dimarts, 20 de setembre del 2011

Uns dies després de la JMJ...

Ja no parlem de la JMJ de Madrid. Com la majoria d’esdeveniments desapareixen ràpidament dels titulars. Malgrat que va ser font de debat i dures crítiques. No tornem a sentir les veus contràries que s’alarmaven de l’elevat cos econòmic que suposava pel nostre país, oblidant que altres tantes activitats que generen una inversió similar o major amb altres objectius potser no tant lloables. Personalment, destacaria també l’austeritat que van poder experimentar els participants, als allotjaments, als àpats, etc.

Altres defensaven la separació Església-Estat. Ens convé encara aprofundir en aquest sentit. Cal reflexionar sobre la postura i la reacció de l’Estat i la societat davant del fet religiós i la seva dimensió pública. Per l’altre, en la presència de l’Església per anunciar la Bona Notícia al nostre país.



Passem ara als fets, vull aportar només algunes reflexions personals després de viure la JMJ. En primer lloc, la figura del Sant Pare. Sempre se’l jutja o se’l lloa desmesuradament. Vull subratllar un tret. La seva capacitat de crear comunió. La seva convocatòria ha fet possible una experiència de convivència de cristians de diverses sensibilitats, opinions i tendències. La fe pot fer superar certes fronteres personals, ideològiques, cultural o econòmiques. A Madrid es va experimentat. També dins de l’Església. En cal avançar en aquesta línea.

Van ser uns dies d’experimentar joia, alegria, esperança i compromís... una Església jove. Formes de celebrar, de pregar, d’actuar molts diferents que expressaven la sensibilitat juvenil actual i com l’Evangeli es pot encarnar i enriquir-les. Unes Jornades que s’han preparat prèviament. Des dels grups locals, amb els Dies previs a les Diòcesis, amb trobades prèvies impulsades per la Vida Religiosa com el MAGIS. Han estat un pretexte per impulsar i enfortir el treball pastoral amb joves.

Evidentment, hi han hagut ombres i foscors. Però he intentat destacar alguns elements positius per obrir el diàleg de forma esperançada i constructiva.



Òscar Fuentes, sj

Font: TSKV