Ja fa molt temps que l’Església està buscant la fórmula per connectar amb els món dels joves d’avui. No és fàcil, perquè els moviments estan agònics i les parròquies malauradament estan buides i és per això que els hem d’anar a buscar fora dels nostres àmbits.Anar-los a buscar fora de la parròquia, significa que tot el “tinglado” pastoral que hem anat fabricant al llarg dels anys ara ha quedat caducat.
Els joves i en especial els adolescents han canviat radicalment en poc temps i és per això que puc testimoniar que els joves de vint cap a trenta, semblem els seus avis. La vida és així, hi ha hagut un canvi radical i a l’Església ens ha agafat com sempre, per sorpresa, i amb la desgràcia que no sabem reaccionar ni improvisar.
En una societat on l’eslògan principal és el viu i deixa viure, l’Església es vista pels joves com una institució autoritària, freaky (rara), passada de moda i destinada a la tercera edat.Amb aquesta propaganda és molt difícil de lluitar i en conseqüència ens hem acomodat amb els quatre joves que van venint a la parròquia, descuidant-nos de la immensa majoria que són fora, al carrer.
La pastoral amb joves és difícil, això ja ho hem constatat, però si treballar amb joves és difícil no vol dir que sigui del tot impossible i per això permeteu-me que apunti tres grans problemes que tenim, per acabar trobant solucions.Potser ja ni ha prou de lamentar-nos i d’anar per la vida com els pobres fracassats de la societat.
Potser ja n’hi ha prou d’anar amb una sabata i una espardenya i no destinar els recursos tècnics i econòmics que es mereix la pastoral amb joves. Volem que rendeixi una pastoral en la qual no hi dediquem ni un cèntim d’euro i clar… avui en dia tot val diners. Amb això no vull dir que la solució dels nostres problemes pastorals són els diners. No cal que us enganyi, no ho són, però és una part essencial perquè els joves d’avui en les nostres trobades pastorals s’han de sentir millor que ens el seu àmbit normal i això estimat lector, traduït vol dir més recursos.En aquests mesos de delegat de joves i voltant la diòcesi intentant conèixer als agents de pastoral, m’ha deixat molt tocat la idea que a cada grup de joves es fa el que es pot i com es pot.Aquí radica el segon gran problema del nostre tema. No hi ha línia. No hi ha unitat en el treballar i costa molt unir el secretariat de joves amb el cristians que es dediquen cada setmana a evangelitzar en les parròquies i moviments. Hi ha realment un seriós problema de comunicació i coordinació entre nosaltresEl tercer problema també és intern. Tenim un bon número de persones dedicades a aquesta pastoral però no tots estan formats. Quan dic formats no em refereixo només teològicament, sinó formats en altres àrees més plàstiques i expressives,més actuals i properes al món dels joves, aquesta formació ens interessa per donar a la nostra tasca un altre aire.
Tants problemes reclamen solucions.La primera solució al nostre problema és ser molt més que uns coneguts dels joves.
Ens la juguem essent testimonis, gent que portem a la pràctica el que creiem.
Els joves necessiten persones de referència que tinguin una coherència de vida i de fe.
Només així reaccionen davant del fet religiós. Amb ells no valen les teories, els hem de donar la fe amb pràctica i el que és importantíssim els hem d’estimar molt.
La segona solució és una millor coordinació d’acció, de mitjans i de serveis entre el secretariat i vosaltres i per aquest motiu ens posarem a treballar des d’ara, perquè sigui una realitat.Entre tots ho farem tot i el que és més important farem que els joves descobreixin amb intensitat Jesús, el qui és realment el sentit de la nostra vida.
Jordi Callejón. Delegat de Girona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada