El fòrum de Pastoral amb Joves i Jo

Ser jove i acompanyar a altres joves? Sí, sé que pot sonar una mica “estrany” i complicat a l’hora...Però això és justament “la meva realitat”, fins i tot, alguns es sorprenen quan saben l’edat que tinc -18 anys -.
Aquests dies he tingut l’oportunitat de participar al “Fórum de Pastoral con Jóvenes” que s’ha celebrat a Madrid del 7 al 9 de Novembre. L’experiència que en trec és molt positiva, i és el que m’agradaria transmetre en aquestes quatre ratlles: “la meva vivència d’aquests dies”.
Em sembla que puc afirmar que era una de les persones més joves entre les 2000 que van participar al Fòrum i com a jove que sóc, moltes de les coses que s’explicaven durant les ponències i les xerrades, “jo, ja les sabia...”. No vull dir que jo “sàpiga molt de pastoral amb joves”, però és que jo per edat… podia ser perfectament un exemple del que es deia, i em sentia identificada en moltes de les coses que es deien... és més, moltes de les coses que vaig escoltar, reflectien molts dels aspectes de la meva realitat, i al sentir-ho m’adonava que és alhora, la realitat viscuda per molts altres joves.
Em va impressionar veure “tantíssima” gent reunida amb un mateix objectiu: apropar-se als joves com jo, per arribar a ells i poder-los transmetre el missatge de l’evangeli, tot acceptant que en l’església d’avui en dia - que som tots els cristians - hem de canviar algunes coses i, decididament, seguir treballant i avançant.
La gent venia de tots els racons d’Espanya i, tanmateix, era alhora molt diversa: hi havia sacerdots, adults que treballen amb joves, professors, religioses, i joves… de totes les edats i d’àmbits molt diversos, però em va impressionar que tots en sentíem units per una mateixa causa. Era bonic i il·lusionant veure 2000 persones que durant 3 dies hem estat pensant i parlant de Déu, del missatge de Jesús, i de com seguir transmetent-lo als joves de la nostra societat, i que ho podem fer, també, saltant i ballant les cançons de Migueli o a ritme de roc...
Però, per a fer-ho, calia abans, conèixer les diverses realitats dels joves. Gràcies a 7 testimonis, que ens van explicar la seva realitat i el paper que l’església jugava en la seva vida, vàrem poder veure la gran diversitat de joves i que som… tots diferents, però sovint més semblants del que pot semblar a primera vista: tots, ells i jo... creients o no, desitjàvem igualtat, tolerància, respecte, trobar el nostre lloc en aquest món… En definitiva, penso que tots els joves tenim més punts en comú dels que podem arribar a pensar, o fins i tot a demostrar.
Personalment, els 7 testimonis em van “tocar” molt, em va ser “fàcil” identificar-me amb algun dels testimonis. Però encara em va sorprendre més, i de manera molt grata, poder comprovar que una “altra” església és possible..., que la pastoral amb joves pot seguir creixent..., que d’una manera o altra, podem continuar evangelitzant.., que podem fer que el missatge de Jesús arribi..., i encara més, podem ajudar a que els joves descobreixin a Déu, tot fent camí junts en la seva experiència.
Tot això…em provoca una gran il·lusió; veure que això és possible..., veure que “la gent més gran” està disposada a “acollir” els joves tal com som, amb la realitat en que vivim i amb la nostra manera de veure les coses. Com a jove, m’il·lusiona i m’omple d’esperança, i com a catequista, em dóna força per a seguir acompanyant joves, per intentar ajudar-los que descobreixin el que altra gent m’ha ajudat a mi a descobrir... que aquests joves, ells i jo, siguem llum per al món, i que ells i jo també puguem ser capaços d’ajudar a altres joves; els que alguns diuen que estant perduts, els que busquen el seu lloc, que encara no han trobat, els que cerquen la seva pròpia identitat i a Déu, els que tenen dubtes, també a aquells joves que es senten sols, incompresos, desil·lusionats... perquè al cap i a la fi... encara que tots siguem diferents, no ho som tant.
La meva experiència d’aquest Fòrum, de ben segur, m’ajudarà a seguir creixent i creient en mi mateixa, en els joves i en Déu, a obrir-me i a comprendre molt millor altres realitats amb les que convisc cada dia, m’ajudarà a seguir treballant per als joves... perquè nosaltres som el futur... però també formem part i som el present.
Per acabar voldria quedar-me amb una última experiència que he fet aquests dies: l’important que és descobrir i veure que no estem sols al món, que hi ha molts més joves, joves com tu i com jo, que cerquem..., que ens movem... i que no ens cansarem fins trobar el nostre lloc i la nostra felicitat...
Cantava i pregava a l’Eucaristia que va cloure el Fòrum perquè tots els joves siguem capaços d’aconseguir-ho i poder compartir-ho amb els altres... perquè és donant com acabarem trobant moltes respostes a les nostres inquietuds, perquè és donant, com més rebrem, i com més feliços podrem arribar a ser.



Mireia Castells Ruiz

delegació de lleida

Des de Sidney (Bisbe de Vic)

Pastoral amb els joves

Una primera reflexió que em sembla adient després de la Jornada Mundial dela Joventut a Sydney és la de remarcar que és possible fer un treball apostòlic amb els joves.

Els joves de les generacions actuals –tot i l’ambient cultural en què són immersos– són capaços d’escoltar l’anunci clar de l’evangeli de Jesucrist. Remirant els discursos i les homilies del papa Benet XVI, trobo algunes claus que ens poden servir quan tot just comencem el nou curs pastoral. El Sant Pare convida a mirar el món, la realitat. Una mirada d’esperança, pròpia de la fe cristiana, fa admirar la creació i les realitats profundament humanes queens envolten. Però també, des de la mirada de la fe, cal constatar els perills dels falsos humanismes, que el Papa no es cansa de recordar: el relativisme i el laïcisme. La proposta cristiana per als joves és clara. La vida, en paraules del Papa, ésuna recerca del que és vertader, bo i bell. La sinceritat en la recerca és una premissa ineludible, en un món de propostes no sempre clares ni ben intencionades. L’anunci és el de sempre en l’Església, tant per als joves com per a tothom:«Crist ofereix més. Encara més, ofereix tot. Solament ell, que és la Veritat, potser el Camí i, per tant, la Vida.» La vida cristiana té una característica que mai no podem oblidar. «El que constitueix la nostra fe no és principalment el que nosaltres fem, sinó el que rebem. Al capdavall, moltes persones generoses que no són cristianes podenfer molt més del que nosaltres fem. Amics, ¿accepteu d’entrar en la vida trinitària de Déu, entrar en la seva comunió d’amor?... Madureu la vostra fe a través dels estudis, el treball, l’esport, la música i l’art. Sosteniu-la mitjançant la pregària i alimenteu-la amb els sagraments.» El nostre món i la nostra Església necessiten la renovació de la qual els joves poden ser portadors. Una nova generació de cristians és convidada a contribuir a l’edificació d’un món en què la vida, l’amor i l’esperança siguin plenament realitat. Un món renovat que pugui parar el desert espiritual que es manifesta en el buit interior, la por indefinible, un larvat sentit de desesperació. I, en paraules del Papa, l’Església té necessitat d’una renovació. L’Església té necessitat del do dels joves, de tots els joves. La crida vocacional apareix en les paraules del Papa –com ha d’aparèixer en tota autèntica pastoral de joves–: «Adreço aquesta invitació de manera especial als qui el Senyor crida a la vida sacerdotal i religiosa. No tingueu por de dir el vostre “sí” a Jesús, de trobar la vostra alegria a fer la seva voluntat, lliurantvos completament per arribar a la santedat i fent ús dels vostres talents al servei dels altres.»

+ Romà Casanova, bisbe de Vic

Rebeu l'Esperit Sant

Quan jo tenia 17 anys, una guitarra, una profunda admiració per Jesús de Natzaret, una fe assumida sense qüestionaments i rebuda des de casa, un ambient catòlic a l’escola i un grup d’amics a la parròquia, algú va preguntar al nostre catequista sobre l’Esperit Sant. Ell, que era un bon animador i que sabia llegir els signes dels temps, mirant-nos les cares, va decidir que el millor devia ser parlar-nos amb paràboles (us sona la història?), i ens va parlar d’un jove que era capaç de renunciar als dissabtes a la tarda per dedicar-los als més pobres, i d’un altre que venç la seva timidesa per defensar un amic, i encara d’un altre, orgullós, que demana perdó quan s’adona del que ha fet, i d’un altre que... i tots vam mirar endarrere en la nostra vida i ens vam descobrir fent coses que mai ens hauríem cregut capaços de fer. Allà hi era l’Esperit Sant, ens va dir. Un poder que no et fa poderós, una força que et torna humil, valentia per escoltar els qui pateixen i coratge per buidar-nos de nosaltres mateixos i transformar-nos i omplir-nos de vida, per omplir-nos de Déu.

Del 14 al 20 de juliol, un centenar de joves de tot Catalunya i les Illes Balears, es van afegir als 2500 joves vinguts de tota Europa que es trobaven a Lourdes per rebre un missatge del Papa Benet XVI des de Sidney: “vosaltres esteu cridats a viure els dons de l’Esperit entre vaivens de la vida quotidiana. (...) Si acolliu la força de l’Esperit Sant, també vosaltres podreu transformar les vostres famílies, les comunitats i les nacions. Allibereu aquests dons. Que la saviesa, la intel·ligència, la fortalesa, la ciència i la pietat siguin els signes de la vostra grandesa.”

