Camí del nou pas! (delegació de Mallorca)

El mal temps de la setmana no era un bon auguri per a l’esperada tercera trobada dels Amics del Camí de Sant Jaume dels dies 27 i 28 d’octubre. Però, després del retard de l’avió del divendres i les peripècies per trobar l’hostal on passàrem unes quatre hores d’aquella nit plujosa, la divina providència feu que a l’endemà següent, en haver berenat i agafat diversos metros i trens, s’obrís el cel i guaitàs un sol que ens escalfaria des del mateix moment de la partida de Monistrol Vila i durant tota la pujada cap a Montserrat. Havíem de ser més, però a la cinquantena que érem no ens espantaren aquells núvols que amenaçaven pluja.

Durant aquesta primera jornada se’ns presentaren punts per reflexionar, alguns en silenci i en privat i d’altres compartint-los en parelles:
- ESCOLTA’T I SIGUES CONSCIENT DE TU MATEIX!, que n’és de bell ser capaç d’aturar de tant en tant i escoltar-nos a nosaltres mateixos i, a més, escoltar el que ens envolta. Veure la nostra vida com una pel.lícula, sense jutjar-la, simplement com a espectador i contar-li a Déu les escenes més importants. Déu, presència, escoltar, diàleg, necessitats, demanar perdó,..., gràcies.
- FEM MEMÒRIA!, ara ens centram en les imatges joioses del camí, les que ens calaren més profundament. Noms, rostres, paraules, sentiments, aprenentatges, creixements, canvis, experiències, Déu,..., què ens queda?

Les Benetes ens han rebut càlidament, com és costum. Compartim la Sexta amb elles i ens seiem al sol a reposar forces. Ben dinat i iniciam el darrer tram de l’excursió d’avui.
Al cap d’una estona ja s’ensuma la sentor del monestir i ens afanyam per descarregar, apuntar-nos per compartir les tasques de l’alberg i ens renovam amb una dutxa per assistir a Vespres amb els monjos.
L’olor de la Sopa de Pelegrí ens obre la gana del sopar compartit arribat des de molts llocs diferents dels Països Catalans. En acabar, una sessió fotogràfica d’instantànies del Camí ens evoca als nostres camins particulars, els ja realitzats i els que encara són un projecte.
El cansament es fa palès i gràcies al canvi horari dormirem una hora més abans d’anar a Laudes. El berenar ens sorprengué amb un cafè casolà molt especial anomenat Caribe.

Comença la segona jornada i ja ens esperen les empinades costes que ens acostaran a l’ermita de Sant Joan i, uns metres més amunt, per les escales de Jacob arribarem a la cova de l’ermità Onofre per fer la Celebració de l’Eucaristia. Senzillesa, unió, compartir, el pa i el vi, càntics, pregàries, ..., reconciliació.
Quedam convidats per tornar-hi l’any que ve i ... és l’hora dels adéus i ens hem de dir adéu siau, germans dem-nos les mans, senyal d’amor, senyal de pau...

Els pelegrins de “Ses Illes”