Sigues Llum, Passa-ho. (delegació de Lleida)

Els Joves i l'escola

El bon amic Joan em proposa d’escriure un article sobre: Quin paper ha de tenir l’escola en l’educació dels joves, dins del marc dels articles que la Delegació de Pastoral de Joventut del Bisbat de Lleida dedica als Joves i que evidentment ho faig amb tota la il·lusió.
Som-hi doncs!
En l’etapa de la joventut l’escola, i també el món universitari, està més dirigida a instruir que a educar, ja que sembla que l’etapa d’educar és més de la infantesa i de l’adolescència.
Des del meu punt de vista aquesta idea és un error. Els joves es troben en el moment just per desenvolupar tot allò que han après, han sentit, han viscut o han experimentat. Es troben, doncs, en una època cabdal del seu creixement personal, humà i religiós.
L’escola en aquesta etapa ha de servir de transició entre l’etapa educativa i l’etapa adulta. Si els hem format amb valors cristians hem de buscar uns espais perquè puguin experimentar els valors que ells han après. Hem d’educar a l’aula i mes enllà de l’aula.
Però tot això requereix ajudes per créixer en llibertat responsable i espais per desenvolupar les possibilitats que hi ha en cada persona. És necessari, doncs, que al voltant de l’escola existeixin grups de voluntariat, grups d’escoltisme, grups d’esports (amb ambient no competitiu i sí amb tots els valors que té l’esport), grups de diàleg i d’opinió, grups que facin de pont entre els joves i les diferents institucions públiques i privades del nostre país, que treballen per millorar la ciutat, el territori, el país i el món.
Hem d’aconseguir que desenvolupin els seus propis projectes, però els hem d’acompanyar en el dia a dia valorant els seus encerts i ajudant a superar els seus desencerts o les seves fallades .
Si, a més a més, la nostra escola, amb l’ajut de la família, ha optat per l’evangelització llavors els hem de proporcionar moments de silenci, de pregària, de fe, de reflexió, de llum... que siguin propers a ells i pensats per a ells, amb llenguatge propi i una simbologia que els sigui propera.
Sovint, en el món de l’Església hem dedicat molt d’esforç a acompanyar l’infant, i ens ha quedat un tant descuidat el món de jovent. Hem d’aconseguir que, en el pas de l’etapa d’infància a l’etapa adulta, els nostres adolescents, en mig d’aquest món massa preocupat de la imatge, tinguin espais de creixement en la fe que els siguin pròxims i vivencials, que respongui a les seves necessitats, com ho va ser L’Aplec de l’Esperit celebrat a Tarragona el passat 26 de Maig.
I encara li demanaria un paper més a l’escola: que no abandoni els joves en l’etapa dels 18 anys, sinó que els acompanyi en el procés de creixement en els inicis de l’edat adulta. És un repte que de ben segur amb la llum de l’Esperit ho aconseguirem.

Llorenç Claramunt.
Director de Maristes Montserrat.