Són joves que no canten les cançons que jo cantava, que a casa no senten parlar de Déu, que sovint no els hi és fàcil manifestar-se cristians, però que es senten part de l’Església quan es parla amb el seu llenguatge, quan la senten alegre i creativa, que s’obren al transcendent i a la vida quan se’ls acompanya des de el que són i no des del que voldríem que fossin, que són sensibles als malalts i als febles i disposats a servir. A Lourdes, 2500 joves van pregar plegats, van manifestar obertament i de forma festiva i sorollosa la seva fe i, com Bernadette, van deixar que Déu entrés i fes un cop d’ull al seu cor. I quan això passa res no resta igual!
Ells ja han mogut. Ara ens toca a nosaltres. Tant de bo l’Esperit Sant ens tregui la por i ens torni arriscats i somiadors per creure en l’Església jove que ens espera a l’altra banda de la porta.

Marta Serrano
Delegada de Joves del Bisbat de Lleida

Jubilate

Era aquesta la crida i la proposta que llençaven als joves d’Europa des del Santuari de Lourdes per a celebrar des d’aquí la Jornada Mundial de la Joventut, en comunió amb la que el Sant Pare ha celebrat a Sydney .

JUBILATE! I això és el que precisament varem fer del 14 al 20 de juliol un centenar llarg de joves i animadors de les diòcesis catalanes i balears, coordinades pel Secretariat Interdiocesà de Joves (SIJ): celebrar i renovar la fe amb to festiu, amb esperit joiós, compartit amb milers de joves a Lourdes i amb centenars de milers a Sydney i molts altres indrets del món. Queda clar que un dels aspectes més positius d’aquestes grans trobades de joves cristians és el fet que aquests joves reforcen la seva identitat com a creients i se senten més empesos i urgits a ser-ne testimonis, havent compartit durant uns dies les seves recerques i conviccions amb molts altres joves d’arreu del món. I precisament aquesta era la proposta que els feia el mateix Sant Pare en convocar-los a aquesta Jornada Mundial: “Rebreu la força de l’Esperit Sant i sereu els meus testimonis” .

Varem començar aquest pelegrinatge fent una primera aturada a la catedral de Girona. Volíem aplegar-nos primer com a Església de Jesucrist que avui, amb els seus joves, mira d’encarnar l’Evangeli a Catalunya i les Illes Balears. Junts varem recordar en una vetlla de pregària al claustre romànic que ara feia un any havíem celebrat junts que estem “Marcats per l’Esperit”; va ser a l’Aplec que varem viure el mes de maig de 2007 a Tarragona. I ara, el bisbe Carles de Girona enviava els joves a Lourdes dient-los: “Aneu a trobar-vos amb el Senyor, aneu a conèixer d’altres joves que tenen la mateixa fe en Crist que vosaltres i per mitjà de l’Esperit la voleu posar en pràctica en la missió. Aneu a Lourdes per aprendre, per formar-vos dels cristians més madurs, per recollir bons testimonis de l’amor de Déu, per aprendre a servir sense ser servits. (...) Torneu de la peregrinació ben enfortits, no només per a vosaltres, sinó pel bé de les vostres Esglésies d’origen”.

Els joves catalans i de les illes, juntament amb els 2.500 joves vinguts principalment d’Europa, però també alguns dels altres continents, han rebut aquests dies a Lourdes una gran quantitat d’impactes: la presència dels malalts, dels voluntaris que acompanyen i serveixen els malalts; les celebracions litúrgiques tan massives i amb una expressió força festiva de la fe; les catequesis dels nostres bisbes (hi van participar l’Arquebisbe de Tarragona i els bisbes d’ Urgell i Terrassa); la figura Santa Bernadeta, aquella noia jove i pobra que fa 150 anys va experimentar la presència i la veu de la Mare de Déu que s’adreçava a ella; el testimoni d’un nombrós grup de joves cristians palestins que expressaven amb molta força i claredat la seva dificultat per a viure l’Evangeli amb radicalitat i estimar l’enemic, quan aquest va ben armat i et té amb les mans ben lligades; el testimoni de molts altres joves que van conèixer en els espais de pregària o en els concerts de la nit, o tot fent cua esperant rebre el menjar que facilitava l’organització.

La riquesa i la força de tots aquests impactes la van poder expressar els nostres joves l’últim dia de pelegrinatge a través d’una dinàmica que varem anomenar “Tendablog”: sota una immensa carpa, cada jove va poder expressar en un missatge curt què era el que més l’havia “tocat” o commogut aquells dies i ho van compartir. Alguns dels missatges deien:

- Aquesta experiència m’ha servit per a estar més a prop de Déu.

- Gràcies per fer-ho possible.

- M’ha impressionat molt veure tanta gent de tot arreu! Te n’adones que no estàs sol.
- De Lourdes m’emporto una renovació espiritual i un enfortiment de la fe.

Durant aquesta setmana viscuda a Lourdes en el marc de la Jornada Mundial de la Joventut, els joves han sentit moltes paraules, han conegut molts testimonis, han visibilitzat la catolicitat de l’Església (un altre dels aspectes que van posar de relleu els nostres bisbes i que van acollir amb generositat els joves) que s’expressa amb alegria i creativitat, alguns han pogut servir els malalts que aquests dies havien pelegrinat al santuari... Ara caldrà temps per a rumiar-ho i anar-ho paint tot; per tal que aquestes experiències vagin consolidant un estil de vida en cada noi i noia, l’estil de vida evangèlic que va viure Jesús i que han encarnat el sants i santes al llarg de la història, com ho va fer la jove Bernadeta a mitjans del segle XIX.

Des de Sydney el Papa Benet XVI ha adreçat als joves del nostre temps (jo diria que als creients i als no creients) diversos missatges amb un to molt positiu, des d’una preocupació ecològica pel respecte a la Creació fins a la crida a “ser profetes d’una nova època, missatgers de l’amor de Déu, capaços d’atreure la gent al Pare i de construir un futur d’esperança per a tota la humanitat” (de la Missa de clausura).

Caldrà, doncs, rumiar i elaborar els missatges i les experiències viscudes aquests dies. No hi ha dubte de que l’Esperit del Senyor segueix bufant i cal estar atent al que va suggerint en el cor de cada jove. Els delegats i responsables de la pastoral juvenil de les nostres diòcesis voldríem saber copsar aquest fer-se present de l’Esperit en els joves d’avui i voldríem estar al seu servei, obrint en tot moment camins per al Senyor. A Lourdes hem viscut junts, joves i animadors, una nova etapa d’aquest gran pelegrinatge que és el camí de la fe.


Toni Roman.
Delegat de Pastoral Juvenil de Barcelona.

Homilia de Benet XVI als joves

Estimats amics

«Quan l'Esperit Sant vingui sobre vosaltres, rebreu força» (Hch 1,8). Hem vist complerta aquesta promesa. En el dia de Pentecosta, com hem escoltat en la primera lectura, el Senyor ressuscitat, assegut a la dreta del Pare, va enviar l'Esperit Sant als seus deixebles reunits en el cenacle. Per la força d'aquest Esperit, Pedro i els Apòstols van anar a predicar l'Evangeli fins als confinis de la terra. En cada època i en cada llengua, l'Església continua proclamant en tot el món les meravelles de Déu i convida a totes les nacions i pobles a la fe, a l'esperança i a la vida nova en Crist. En aquests dies, també jo he vingut, com Successor de sant Pere, a aquesta esplèndida terra d'Austràlia. He vingut a confirmar-vos en la vostra fe, joves germanes i germans meus, i a obrir els vostres cors al poder de l'Esperit de Crist i a la riquesa dels seus dons. Or perquè aquesta gran assemblea, que congrega a joves de «totes les nacions de la terra» (Hch 2,5), es transformi en un nou cenacle. Que el foc de l'amor de Déu descendeixi i ompli els vostres cors per a unir-vos cada vegada més al Senyor i a la seva Església i enviar-vos, com nova generació d'Apòstols, a dur a Crist al món.

«Quan l'Esperit Sant descendeixi sobre vosaltres, rebreu força». Aquestes paraules del Senyor ressuscitat tenen un significat especial per als joves que seran confirmats, segellats amb el do de l'Esperit Sant, durant aquesta Santa Missa. Però aquestes paraules estan dirigides també a cadascun de nosaltres, és a dir, a tots els quals han rebut el do de l'Esperit de reconciliació i de la vida nova en el Baptisme, que ho han acollit en els seus cors com la seva ajuda i guia en la Confirmació, i que creixen quotidianament en els seus dons de gràcia mitjançant la Santa Eucaristia. En efecte l'Esperit Sant descendeix novament en cada Missa, invocat en la pregària solemne de l'Església, no només per a transformar els nostres dons del pa i del vi en el Cos i la Sang del Senyor, sinó també per a transformar les nostres vides, per a fer de nosaltres, amb la seva força, «un sol cos i un sol esperit en Crist». Però, què és aquest «poder» de l'Esperit Sant? És el poder de la vida de Déu. És el poder del mateix Esperit que es planava sobre les aigües en l'alba de la creació i que, en la plenitud dels temps, va aixecar a Jesús de la mort. És el poder que ens conduïx, a nosaltres i al nostre món, cap a l'arribada del Regne de Déu. En l'Evangeli d'avui, Jesús anuncia que ha començat una nova era, en la qual l'Esperit Sant serà vessat sobre tota la humanitat (cf. Lc 4,21). Ell mateix, concebut per obra de l'Esperit Sant i nascut de la Mare de Déu, va venir entre nosaltres per a portar-nos aquest Esperit. Com font de la nostra vida nova en Crist, l'Esperit Sant és també, d'una manera molt veritable, l'ànima de l'Església, l'amor que ens uneix al Senyor i entre nosaltres i la llum que obre els nostres ulls per a veure les meravelles de la gràcia de Déu que ens envolten.

