dimecres, 21 de novembre del 2007

Els joves i el procés d’evangelització. (delegació Girona)

Fa temps que em preocupa l’obsessió malaltissa dels qui treballem amb joves per portar-los a missa.
Ens sembla que si els joves que venen a les nostres activitats, no assisteixen a les eucaristies de les nostres parròquies, és una derrota i això...no és ben bé així.
Tenim la sensació que els joves que van venint als nostres “tinglados pastorals” ja són cristians de socarrel i són aptes per viure tot el que nosaltres experimentem quan celebrem la fe els diumenges amb les nostres comunitats.
No ens enganyem més si us plau! La majoria dels nostres joves encara estan iniciant el procés d’evangelització, és un error voler fer-los adults en la fe si encara no han passat la primera etapa de la seva vida cristiana.
Amb això em vull referir que celebrar l’eucaristia és quelcom molt seriós i molt profund en la vida cristiana.
La celebració dels sagraments és el final del procés d’evangelització i l’errem quan volem portar-los tan si com no a celebrar una fe que comença a créixer i en molt casos ni ha començat a germinar.
Ens estirem dels cabells perquè els joves reben sagraments i no tornen mai més a les parròquies i no ens els arrenquem perquè no hem estat capaços de començar amb ells un seriós camí de fe, respectant els passos d’aquest camí, que potser serà impossible de finalitzar o acabarà amb èxit.
Mireu, no sé si m’he explicat bé. No m’agradaria que semblés un article per dir-vos que aneu tots equivocats menys jo, però em sembla que no anirem bé fins que no respectem les regles bàsiques del procés d’evangelització...
Els joves es troben en procés de fe i cal que nosaltres els sapiguem acompanyar en el llarg i bonic camí de trobar-se amb Jesús.


Jordi Callejón i Ferrer
Delegat de Girona

Pd: Per aprofundir amb això d’evangelitzar i del procés d’evangelització, personalment em va fer molt de bé un document de Pau VI anomenat Evangelii Nuntiandi, el trobareu a internet.


2 comentaris:

Anònim ha dit...

Jordi, em sembla molt encertada la teva reflexió. Digna de ser escoltada i interioritzada, confrontada amb les nostres pròpies realitats pastorals i d'evangelitzadió iniciàtica. Fins i tot digna de facilitar un procés de purificació en nosaltres mateixos, cristians i cristianes amb cert recorregut vital i espiritual. De quina manera mostrem que l'eucaristia ens transforma, ens vitalitza, ens impulsa al risc i la novetat? I si no ho fa o no ho fa prou, què ens ha de fer pensar sobre la nostra pròpia coherència?

Silveri Garrell ha dit...

Crec que els joves d'avui necessiten una bona sotregada intel·lectual sobre les ensenyances de La Bíblia. Per més senyes, en les universidats i instituts els ensenyen que venim del mono, i amb aquest verí que els infonen ja no cal dir com poden creure en l'Església. El Catecisme hauria de començar pel Genesi i la Creaciò del mon en 6 dies literals. ¿¿com voleu adoctrinar amb l'Evangeli si retalleu la part primera de la Biblia??