La JMJ, la vivència d’una nova evangelització

«La magnífica experiència de la Jornada Mundial de la Joventut, a Madrid, ha estat també una medicina contra el cansament de creure. Ha estat una nova evangelització viscuda. Cada cop amb més claredat es perfila en les Jornades Mundials de la Joventut una manera nova, rejovenida, de ser cristià, que voldria intentar caracteritzar en cinc punts:

1. Primer, hi ha una nova experiència de la catolicitat, de la universalitat de l’Església. Això és el que ha impressionat immediatament els joves i tots els presents: venim de tots els continents i, encara que mai no ens hem vist abans, ens coneixem.

2. D’aquí neix després una manera nova de viure el fet de ser homes, de ser cristians. Una de les experiències més importants d’aquells dies va ser per a mi l’encontre amb els voluntaris de la Jornada Mundial de la Joventut: aquests joves havien ofert en la fe una porció de vida.

3. Un tercer element, que de manera cada vegada més natural i central forma part de les Jornades Mundials de la Joventut, i de l’espiritualitat que en prové, és l’adoració. (...) L’adoració és per damunt de tot un acte de fe: l’acte de fe com a tal. Déu no és una hipòtesi qualsevol, possible o impossible, sobre l’origen de l’univers. Ell és allí. I si ell està present, jo m’inclino davant seu.

4. Un altre element important de les Jornades Mundials de la Joventut és la presència del sagrament de la penitència, que, de manera cada vegada més natural, forma part del conjunt. Hi ha en l’home, provinent del Creador, la disponibilitat a estimar i la capacitat de respondre a Déu en la fe. Però, provinent de la història pecaminosa de l’home, hi ha també la tendència contrària a l’amor: la tendència a l’egoisme, a tancar-se en un mateix, més encara, al mal. (…) Per això necessitem la humilitat que sempre demana novament perdó a Déu.

5. Finalment, com a última característica que no cal descuidar en l’espiritualitat de les Jornades Mundials de la Joventut, voldria esmentar l’alegria. D’on ve? Com s’explica? Segurament hi ha molts factors que intervenen alhora. Però, d’acord amb el meu parer, el decisiu és la certesa que prové de la fe: jo sóc estimat. (...) La fe alegra des de dins.»

Llegir tot el missatge

Missatge del sant Pare a la Cúria romana
Nadal 2011

Trobada de Taizé a Berlín

Des de la delegació de joventut de Tortosa ens fan arribar aquestes fotografies de la Trobada de cap d'any de Taizé que enguany es va celebrar a Berlín, Alemanya, del 28 de desembre a l'1 de gener. Entre les fotos anireu trobant fragments de la Carta de Taizé 2010 "Cap a una nova solidaritat" del germà Alois.

«Existeixen murs no solament entre els pobles i continents, sinó també molt a prop de nosaltres, fins i tot dins del cor humà. Pensem en els prejudicis entre els diferents pobles. Pensem en els immigrants tan propers però tan llunyans alhora. Entre les religions subsisteix una ignorància recíproca, i els mateixos cristians estem separats en múltiples confessions. La pau mundial comença al cor.»

«Per iniciar una solidaritat, anem cap a l’altre, encara que sigui amb les mans buides, escoltem, intentem comprendre aquell que no pensa com nosaltres… i llavors, una situació bloquejada pot transformar-se.»

«Cerquem està atents en els més dèbils, als qui no troben feina... La nostra atenció cap als més pobres pot expressar-se com a compromís social. Ella és, en el més profund una actitud d’obertura cap a tots: els que estan més a prop de nosaltres són també, en certa manera, els pobres que ens necessiten.»

Descarrega't la carta de Taizé 2012!

Crònica del pelegrinatge diocesà dels joves de Girona a Roma

Els joves del Bisbat de Girona, acabem de tornar de la nostra peregrinació a Roma amb l'acompanyament del nostre Bisbe Francesc. En aquests tres dies hem visitat part dels indrets més importants de Roma quant a la nostra fe. El primer dia vam visitar Sant Joan de Laterà, Catedral de Roma, i Santa Maria la Major, una de les quatre basíliques majors. També vam estar al Fòrum i al Colisseu, on vam veure els arcs de Titus i de Constantí així com la Columna de Trajà, importants per la seva història. Vam visitar l'església de Santa Maria in Aracoeli, el Capitoli i la Fontana di Trevi on vam llençar les nostres monedes tal com diu la tradició per tal de poder-hi retornar, i finalment, el Panteó.

L'endemà vam tenir la sort de poder presenciar l'audiència del Sant Pare, vam gaudir d'uns bons llocs ben endavant i van mencionar el nostre grup un parell de cops, fet que ens va fer molta il·lusió a tots. En el missatge del Sant Pare va remarcar diferents aspectes, entre els quals la importància de la família com a puntal de la fe. Vam aprofitar que ja estàvem al Vaticà per visitar la basílica de Sant Pere, on vam veure la tomba de Joan Pau II, vam acariciar els peus de Sant Pere i vam contemplar La Pietat de Miquel Àngel. Després de dinar vam visitar part dels Museus Vaticans, només les sales més rellevants ja que tampoc teníem massa temps, entre elles però, no podia faltar les estàncies de Rafael i la Capella Sixtina on ens vam aturar amb més tranquil·litat per poder assaborir la majestuositat de l'obra i dedicar uns moments d'oració. Per acabar el dia vam desplaçar-nos fins a darrere el Tíber par arribar a Santa Maria in Trastevere una església preciosa on vam estar-hi una estona per pregar.

L'últim dia vam aixecar-nos ben aviat per anar a celebrar l'eucaristia a la cripta de Sant Pere del Vaticà, davant la tomba de Sant Pere. Va ser un moment molt emotiu, per unir-nos en comunió i compartir la nostra fe. Sortint de l'eucaristia vam dirigir-nos a la Seu de la Doctrina de la Fe, on ens va rebre Monsenyor Lluís Ladaria, arquebisbe jesuïta Secretari de la Congregació per la Doctrina de la Fe. Va dedicar-nos part del seu temps per explicar-nos amb quatre pinzellades el seu dia a dia i contestar-nos unes preguntes que ens havíem preparat. Com a mostra del nostre agraïment li vam regalar una Mare de Déu del Carrer de la parròquia de Sant Jaume de Salt.

Abans de dinar vam visitar la darrera basílica major que ens quedava per veure: Sant Pau Extramurs. Una basílica impressionant, on també vam disposar d'una estona per poder pregar. En tot moment hem tingut la sort i hem pogut gaudir de la companyia del nostre estimat Bisbe, que ens feia les diferents explicacions de tot el que anàvem visitant juntament amb el mossens Jordi Font i Jordi Callejón.

En resum, han estat uns dies de treball espiritual que ens han permès aprofundir i reflexionar sobre la nostra fe. Uns dies en els quals hem estat impregnats de cultura i tradició, on hem pogut apreciar amb els nostres sentits tot allò del que havíem sentit a parlar o llegit en llibres de text. Ha estat una peregrinació que ens ha enriquit i ens ha unit com a grup entre joves de la ciutat de Girona i Blanes. Ha estat doncs, una oportunitat per refermar-nos i encoratjar-nos a seguir ferms en la nostra fe i a continuar endavant.

Meritxell Valentí