu afecte i la meva benedicció.

+ Francesc Pardo i Artigas
Bisbe de Girona i bisbe encarregat de la CET per a la pastoral amb joves