Aquí a Austràlia, aquesta «gran terra meridional de l'Esperit Sant», tots nosaltres hem tingut una experiència inoblidable de la presència i del poder de l'Esperit en la bellesa de la naturalesa. Els nostres ulls s'han obert per a veure el món que ens envolta com és veritablement: «adrogueria», com diu el poeta, «de la grandesa de Déu», replet de la glòria del seu amor creatiu. També aquí, en aquesta gran assemblea de joves cristians provinents de tot el món, hem tingut una experiència eloqüent de la presència i de la força de l'Esperit en la vida de l'Església. Hem vist l'Església com és veritablement: Cos de Crist, comunitat viva d'amor, en la qual hi ha gent de tota raça, nació i llengua, de qualsevol edat i lloc, en la unitat nascuda de la nostra fe en el Senyor ressuscitat.
No obstant això, aquesta força, la gràcia de l'Esperit Sant, no és quelcom que puguem merèixer o conquistar; només la podem rebre com pur do. L'amor de Déu pot vessar la seva força només quan li permetem canviar-nos per dintre. Hem de permetre-li penetrar en la dura crosta de la nostra indiferència, del nostre cansament espiritual, del nostre cec conformisme amb l'esperit del nostre temps. Només llavors podem permetre-li encendre la nostra imaginació i modelar els nostres desitjos més profunds. Per això és tan important l'oració: la pregària quotidiana, la privada en la quietud dels nostres cors i davant el Santíssim Sagrament, i l'oració litúrgica en el cor de l'Església. Aquesta és pura receptivitat de la gràcia de Déu, amor en acció, comunió amb l'Esperit que habita en nosaltres i ens duu, per Jesús i en l'Església, al nostre Pare celestial. En la potència del seu Esperit, Jesús està sempre present en els nostres cors, esperant serenament que ens disposem en el silenci al costat d'Ell per a sentir la seva veu, romandre en el seu amor i rebre «la força que prové de d’alt», una força que ens permet ser sal i llum per al nostre món.
En la seva Ascensió, el Senyor ressuscitat va dir als seus deixebles: «Sereu els meus testimonis… fins als confinis del món» (Hch 1,8). Aquí, a Austràlia, donem gràcies al Senyor pel do de la fe, que ha arribat fins a nosaltres com un tresor transmès de generació en generació en la comunió de l'Església. Aquí, a Oceania, donem gràcies d'una manera especial a tots aquells missioners, sacerdots i religiosos compromesos, pares i avis cristians, mestres i catequistes, que han edificat l'Església en aquestes terres. Testimonis com la Beata Mary Mackillop, Sant Peter Chanel, el Beat Peter To Rot i molts altres. La força de l'Esperit, manifestada en les seves vides, està encara activa en les iniciatives beneficioses que han deixat en la societat que han plasmat i que ara se us confia a vosaltres. Estimats joves, permeteu-me que us faci una pregunta. Què deixareu vosaltres a la pròxima generació? Esteu construint les vostres vides sobre bases sòlides? Esteu construint una mica que durarà? Esteu vivint les vostres vides de manera que deixeu espai a l'Esperit en un món que vol oblidar a Déu, rebutjar-lo fins i tot en nom d'un fals concepte de llibertat? Com esteu usant els dons que se us han donat, la «força» que l'Esperit Sant està ara disposat a vessar sobre vosaltres? Quina herència deixareu als joves que us succeiran? Què us distingirà?

La força de l'Esperit Sant no només ens il·lumina i ens consola. Ens encamina cap al futur, cap a la vinguda del Regne de Déu. Quina visió magnífica d'una humanitat redimida i renovada descobrim en la nova era promesa per l'Evangeli d'avui! San Lucas ens diu que Jesucrist és el compliment de totes les promeses de Déu, el Mesías que posseeix en plenitud l'Esperit Sant per a comunicar-lo a la humanitat sencera. L'efusió de l'Esperit de Crist sobre la humanitat és peça d'esperança i d'alliberament contra tot allò que ens empobreix. Aquesta efusió oferix de nou la vista al cec, allibera als oprimits i genera unitat en i amb la diversitat (cf. Lc 4,18-19; Is 61,1-2). Aquesta força pot crear un món nou: pot «renovar la faça de la terra» (cf. Sal 104,30). Enfortida per l'Esperit i proveïda d'una rica visió de fe, una nova generació de cristians està convidada a contribuir a l'edificació d'un món en el qual la vida sigui acollida, respectada i cuidada amorosament, no rebutjada o temuda com una amenaça i per això destruïda. Una nova era en la qual l'amor no sigui ambiciós ni egoista, sinó pur, fidel i sincerament lliure, obert als altres, respectuós de la seva dignitat, un amor que promogui el seu bé i irradiï goig i bellesa. Una nova era en la qual l'esperança ens alliberi de la superficialitat, de l'apatia i l'egoisme que degrada les nostres ànimes i enverina les relacions humanes. Estimats joves amics, el Senyor us està demanant ser profetes d'aquesta nova era, missatgers del seu amor, capaços d'atreure a la gent cap al Pare i de construir un futur d'esperança per a tota la humanitat.

El món té necessitat d'aquesta renovació. En moltes de les nostres societats, al costat de la prosperitat material, s'està expandint el desert espiritual: un buit interior, una por indefinible, un gran sentit de desesperació. Quants dels nostres semblants han cavat aljubs esquerdats i buits (cf. Jr 2,13) en una recerca desesperada de significat, d'aquest significat últim que només pot oferir l'amor? Aquest és el do gran i alliberador que l'Evangeli duu amb si: ell revela la nostra dignitat d'homes i dones creats a imatge i semblança de Déu. Revela la cridada sublim de la humanitat, que és la de trobar la pròpia plenitud en l'amor. Ell revela la veritat sobre l'home, la veritat sobre la vida. També l'Església té necessitat de renovació. Té necessitat de la vostra fe, el vostre idealisme i la vostra generositat, per a poder ser sempre jove en l'Esperit (cf. Lumen gentium, 4). En la segona lectura d'avui, l'apòstol Pau ens recorda que cada cristià ha rebut un do que ha de ser usat per a edificar el Cos de Crist. L'Església té especialment necessitat del do dels joves, de tots els joves. Té necessitat de créixer en la força de l'Esperit que també ara us infon goig a vosaltres, joves, i us anima a servir al Senyor amb alegria. Obriu el vostre cor a aquesta força. Dirigeixo aquesta invitació de manera especial als quals el Senyor crida a la vida sacerdotal i consagrada. No tingueu por de dir el vostre «sí» a Jesús, de trobar la vostra alegria a fer la seva voluntat, lliurant-vos completament per a arribar a la santedat i fent ús dels vostres talents al servei dels altres.
D’aquí uns instants, celebrarem el sagrament de la Confirmació. L'Esperit Sant descendirà sobre els candidats; ells seran «segellats» amb el do de l'Esperit i enviats per a ser testimonis de Crist. Què significa rebre la «segell» de l'Esperit Sant? Significa ser marcats indeleblement, inalterablement canviats, significa ser noves criatures. Per als quals han rebut aquest do, ja gens pot ser el mateix. Estar «batejats» en l'Esperit significa estar enardits per l'amor de Déu. Haver «begut» de l'Esperit (cf. 1 Co 12,13) significa haver estat refrescats per la bellesa del designi de Déu per a nosaltres i per al món, i arribar a ser nosaltres mateixos una font de frescor per als altres. Ser «segellats amb l'Esperit» significa a més no tenir por de defensar a Crist, deixant que la veritat de l'Evangeli impregni la nostra manera de veure, pensar i actuar, mentre treballem pel triomf de la civilització de l'amor. A l'elevar la nostra oració pels confirmats, van demanar també que la força de l'Esperit Sant faci reviure la gràcia de la Confirmació de cadascun de nosaltres. Que l'Esperit vessi els seus dons abundantment sobre tots els presents, sobre la ciutat de Sydney, sobre aquesta terra d'Austràlia i sobre totes les seves gents. Que cadascun de nosaltres sigui renovat en l'esperit de saviesa i intel·ligència, l'esperit de consell i fortalesa, esperit de ciència i pietat, esperit d'admiració i sant temor de Déu. Que per l'amorosa intercessió de Maria, Mare de l'Església, aquesta XXIII Jornada Mundial de la Joventut sigui viscuda com un nou cenáculo, de manera que tots nosaltres, enardits amb el foc de l'amor de l'Esperit Sant, continuem proclamant al Senyor ressuscitat i atraient a cada cor cap a Ell.

Vetlla a Sidney

VIATGE APOSTÒLIC DEL PAPA BENET XVI
A SIDNEY (AUSTRÀLIA) EN OCASIÓ DE LA
XXIII JORNADA MUNDIAL DE LA JOVENTUT
(13-21 DE JULIOL DE 2008)
VETLLA DE PREGÀRIA AMB ELS JOVES
DISCURS DEL SANT PARE BENET XVI
Hipòdrom de Randwick
Dissabte 19 de juliol de 2008

Estimats joves,
Novament aquesta tarda hem escoltat la gran promesa de Crist, «quan l’Esperit Sant
vindrà damunt vostre, rebreu una força», i hem escoltat el seu mandat: «que us farà
testimonis meus... fins a l’extrem de la terra» (Ac 1,8). Aquestes van ser les últimes
paraules que Crist va pronunciar abans de la seva ascensió al cel. El que els apòstols van
sentir en escoltar-les només ho podem imaginar. Però sabem que el seu amor profund
per Jesús i la confiança en la seva paraula els va portar a reunir-se i esperar a la sala de
dalt de la casa on es reunien, però no a una espera sense sentit, sinó junts, units en
l’oració, amb les dones i amb Maria (cf. Ac 1,14). Aquesta tarda nosaltres fem el
mateix. Reunits davant de la nostra Creu, que ha viatjat tant, i de la icona de Maria,
resem sota l’esplendor celeste de la constel·lació de la Creu del Sud. Aquesta tarda
prego per vosaltres i pels joves d’arreu del món. Deixeu-vos inspirar per l’exemple dels
vostres patrons. Acolliu al vostre cor i a la vostra ment els set dons de l’Esperit Sant.
Reconeixeu el poder de l’Esperit Sant en la vostra vida i creieu-hi.
L’altre dia parlàvem de la unitat i de l’harmonia de la creació de Déu i del nostre lloc en
ella. Hem recordat com nosaltres, que hem estat creats a imatge i semblança de Déu,
gràcies al gran do del baptisme ens hem convertit en fills adoptius de Déu, en criatures
noves. I precisament com a fills de la llum de Crist, simbolitzada per les espelmes
enceses que teniu a les vostres mans, donem testimoniatge al món nostre d’una
esplendor que cap foscor no pot ofegar (cf. Jn 1,5).
Aquesta tarda centrem l’atenció sobre «com» arribar a ser testimonis. Tenim necessitat
de conèixer la persona de l’Esperit Sant i la seva presència vivificant en la nostra vida.
No és fàcil. En efecte, la diversitat d’imatges sobre l’Esperit Sant que trobem a
l’Escriptura –vent, foc, alè– posen de manifest com ens n’és, de difícil, tenir-ne una
comprensió clara. I, no obstant això, sabem que l’Esperit Sant és qui dirigeix i defineix
el nostre testimoniatge sobre Jesucrist, si bé de manera silenciosa i invisible.
Ja sabeu que el nostre testimoniatge cristià és una ofrena a un món que, en molts
aspectes, és fràgil. La unitat de la creació de Déu s’afebleix per ferides profundes quan
les relacions socials es trenquen, o l’esperit humà es troba gairebé esclafat del tot per
l’explotació o l’abús de les persones. De fet, la societat contemporània pateix un procés
de fragmentació per culpa d’una manera de pensar que, per la seva naturalesa, té una
visió reduïda, perquè descuida completament l’horitzó de la veritat, de la veritat sobre
Déu i sobre nosaltres. Per la seva naturalesa, el relativisme no és capaç de veure tot el
marc en què es mou. Ignora els principis mateixos que ens fan capaços de viure i de
créixer en la unitat, en l’ordre i en l’harmonia.
Com a testimonis cristians, quin resposta hem de donar a un món dividit i fragmentari?
Com podem oferir esperança de pau, restabliment i harmonia a aquestes «estacions» de
conflicte, de sofriment i de tensió per les quals heu volgut passar amb aquesta Creu de
la Jornada Mundial de la Joventut? La unitat i la reconciliació no les podem assolir
només amb els nostres esforços. Déu ens ha fet l’un per a l’altre (cf. Gn 2,24) i només
en Déu i en la seva Església podem trobar la unitat que cerquem. I, tanmateix, davant de
les imperfeccions i les desil·lusions, tant individuals com institucionals, a vegades tenim
la temptació de construir artificialment una comunitat «perfecta». No es tracta d’una
temptació nova. En la història de l’Església, hi ha molts exemples de temptatives
d’esquivar i de passar per alt les debilitats i els fracassos humans per tal de crear una
unitat perfecta, una utopia espiritual.
Aquests intents de construir la unitat, en realitat, l’afebleixen. Separar l’Esperit Sant de
Crist, present en l’estructura institucional de l’Església, posaria en perill la unitat de la
comunitat cristiana, que és precisament un do de l’Esperit. Es trairia la naturalesa de
l’Església com a Temple viu de l’Esperit Sant (cf. 1Co 3,16). En efecte, és l’Esperit qui
guia l’Església pel camí de la veritat plena i la unifica en la comunió i en el servei del
ministeri (cf. Lumen gentium, 4). Lamentablement, la temptació d’«anar per lliure»
continua. Alguns parlen de la seva comunitat local com si es tractés de quelcom separat
de l’anomenada “Església institucional”, i descriuen la primera com a flexible i oberta a
l’Esperit, i la segona com a rígida i àvida d’Esperit.
La unitat pertany a l’essència de l’Església (cf. Catecisme de l’Església Catòlica, 813);
és un do que hem de reconèixer i apreciar. Demanem aquesta tarda pel nostre propòsit
de conrear la unitat, de contribuir-hi, de resistir qualsevol temptació de fer- nos enrere i
marxar. Perquè el que podem oferir al nostre món és precisament la magnitud, la visió
àmplia de la nostra fe, sòlida i oberta alhora, consistent i dinàmica, veritable i tanmateix
orientada a un coneixement més profund.
Estimats joves, no és potser gràcies a la vostra fe que alguns amics que tenen dificultats
o que cerquen un sentit per a les seves vides s’han adreçat a vosaltres? Estigueu
vigilants. Escolteu. Sou capaços d’escoltar, a través de les dissonàncies i les divisions
del món, la veu harmònica de la humanitat? Des del nen abandonat en un camp del
Darfur fins a l’adolescent desconcertat, al pare angoixat en un barri perifèric qualsevol
o, potser ara, des del més pregon del vostre cor, s’alça el mateix crit humà que anhela
reconeixement, pertinença, unitat. Qui pot satisfer aquest desig humà essencial de ser u,
d’estar immers en la comunió, d’estar edificat i ser guiat a la veritat? L’Esperit Sant.
Aquest és el seu paper: acomplir l’obra de Crist. Enriquits amb els dons de l’Esperit,
tindreu la força d’anar més enllà de les vostres visions parcials, de la vostra utopia, de la
vostra precarietat fugaç, per tal d’oferir la coherència i la certesa del testimoniatge
cristià.
Amics, quan recitem el Credo afirmem: «Crec en l’Esperit Sant, Senyor que infon la
vida». L’«Esperit creador» és la força de Déu que dóna la vida a tota la creació i és la
font de vida nova i abundant en Crist. L’Esperit manté l’Església unida al Senyor i fidel
a la tradició apostòlica. Ell és qui inspira les Sagrades Escriptures i guia el Poble de Déu
vers la plenitud de la veritat (cf. Jn 16,13). De totes aquestes maneres l’Esperit «infon la
vida» i ens condueix al cor mateix de Déu. Així, com més ens deixem guiar per
l’Esperit, més ens configurarem a Crist i més ens imbuirem en la vida del Déu u i tri.
Aquesta participació en la naturalesa mateixa de Déu (cf. 2Pe 1,4) s’esdevé al llarg dels
fets quotidians de la vida, en els quals Ell sempre és present (cf. Ba 3,38). No obstant
això, hi ha moments en què podem sentir la temptació de cercar una certa satisfacció
fora de Déu. Jesús mateix va preguntar als Dotze: «També vosaltres em voleu deixar?»
(Jn 6,67). Aquest allunyament pot oferir potser la il·lusió de llibertat. Però, on ens
porta? A qui anirem? A dins del nostre cor sabem, en efecte, que només el Senyor té
«paraules de vida eterna» (Jn 6,67-69). Allunyar-nos d’Ell és només un intent va de
fugir de nosaltres mateixos (cf. sant Agustí, Confessions VIII, 7). Déu és amb nosaltres
en la vida real, no en la fantasia. Enfrontar-nos a la realitat, no fugir-ne: és això el que
cerquem. Per això, l’Esperit Sant, amb delicadesa, però també amb determinació, ens
atreu cap al que és real, durador i veritable. L’Esperit és qui ens retorna a la comunió
amb la Santíssima Trinitat.
L’Esperit Sant ha estat, de maneres diverses, la Persona oblidada de la Santíssima
Trinitat. Tenir-ne una comprensió clara ens sembla quelcom fora del nostre abast.
Tanmateix, quan era petit, els meus pares, com els vostres, em van ensenyar el signe de
la Creu i així vaig entendre aviat que hi ha un Déu en tres persones i que la Trinitat és al
centre de la fe i de la vida cristiana. Quan vaig créixer prou per tenir un cert
coneixement del Déu Pare i del Déu Fill –els noms ja significaven molt–, la meva
comprensió de la tercera persona de la Trinitat continuava essent incompleta. Per això,
com a jove sacerdot encarregat d’ensenyar teologia, vaig decidir estudiar els testimonis
eminents de l’Esperit en la història de l’Església. Així, vaig arribar a llegir, entre
d’altres, el gran sant Agustí.
La seva comprensió de l’Esperit Sant es va desenvolupar de manera gradual; fou una
lluita. De jove, havia seguit el maniqueisme, que era un d’aquells intents que he
esmentat abans de crear una utopia espiritual separant les coses de l’esperit de les de la
carn. Com a conseqüència d’això, al principi tenia sospites respecte de l’ensenyament
cristià sobre l’encarnació de Déu I, tanmateix, la seva experiència de l’amor de Déu
present a l’Església el va dur a cercar-ne la font en la vida del Déu u i tri. Així va arribar
a tres intuïcions precises sobre l’Esperit Sant com a vincle d’unitat dintre de la
Santíssima Trinitat: unitat com a comunió, unitat com a amor durador, unitat com a
donador i do. Aquestes tres intuïcions no són només teòriques. Ens ajuden a explicar
com actua l’Esperit. Ens ajuden a restar en sintonia amb l’Esperit i a estendre i aclarir
l’àmbit del nostre testimoniatge, en un món en què tant els individus com les comunitats
pateixen sovint la manca d’unitat i de cohesió.
Per això, amb l’ajuda de sant Agustí, intentarem il·lustrar quelcom de l’obra de l’Esperit
Sant. Sant Agustí assenyala que les dues paraules «Esperit» i «Sant» es refereixen al
que pertany a la naturalesa divina, és a dir, al que és compartit pel Pare i pel Fill, a la
seva comunió. Per això, si la característica pròpia de l’Esperit és ser el que és compartit
pel Pare i pel Fill, Agustí conclou que la qualitat peculiar de l’Esperit és la unitat. Una
unitat de comunió viscuda: una unitat de persones en relació mútua de lliurament
constant; el Pare i el Fill que es donen l’un a l’altre. Penso que començem així a veure
que comprendre l’Esperit Sant com a unitat, com a comunió és ben il·luminador. Una
unitat veritable mai no es pot fonamentar en relacions que neguin la dignitat igual de les
altres persones. I tampoc la unitat és simplement la suma total dels grups amb els quals
intentem a vegades «definir-nos» a nosaltres mateixos. De fet, només en la vida de
comunió se sosté la unitat i s’acompleix plenament la identitat humana: reconeixem la
necessitat comuna de Déu, responem a la presència unificadora de l’Esperit Sant i ens
lliurem mútuament al servei dels uns als altres.
La segona intuïció d’Agustí, és a dir, l’Esperit Sant com a amor que perdura, es desprèn
de l’estudi que va fer sobre la Primera carta de sant Joan, on l’autor ens diu que «Déu
és amor» (1Jn 4,16). Agustí suggereix que aquestes paraules, si bé es refereixen a la
Trinitat en conjunt, s’han d’entendre també com a expressió d’una característica
particular de l’Esperit Sant. Reflexionant sobre la naturalesa permanent de l’amor, «el
qui està en l’amor està en Déu, i Déu està en ell» (ibíd.), Agustí es pregunta: és l’amor o
és l’Esperit qui garanteix el do durador? La conclusió a la qual arriba és aquesta:
«L’Esperit Sant ens fa viure en Déu i Déu en nosaltres; però és l’amor qui ho causa.
L’Esperit, doncs, és Déu com a amor» (De Trinitate 15,17,31). És una explicació
magnífica!: Déu es comparteix a si mateix com a amor en l’Esperit Sant. Què més
podem aprendre d’aquesta intuïció? L’amor és el signe de la presència de l’Esperit Sant.
Les idees o les paraules que estan mancades d’amor, encara que semblin sofisticades o
sagaces, no poden ser «de l’Esperit». Més encara, l’amor té un tret particular: en
comptes de ser indulgent o voluble, té una tasca o un fi per acomplir: romandre. L’amor
és durador per la seva pròpia naturalesa. Novament, estimats amics, podem llançar una
mirada a allò que l’Esperit Sant ofereix al món: amor que elimina la incertesa; amor que
supera la por de la traïció; amor que duu en si mateix l’eternitat; l’amor veritable que
ens introdueix en una unitat que roman.
Agustí dedueix la tercera intuïció, l’Esperit Sant com a do, d’una reflexió sobre una
escena evangèlica que tots coneixem i que ens atreu: el diàleg de Crist amb la
samaritana al costat del pou. Jesús es revela aquí com qui dóna l’aigua viva (cf. Jn
4,10), que després serà explicada com l’Esperit (cf. Jn 7,39; 1Co 12,13). L’Esperit és
«el do de Déu (Jn 4,10), la font interior (cf. Jn 4,14), que sadolla de debò la nostra set
més profunda i ens porta al Pare. D’aquesta observació, Agustí conclou que el Déu que
es lliura a nosaltres com a do és l’Esperit Sant (cf. De Trinitate, 15,18,32).
Amics, novament fem un cop d’ull a l’activitat de la Trinitat: l’Esperit Sant és Déu que
es dóna eternament; com una font perenne, ell s’ofereix ni més ni menys que a si
mateix. Observant aquest do incessant, comencem veure els límits de tot el que és
perible, la bogeria d’una mentalitat consumista. En particular, comencem a entendre per
què la cerca de novetats ens deixa insatisfets i àvids de quelcom més. Potser estem
buscant un do etern, la font que mai no s’acaba? I amb la samaritana exclamem: Senyor,
dóna’m aigua d’aquesta! Així no tindré més set (cf. Jn 4,15)!
Estimats joves, ja hem vist que l’Esperit Sant és qui realitza la meravellosa comunió
dels creients en Crist Jesús. Fidel a la seva naturalesa de donador i de do alhora, ell
actua ara a través vostre. Inspirats per les intuïcions de sant Agustí, feu que l’amor
unificador sigui la vostra mesura, l’amor durador el vostre repte i l’amor que es lliura
la vostra missió.
Aquest mateix do de l’Esperit Sant serà comunicat solemnement demà als candidats a la
confirmació. Jo pregaré: «Ompliu- los d’esperit de saviesa i d’intel·ligència, d’esperit de
consell i de fortalesa, d’esperit de ciència i de pietat; i satisfeu- los de l’esperit del vostre
sant temor». Aquests dons de l’Esperit –cadascun d’ells, com ens recorda sant Francesc
de Sales, és una manera de participar en l’únic amor de Déu– no són ni un premi ni un
reconeixement. Són simplement donats (cf. 1Co 12,11). I exigeixen per part de qui els
rep només una resposta: «Accepto.» Percebem aquí quelcom del misteri profund del que
és ser cristià. El que constitueix la nostra fe no és principalment el que nosaltres fem,
sinó el que rebem. Al cap i a la fi, moltes persones generoses que no són cristianes
poden fer molt més del que nosaltres fem. Amics, accepteu entrar en la vida trinitària de
Déu? Accepteu entrar en la seva comunió d’amor?
Els dons de l’Esperit que actuen en nosaltres imprimeixen la direcció i defineixen el
nostre testimoniatge. Els dons de l’Esperit, orientats per la seva naturalesa a la unitat,
ens vinculen encara més estretament a la totalitat del Cos de Crist (cf. Lumen gentium,
11) i ens permeten edificar millor l’Església, per a servir així el món (cf. Ef 4,13). Ens
criden a una participació activa i joiosa en la vida de l’Església, a les parròquies i als
moviments eclesials, a les classes de religió a l’escola, a les capellanies universitàries o
en altres organitzacions catòliques. Sí, l’Església ha de créixer en unitat, s’ha
d’envigorir en la santedat, rejovenir i renovar-se constantment (cf. Lumen gentium, 4).
Però amb quins criteris? Amb els de l’Esperit Sant. Gireu-vos vers ell, estimats joves, i
hi descobrireu el veritable sentit de la renovació.
Que aquest vespre, reunits sota aquest bell cel nocturn, els nostres cors i les nostres
ments s’omplin de gratitud a Déu pel do de la nostra fe en la Trinitat. Recordem els
nostres pares i avis, que han caminat al costat nostre quan encara érem nens i han
sostingut els nostres primers passos en la fe. Ara, després de molts anys, us heu reunit
com a joves adults al voltant del successor de Pere. Em sento molt feliç d’estar amb
vosaltres. Invoquem l’Esperit Sant: ell és l’autor de les obres de Déu (cf. Catecisme de
l’Església Catòlica, 741). Deixeu que els seus dons us modelin. Igual que l’Església
comparteix el mateix camí amb tota la humanitat, vosaltres esteu cridats a viure els dons
de l’Esperit entre vaivens de la vida quotidiana. Madureu la vostra fe a través dels
estudis, el treball, l’esport la música, l’art. Sostingueu-la mitjançant l’oració i
alimenteu- la amb els sagraments, per ser així font d’inspiració i d’ajuda per als qui us
envolten. En definitiva, la vida, no és un simple acumular i és molt més que el simple
èxit. Estar veritablement vius és ser transformats des de l’interior, estar oberts per la
força de l’amor de Déu. Si acolliu la força de l’Esperit Sant, també vosaltres podreu
transformar les vostres famílies, les comunitats i les nacions. Allibereu aquests dons.
Que la saviesa, la intel·ligència, la fortalesa, la ciència i la pietat siguin els signes de la
vostra grandesa.
I ara, mentre ens preparem per a adorar el Santíssim Sagrament en el silenci i en
l’espera, us repeteixo les paraules que va pronunciar la beata Mary MacKillop quan
tenia precisament vint- i-sis anys: «Creieu en tot el que Déu us murmuri al cor». Creieu
en ell. Creieu en la força de l’Esperit d’amor.

Sensacions ... JMJ Lourdes'08

De tot allò viscut em quedo amb la presència fraterna d'aquests dies. M'explico: en molts moments, i detalls la presència de Jesús i Maria ha estat entre nosaltres.
En converses, pregàries, moments de caminar, moments de gresca i de cansament... en tots ells hi ha hagut una presència que em porta a continuar dient si, a Aquell que habita en mi i és el centre de la meva vida. Compartir la tasca engrescadora de presentar la nostra vivència de fe a d'altres joves, com a delegats crec que ha estat fantàstic.

Gràcies a Maria que ens ha convocat a viure intensament aquests dies, a la generositat dels nostres bisbes per acollir-nos i acompanyar-nos com a pastors, als preveres que ens han acompanyat per ajudar a explicitar a molts joves allò que anaven experimentant i als protagonistes d'aquesta trobada, els joves per deixar-se estimar per Jesús i Maria.

Ha sigut molt intens i crec que donarà molt de fruit, un bon exemple és el compromís dels joves que han vingut de Tarragona per col·laborar en l'orquestra que volem formar, i l'Alex i la Ariadna es volen confirmar després d'aquesta experiència, donem gràcies a Déu !!

A Sydney el Papa ens ha parlat d'un missatge renovador a la llum de l'Esperit Sant que ens ha de portar a ser testimonis allà on som com a joves cristians. Ara el repte és a les nostres vides, que amb l'ajuda de Maria siguem dignes deixebles de Jesús.

Marisa Jiménez
Delegada Joventut de Tarragona

"tendabloc" de la JMJ (Segona Part)

" M'ha pujat molt la meva autoestima cristiana, gràcies."

"Un retrobament amb Déu i amb mi mateixa"

"Hem viscut descomplexadament la nostra fe cristiana"

"Sobretot em quedo amb la celebració de la reconciliació, realment emotiu, :D"

"Han estat uns dies fantàstics amb temps per passar-ho bé

i sobretot per pregar! Ha estat genial"

" Fins ara l'Esperit Sant era un desconegut per a mi,

gràcies a la JMJ hi confiaré més"

"tendabloc" de la JMJ

L'últim dia de la trobada a Lourdes vàrem oferir als joves la possibilitat de fer un tendalog, o sigui compartir amb tothom l'experiència de viure una JMJ a Lourdes, aquestes van ser les seves conclusions:

"Aquesta experiència m'ha servit per estar més aprop de Déu, Gràcies per fer-ho possible"

"Ha estat una experiència nova i diferent. Aquí he pogut conèixer altres joves i aprofundir en la meva fe"

"Sobretot, aquests dies a Lourdes m'han ajudat a reflexionar sobre temes que a la ciutat no tinc temps per a pensar-hi"

"M'ha impressionat molt veure tanta gent de tot arreu! Te'n adones que no estàs sol"

" Durant aquests dies he viscut molt de prop la relació amb Déu. Destacaria la celebració penitencial amb tants joves que ens vàrem reconciliar i rebre el perdó"

" De Lourdes m'emporto una renovació espiritual i un enfortiment de la fe"

Imatges de la pregària amb joves al claustre de la catedral de Girona

Abans de Marxar cap a Lourdes, els joves vàren fer una pregària al claustre de la catedral de Girona, inspirada en el lema de la Jornada Mundial de la Joventut que se celebrà a Sidney.

Aquesta Pregària fou presidida per el bisbe de Girona Mons. Carles Soler que ens donà unes paraules de confort per a començar la nostra peregrinació.

El claustre a la tarda

El bisbe Carles dóna la llum

Processó cap al claustre


Moments de la pregària a l'Esperit

Agafant la creu de les JMJ amb les cintes de colors

Assaig de l'orquestra diocesana de joves

Agafant les cintes que són els dons de l'Esperit

Què ens han dit els nostres bisbes? Lourdes 08 JMJ

Mons. Carles Soler i Perdigó, Bisbe de Girona (14 de Juliol)

Benvolguts nois i noies,Comenceu avui i aquí un peregrinatge que us portarà al santuari marià de Lourdes. No és un viatge més! No us penseu que tot això són unes vacances a la cristiana! Si hi aneu amb aquesta idea no cal que marxeu.Aneu a trobar-vos amb el Senyor, aneu a conèixer d’altres joves que tenen la mateixa fe en Crist que vosaltres i per mitjà de l’Esperit la voleu posar en pràctica en la missió.

Mons. Jaume Pujol, Arquebisbe de Tarragona (16 de Juliol)

A Lourdes hi trobareu l'encant del servei vers als malalts.

No tingueu por de ser cristians, estimeu la crida que el Senyor us ha fet a donar testimoni! Sigueu joves compromesos amb la societat que us ha tocat de viure i doneu-li sense por un toc cristià!

Viviu amb plenitud i defenseu la vida sense cap mena de pudor! La vida és el do més gran que el Senyor ens ha fet i els cristians estem cridats a defensar-la!

En un món on els altres no compten per res, en un món on la individualitat ho està acaparant tot, vosaltres joves hi teniu un paper fonamental i valent!

Mons. Josep Àngel Saiz, Bisbe de Terrassa ( 17 de juliol)

Estimats joves, el Senyor us crida sempre! No tingueu por a respondre la seva crida!

Potser aquí hi ha algú que ha sentit la crida al sacerdoci o la vida consagrada o al matrimoni!

Digueu sempre sí, com Maria, la primera que acceptà la vocació, l'encàrrec que Déu li confià!

Mons. Joan Enric Vives, bisbe d'Urgell ( 19 de Juliol)

Avui està de moda la globalització! Els cristians ja fa anys que això ens ho tenim en clau positiva i plena: La catolicitat!

A lourdes experimentem això, la catolicitat, la crida que el Senyor fa a tots els homes i dones del món! La fe que tants milions de persones compartim! Els vincles d'amor que tenim entre tots els cristians del món!

Joves, experimenteu aquí el pertànyer a l'Església de universal del Crist i porteu-la al dia a dia en la vostra Església diocesana!

Segon dia a Lourdes

Ja portem dos dies seguits a Lourdes! De veritat que estqn essent uns dies de Trobada intensa amb el Senyor!

Els joves participen activament en tots els actes que l'organitzacio està proposant.

Ahir a la nit vàren participar a la processo de les antorxes i al rosari, seguidament vam celebrar l'Eucaristia a l'esplanada! realment un moment intens de pregària de tots els joves amb els malalts!

Avui ens centrem en la misericordia de Déu i rebrem aquesta nit el sagrament del perdo!

Seguirem informant...

Primer dia a Lourdes

HOLA.
Despres del viatge d'ahir de més de 5 hores amb bus vàrem arribar a Lourdes sans i estalvis...
Amb un concert es van iniciar les JMJ a Lourdes...som uns 3000 joves d' Europa que ens unim amb els joves de Sidney i amb Benet XVI
Avui el pla ha estat: -Video sobre Bernardette, Catequesi de l'arquebisbe Jaume,serveis a Lourdes,processo i eucaristia:
Seguirem informant;

Pregària al Claustre

(Homilia del Bisbe Carles als joves que participen a la JMJ a Lourdes)



Benvolguts joves,

Hem començat la nostra pregària en el silenci nocturn que ens ofereix la nau gòtica més gran del món.El silenci no ens l’oferien les pedres, era el silenci de l’Església, el silenci del poble de Déu, que en ell, va buscant el rostre del seu Senyor.Direu, com podem cercar el rostre del Senyor? Com podem saber que és Ell qui ens crida?En la pregària benvolguts joves, en l’oració és quan el Senyor per mitjà del seu Esperit d’Amor, ens guia, ens enforteix i ens dóna el coratge per cercar-lo enmig dels germans necessitats. “Quan ho fèieu a un d’aquests germans meus més petits a mi m’ho fèieu”, ens recorda l’evangeli de Mateu.Avui no estem aquí per casualitat, o perquè ens ha vingut bé.Ens ha reunit Crist mateix. Estem pregant convocats per la seva paraula i pel seu Esperit. No és només la nostra pregària, és la pregària de tota l’Església, comunitat d’homes i dones cridats per Jesucrist a “ser sal de la terra i llum del món”!Voleu canviar el món? Voleu ser constructors de la revolució de l’amor que Déu ens proposa? Voleu ser malvistos per la societat perquè ajudeu als altres, perquè estimeu sense condicions, perquè sou capaços de donar-ho tot sense esperar res a canvi?Benvolguts! Heu triat ser cristians, més ben dit, Ell us ha elegit per anar contra corrent, us ha triat perquè escandalitzeu als altres amb les vostres bones obres i amb la vostra fe de pedra picada!Us és difícil. Ho sé! Us és difícil ser cristians en una època de dificultats tant de caire social com eclesial. Us és difícil ser testimonis de Jesús perquè això no es porta, és antic, ha quedat superat... No us amoïneu, ESTIMAR en plenitud als altres mai passarà de moda!Confieu en l’Esperit del Senyor, Ell a cada moment de la vostra vida us ajudarà per donar testimoni fidel del seu evangeli. Confieu sempre en el Senyor, confieu que Ell està aquí amb nosaltres, remant a contracorrent amb nosaltres, enfangant-se amb nosaltres, per treure del pou als qui la vida els està castigant injustament. No en dubteu mai... no estem sols!Quan la dificultat, toqui a la porta de la vostra vida de cristians, confieu en el Senyor, refugieu-vos en la vostra comunitat cristiana i entregueu-vos sense miraments als altres, com Jesús ho fa.“Quan l’Esperit Sant vindrà a vosaltres, rebreu una força que us farà testimonis meus”. Amb aquestes paraules dels fets dels apòstols, Benet XVI ha volgut vertebrar la jornada mundial de la joventut que enguany se celebra a Sidney.Aquesta frase de l’escriptura és la raó de la missió que Déu ens ha encomanat ens hauria de fer tremolar i estar contents per sempre.El Senyor ha confiat amb nosaltres per la seva missió, ens ha donat la força per dur-la a terme i nosaltres què fem?Som capaços de rebre la força de l’Esperit? I si la rebem no creieu que tenim rovellats els engranatges perquè aquesta força ens faci moure’ns?Benvolguts nois i noies,Comenceu avui i aquí un peregrinatge que us portarà al santuari marià de Lourdes. No és un viatge més! No us penseu que tot això són unes vacances a la cristiana! Si hi aneu amb aquesta idea no cal que marxeu.Aneu a trobar-vos amb el Senyor, aneu a conèixer d’altres joves que tenen la mateixa fe en Crist que vosaltres i per mitjà de l’Esperit la voleu posar en pràctica en la missió.Aneu a Lourdes per aprendre, per formar-vos dels cristians més madurs, per recollir bons testimonis de l’amor de Déu, per aprendre a servir sense ser servits.No aneu de vacances! Com us ho podria dir, aneu a fer un Erasmus cristià per poder, en un futur, llençar-vos a evangelitzar.Aprofiteu aquests dies, visqueu-los amb intensitat i identifiqueu-vos amb Maria, la primera cristiana, la primera que va acceptar la voluntat de servir al Senyor, torneu de la peregrinació ben enfortits, no només per vosaltres, sinó pel bé de les vostres Esglésies d’origen.

+ Carles,Bisbe de Girona

Comencem la JMJ

Avui ens reunirem les delegacions de la pastoral amb joves dels bisbats amb seu a Catalunya a Girona per emprendre demà el camí cap a Lourdes.

