«La magnífica experiència de la Jornada Mundial de la Joventut, a Madrid, ha estat també una medicina contra el cansament de creure. Ha estat una nova evangelització viscuda. Cada cop amb més claredat es perfila en les Jornades Mundials de la Joventut una manera nova, rejovenida, de ser cristià, que voldria intentar caracteritzar en cinc punts:
1. Primer, hi ha una nova experiència de la catolicitat, de la universalitat de l’Església. Això és el que ha impressionat immediatament els joves i tots els presents: venim de tots els continents i, encara que mai no ens hem vist abans, ens coneixem.
2. D’aquí neix després una manera nova de viure el fet de ser homes, de ser cristians. Una de les experiències més importants d’aquells dies va ser per a mi l’encontre amb els voluntaris de la Jornada Mundial de la Joventut: aquests joves havien ofert en la fe una porció de vida.
3. Un tercer element, que de manera cada vegada més natural i central forma part de les Jornades Mundials de la Joventut, i de l’espiritualitat que en prové, és l’adoració. (...) L’adoració és per damunt de tot un acte de fe: l’acte de fe com a tal. Déu no és una hipòtesi qualsevol, possible o impossible, sobre l’origen de l’univers. Ell és allí. I si ell està present, jo m’inclino davant seu.
4. Un altre element important de les Jornades Mundials de la Joventut és la presència del sagrament de la penitència, que, de manera cada vegada més natural, forma part del conjunt. Hi ha en l’home, provinent del Creador, la disponibilitat a estimar i la capacitat de respondre a Déu en la fe. Però, provinent de la història pecaminosa de l’home, hi ha també la tendència contrària a l’amor: la tendència a l’egoisme, a tancar-se en un mateix, més encara, al mal. (…) Per això necessitem la humilitat que sempre demana novament perdó a Déu.
Nadal 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada