Secretariat interdiocesà de Joves

Carta a Déu

Estimat Déu,

T'escric perquè així em resulta més fàcil parlar-te. I és que no és tan senzill. Algunes vegades et fas sentir, però en d’altres ocasions calles. De vegades m’ incendies per dins, però altres em deixes molt sol/a. No és fàcil estimar-te bé. No hi ha manera de donar-te una carícia, un petó, una abraçada. I tu tampoc ens ho dones ... o, si ho fas és de forma tan subtil que sempre queda una escletxa per l'absència. Escriure't ara, parlar a un "tu" difícil, és una altra forma de trobar-nos, no? Aquí estem... tu i jo. Tu, Déu; jo petit. Tu Misteri, jo ple de preguntes. Tu, amor. Jo, set. Tu, trucada. Jo, dubte. Tu, camí. Jo, pelegrí. Tu, font. Jo, aigua. Tu, unió. Jo, germà ... de tants.

Avui el món s'estremeix, Déu, amb el dolor de molts fills teus. Les víctimes de l'última tragèdia mediàtica... I les altres víctimes, que ja ni tan sols surten a les notícies. I tu? Estàs plorant també amb ells? Estàs xiuxiuejant en les meves orelles paraules de compromís? Estàs volent, amb aquesta passió primera, el bé dels éssers humans? D'alguna cosa estic segur, i és que vols que la gent estigui bé. Ho desitges tant que et buides per això. La resposta a la tragèdia no pot ser altra que l'amor. Això sí ens ho ensenyes. Però un amor a la teva manera, que no és sempre fàcil...

Déu bo, jo em sento poca cosa. Molt desbordat pel concret. Pels mals del món, i també per les meves històries petites que, de vegades, em pesen més (Perdoneu si sono egoista en dir això, però és així). Per això aquesta carta d'avui és un prec. Dóna'm força, Senyor, la que tu treus del feble. Dóna'm un cor generós capaç d'estimar a la teva manera. Dóna'm fe per viure el Evangeli. Dóna'm profunditat per no perdre la direcció... Estimat Déu, aquí em tens, t’ofereixo el que sóc. Ho faig amb la boca petita, perquè sé que moltes vegades es queda només en paraules. Però t'ho ofereixo desitjós/a d'encertar, de viure de veritat, de compartir el bé, de ser el teu nom en aquest món.

Una abraçada