A Girona ens han preparat una pregària al Claustre de la catedral, presidida per el bisbe de Girona, Carles Soler. La pregària està inspirada en el lema de la JMJ a Sidney: Quan l'Esperit vindrà a vosaltres, rebreu una força que us farà testimonis meus!

És una pregària preparada per la delegació de la pastoral amb joves de Girona i amb la participació de l'orquestra diocesana de joves d'aquell bisbat.

Després de la pregària i de sopar a la plaça dels apòstols, l'Ajuntament de Girona ens ha preparat una ruta pel barri vell amb espectacle inclòs de les llengendes de Girona!

Un bon pla per a començar la JMJ no?

Sidney - Lourdes 08

Hola!

Aquesta setmana és festa grossa per als joves catòlics de tot el món! celebrem a Sidney la Jornada Mundial de la Joventut que ha convocat el Papa Benet XVI.

Aquesta setmana veureu que el blog estarà molt concorregut! Una representació de joves catalans que han anat a Sidney ens explicaran periòdicament les seves experiències a la JMJ i nosaltres desde Lourdes, on estarem connectats via satèl·lit amb les activitats d'Austràlia, també us explicarem què fem i com ho vivim a la distància però des de la comunió de l'Església del Senyor!

Els joves que ens quedem a Europa (Lourdes) tenim el següent pla:

14 de juliol: Nit a Girona

21.30 Pregària al Claustre de la Catedral inspirada en el lema que Benet XVI ha escollit per la JMJ.

15 de juliol: Girona - Lourdes

07:00 h Llevar-se
08:15 h Sortida cap a Lourdes
13:00 h Eucaristia al Monestir Benedictí de Tournay. (Notre Dame)
14:00 h Dinar i descans al monestir
17:00 h Arribada a Lourdes
19:00h Sopar La Salle Laforêt
21:00 h Vetlla de pregària a l’església de Santa Bernadette.


16 de Juliol: Descoberta de Lourdes

07:00 h Llevar-se
07:30 h Esmorzar
08:00 h Pregària i Laudes a l’església de Sant Bernadette
09:00 h Pel·lícula de la Bernadette
11:30 h Catequesi en diversos idiomes: Sr. Arquebisbe Jaume
12:30 h Dinar: Operativa
14:00 a 17:00 h SERVEI A LOURDES: 17:00 h a la Salle Mgr. Théas Spectacle Duc in altum (Activitat lliure)
Temps lliure pels joves
19:00 h Sopar – Salle de la Forêt
20:30 h Evocació de l’aparició
21:00 h Processó Mariana
22:00 h Missa Internacional


17 de Juliol: Maria
07:00 h Llevar-se
07:30 h Esmorzar (demanar puntualitat)
08:00 h Laudes a la Basílica de ST Pie X
10:00 h Catequesi
11:00 h Activitats per grups
12:30 h Dinar
14:00 a 17:00 h TESTIMONIS
17:00 h a la Salle Mgr. Théas Spectacle Duc in altum (Activitat lliure)
Temps lliure pels joves
19:00 h Sopar– Salle de la Forêt
21:00 h Confessions i connexió amb l’arribada a Sydney de Benet XVI
23:00 h Missa a la gruta i adoració

18 de Juliol:

07:00 h Llevar-se
07:30 h Esmorzar (demanar puntualitat)
08:00 h Laudes a la Basílica de Sant Pie X
09:00 h Autocars
09:30 h Arribada a la Basílica de Betharram
12:00 h Missa a la Basílica
13:00 h Dinar als voltants de la Basílica
13:30 h Sortida a peu cap a les coves de Betharram
14:30 h Arribada davant les coves (ens esperen els autocars i els pugen fins a l’entrada)
17:00 h – 18:00 h Temps lliure
18:00 h Tornada cap a Lourdes
19:00 h Sopar– Salle de la Forêt
21:00 h Vigília i Concerts ( 4 espais )


19 de Juliol

07:00 h Llevar-se
07:30 h Esmorzar
08:30 h – 09:15 h Missa a la Grotte
10:00 h – 12:00 h Camí del Jubileu
12:30 h Dinar
14:00 h a 16:00 h Temps lliure
17:00 h Processó Eucarística
18:15 h Catequesi mistagògica a l’Església de la Bernadette
19:00 h Sopar – Salle de la Forêt
20 :30 h Vigilia de Pregària a la Basílica Sant Pie X. Connexió Via Satèl·lit amb Sidney.


20 de Juliol

07:00 h Llevar-se
07:30 h Esmorzar
08:00 h Passar per la Grotte
09:30 h Missa de clausura de les JMJ
12:30 h Dinar
Sortida

Els Joves

Pot semblar que escombro cap a casa, però, estic convençut que un dels camps amb més pretensions, que necessita més recursos materials i humans, i un dels grans reptes que ha d'afrontar l'Església al segle XXI és el de la joventut.
Lògicament hi ha altres realitats que no cal descuidar, però l'atenció pastoral en el temps de lleure a l'adolescent i jove, des d'una perspectiva humana i cristiana, és una prioritat.
Per què? Us deixo anar uns quants motius: en primer lloc, és el futur humà de la nostra església. Els joves són les futures vocacions: sacerdotals, matrimonials, religioses i d'altres tipus.... Amb ells confirmem la solidesa d'una vida posada al servei del Crist, de testimoni davant dels altres, de compromís amb els pobres i desatesos. Un segon motiu: preparem una societat conscienciada enfront les noves realitats dels nostres temps: medi ambient, immigració, globalització, noves tecnologies, etc. Això ens demana, però, també està nosaltres al dia i saber què volem. Quan ens posem davant dels joves, també ens estem posicionant: estem donant un punt de vista o un altre en algun tema, qüestió o debat. Tercer motiu: el joves empenyen. Ens escandalitzen, ens mouen, no s'estan quiets. Els joves fan que l'Església no resti aturada, s'actualitzi. Necessitem els joves per poder créixer, renovar-nos, sentir-nos vius. La joventut porta crítica, atreviment, desvergonyiment. No ens fa falta una mica d'això? I un quart motiu i darrer, és per sentit pastoral. Si no tenim joves arrelats a l'Església, com arribarem a la resta? Tindrem voluntaris de Caritas? Tindrem famílies vinculades a la Pastoral Familiar? Tindrem gent vinculada a les parròquies? Tindrem catequistes? Tindrem capellans? Tindrem mestres de religió? Tindrem monitors i monitores per als nostres moviments? I seguiu obrint els interrogants que vulgueu.
No sé si us he convençut. En tot cas, no era aquesta la idea. El fi d'aquest article és, potser, un altre. És animar-vos en el camí d'acompanyament i seguiment dels adolescents i joves. Sense idees fixes, resultats a curt termini i projectes fets a mesura nostra i no d'ells. El seguiment del jove és des de la pregària, el diàleg i la presència. Sense cap pressió però també, amb la seguretat que són una part humana molt important de la tasca evangèlica que duem a terme. Obrim-nos a ells de manera agosarada i valenta, utòpica i esperançada.

Lluís PLana, Delegat de la Pastoral de joves d'Urgell.

LA PASQUA: Una bona vitamina!

Vacances, uns dies per deixar de banda la rutina, un temps per dedicar-nos a nosaltres mateixos, moments per dedicar a les coses importants i prescindir de les urgències que ens fan portar un ritme frenètic... i tantes coses que omplen les il·lusions per aquests dies.

Per algunes persones aquests dies són el final d’un període de dejuni, de caritat i d’abstinència anomenat quaresma que ens porta a fer els preparatius d’una gran festa. La festa de la Pasqua que caldrà preparar amb il·lusió. Perquè sigui una festa d’allò més viscuda caldrà aturar-nos a viure tres escenaris força suggerents. Uns escenaris que ens convidaran a submergir-nos i identificar-nos amb el que passa.

En un primer moment veurem l’escenari de quan Jesús s’agenolla a rentar els peus als seus amics. Aquesta escena ens convida a fer-nos una radiografia del nostre interior. Com ens sentim? Com estem? Ens deixem rentar els peus? O, potser, ens estimem més ser nosaltres els que els rentem als altres?

En una segona escena Jesús pateix la seva passió fins a la mort en creu. Aquesta ens suggereix un camí cap a la creu que desprèn una llum d’esperança que dóna sentit i paraules de consol al nostre dolor d’injustícia, egoisme, crueltat, angoixa,...

En una última escena la resurrecció de Jesús ens ensenya com aquest ha vençut la mort. Aquesta lliçó ens il·lumina les nostres tenebres i ens fa obrir els ulls per mirar cap endavant. Tot plegat ens convida a prendre un compromís ferm cap al nostre dia a dia. Jesús és Viu!

Tot aquest escenari és la vitamina perfecta per tal de carregar-nos energèticament i emprendre una Nova Vida on regni l’amor i l’esperança. Experiència que molts joves, a les nostres terres i arreu de Catalunya, han viscut amb intensitat en els encontres anomenats “Pasqua Jove”, on al llarg dels dies centrals de Setmana Santa s’ha ajuntat a Les Avellanes, a Raïmat i molts d’altres llocs, per a: Compartir, Aprofundir i Celebrar la Fe en “Jesús el Ressuscitat”, i anunciar-ho arreu.

Sílvia Escolà
CEC. Centres d’Esplai Cristians

Ser jove i creient, per què no?

SIGUES LLUM, PASSA-HO
SER JOVE I CREIENT, PER QUÈ NO?

Quan pensem en els amics que tenim, com van arribar-ho a ser? Tal vegada ens vam conèixer a l'escola o a l'institut. A partir d'una trobada que ens va unir, de quelcom viscut junts.. va néixer una relació que ha perdurat. Es va produir un encontre i en les circumstàncies posteriors, en el temps, s'ha consolidat la relació, l'acollida mútua, l'estimació.

Per al cristià, la fe és fruit d'una trobada; tot parteix de la trobada amb el Déu de Jesucrist; i això ha comportat la relació amb un Déu que és Persona, viscut en colla, viscut amb els que també han fet aquesta descoberta que ha marcat la seva existència.

Avui en ple segle XXI, continua sent actual per a molts joves la fe en el Crist, la vida en el seu Esperit, l'acollida del Pare. Enmig d'un món amb propostes ben diverses no pocs joves continuen descobrint i acollint una proposta que canvia l'orientació de la seva vida. No pocs joves troben motius per dir "Sí" a una invitació: "Vine i segueix-me", i per a respondre "Només vós teniu paraules de vida eterna". Us convido a visitar, llegir i veure les imatges de: http://jmj2008.blogspot.com/; http://www.comunitacenacolo.it/; http://www.lourdes-france.org/; www.taize.fr/es;

Després d'alguns decennis en què s'ha presentat Déu com aquell que limitava l'home i la seva felicitat, com aquell que calia negar per a poder afirmar la pròpia personalitat... hem pogut anar constatant que allà on no es vol tenir en compte Déu, la persona també deixa de ser respectada i sovint passa a ser una peça més simplement d'una organització, d'un projecte... dirigit pels que se'n creuen amos, siguin els polítics, els economistes o els científics.... Seguim veient grans barbaritats allà on Déu deixa de ser la darrera referència o allà on se'n fa un ús idolàtric, com és el cas dels fonamentalismes de tot signe.

A la vegada observem que la comunitat dels creients no sempre dóna la talla, no sempre és coherent amb allò que confessa. Això és una gran lliçó d'humilitat, fa prendre consciència que cal recomençar sempre des de Crist, en un moviment continu d'anar pouar a la font.

El Déu cristià té rostre, no és una energia o un poder... Aquest rostre és Jesucrist: l'encarnació de la misericòrdia, el perdó, l'amor. La trobada amb Déu en la pregària, en els sagraments, en la comunitat ajuda a anar-lo coneixent cada vegada més i donar-lo a conèixer:

Viure avui la fe és possible, raonable i realitzable. Es tradueix en una manera de veure les coses, els altres, el futur, la història. Ens eixampla el cor i l'horitzó perquè ens fa els seus col·laboradors per tal de que el mal sigui vençut pel bé, i que la vida triomfi en tots els ambients: http://www.pasjovelleida.org; http://www.muec.net/; http://www.escoltesiguies.cat/; http://www.vergeblanca.org/.

Quants joves es converteixen en cooperants! Quants joves estan durant un període de la seva vida en missions a causa de la seva fe a l'Àfrica, a Amèrica del sud, a l'Àsia! Quants fan el pas a un compromís per sempre al servei del Regne, al servei dels altres! Quants joves "hospitalaris" acompanyen malalts o a discapacitats! Com ens podem conformar amb poc quan estem fets per a tant? Com podem deixar de comunicar aquesta realitat als joves d'avui? Com no compartir el que en definitiva respon a les qüestions més pregones del nostre ser?

Els que han anat al nostre davant ens motiven a seguir en la ruta. Saber com van viure Francesc Castelló (http://www.bisbatlleida.org/sants/fcastello.htm; Pier Giorgio Frassati (http://www.pgfrassati.com.ar/) i tants d'altres nois i noies que ens han precedit continua dia a dia motivant-nos en aquesta tasca! La seva joia i la seva plenitud són un signe.

Antonieta Mateus Gorgues.

Tenim Joves!

Avui la delegació de la pastoral amb joves de Girona hem fet una roda de premsa per parlar de la Pasqua Jove i de l’evolució del Pla pastoral que hem començat aquest any.
Personalment hem feia més gràcia explicar com va evolucionant el pla, quines dificultats i quins èxits hem assolit que no explicar una festa.
Els periodistes m’ho deuen haver captat i les preguntes més interessants han estat sobre el pla. De veritat que no m’ho esperava, perquè la Pasqua Jove realment està ben preparada i potser cridava més l’atenció.

Una periodista del Canal Nord, la televisió local de Figueres m’ha fet una molt bona pregunta. M’ha qüestionat sobre quina resposta donem des del bisbat a la falta de recepció dels joves enfront l’Església.
En el fons aquesta noia pensava: "Clar l’església no té joves, s’han buidat les parròquies, cada vegada sou menys i vosaltres sou els últims de Filipines....".

És una molt bona pregunta però amb la intenció clara dr ficar el dit a la ferida.
Doncs jo, he afirmat amb rotunditat que no és veritat que l’Església no tingui joves.

No és veritat que els joves passin del fet religiós i és mentida podrida que l’Església hagi llençat la tovallola amb la pastoral de joves.
Només cal veure les nostres parròquies, de joves encara n’hi han. Podem trobar grupets de confirmació a poblets ben petits i a les grans ciutats dels nostres bisbats. Grups de post confirmació amb joves de més de 17 anys que cada mes es troben parlen de la seva fe i la celebren amb comunitat, grups de monitors que cada setmana fan un voluntariat cristià amb la mainada!
Encara no vivim una gran crisi en la pastoral juvenil, perquè l’any passat varem ser capaços de convocar a Tarragona més de 6000 joves a l’Aplec de l’Esperit! Quan els bisbes convoquin i només en vinguin dos, després si que tindrem un gran problema, però no el nostre gran problema no és de convocatòries.

Quin és el problema que jo hi veig?

Tenim el problema de creure’ns que pel fet de tenir-los (grups, trobades, aplecs, jornades...) ja està tot solucionat i aquest és l’error de la pastoral amb joves.
Sí, els tenim. Van venint a les catequesis, participen a les trobades diocesanes de joves i a les d’àmbit nacional i també les internacionals, però ens la juguem amb l’evangelització, amb el procés que aquests joves fan amb la seva fe.

Necessiten que els acompanyem, que els ajudem amb la seva fe en Jesús, que siguem testimonis veritables del Crist, que els ensenyem a viure en i per l’Església.
Tenen necessitat que els ajudem a estimar l’Església, sense complexos, sense manies ni partidismes barats que malauradament massa temps fa que duren.
El jove necessita que els ajudem a tenir una bona experiència cristiana, un bon començament en el camí de seguir Jesucrist.
Necessiten que els ajudem a pregar, a caminar amb Jesús de la mà i a celebrar l’Eucaristia no com una obligació sinó com una sort, com un regal, com una necessitat interior de rebre Crist per ser-ne testimonis!
Sí, tenim joves, però tant de bo no els tinguéssim només a les grans concentracions sinó fent cadascú el seu camí de fe amb d’altres joves que tenen a Jesús com el sentit últim de la seva vida.

Jordi Callejón

Delegació de Girona

Joves i voluntariat

Vivim en una societat en la que les persones cada cop van més pel seu compte i es preocupen poc pels altres. És poc freqüent trobar gent que vulgui dedicar part del seu temps al benefici de la gent que els envolta.
El que passa és que pocs cops pensem que dins d’aquest grup de gent altruista hi ha molts joves. Gent jove que aporta la seva vitalitat i energia per tirar endavant projectes de voluntariat, ja sigui a la nostra ciutat o com a cooperants i treballant en projectes internacionals. Persones que a part del seus estudis, treballs, lleure… decideixen aportar el millor de si mateixos per ajudar als altres.
Hi ha molts i moltes joves que treballen regularment amb nens, amb gent gran, amb immigrants, amb persones amb risc d’exclusió social, i d’altres grups socials... Malauradament d’aquest nombrós grup de joves poques vegades se’n parla, quedant en un segon pla; realitzen una tasca moltes vegades anònima i que sovint queda eclipsada per accions no tan lloables que realitzen altres joves i grans.
He estat voluntari durant molts anys, col·laborant amb entitats solidàries i vaig poder comprovar de primera mà, que els joves som un dels motors del voluntariat i la seva esperança pel futur. Quan una entitat no compta amb els joves, es queda sense matèria prima.
La nostra ciutat, compta amb una gran riquesa d’ONGs i entitats solidaries. La majoria d’elles escolta i involucra als joves, algunes fins realitzen programes específics per a ells. Fins i tot hi ha alguna entitat que està conformada únicament per joves.
Però la tasca del voluntariat no només és col·laborar amb organitzacions solidàries. Les associacions de veïns, culturals, de joves, de dones, els esplais… són una forma més de treballar pels altres d’una manera altruista. Organitzant i realitzant activitats que dinamitzen Lleida, enriquint-la i fent-la una ciutat participativa. Quants actes de les nostres festes estan organitzats per entitats que tenen la diversió de tots com a únic benefici?
Des de la regidoria de Joventut tenim una Borsa de voluntaris amb més de 170 nois i noies, que participen en molts projectes i que sempre estan disposats a ajudar i aportar les seves inquietuds i idees. Un grup que creix dia a dia, i al que volem ensenyar que treballar pels altres és una tasca que enriqueix a les persones. Si eduquem en valors als nostres joves, garantirem que la societat del futur serà més justa i solidària.
El voluntariat i el servei als altres, són unes eines fonamentals per transmetre aquests valors. Unes eines que els participants de l’Aplec de l’Esperit i dels diferents col·lectius de la delegació de joventut coneixeu prou bé.
Per aquest motiu, m’agradaria aprofitar aquestes línies per realitzar un reconeixement a tots els joves que tenen una voluntat de servei cap als altres. A aquells que dia a dia arranquen somriures, esborren problemes i dibuixen un futur millor a les persones. A aquells que crearan una societat futura molt millor per a tots i totes. A aquells que són la llum del demà.

Oriol Yuguero Torres
Regidor de Joventut Ajuntament de Lleida.