Experiències viscudes al Recés Advent 2011

“In manus tuas Pater”

El passat dissabte 3 de desembre cinc joves de la diòcesi de Tortosa vam sortir cap a Poblet; allí anàvem a compartir, experimentar el gran Amor de Déu. Vam estar tot el camí explicant-nos moltes coses, però la que em va cridar més l’atenció (realment no sabia perquè...) va ser que tots cinc anàvem amb moltes ganes i amb molta il·lusió de compartir aquests exercicis espirituals. A partir de llavors va començar aquet gran viatge en busca de trobar aquest gran amor, confiança, fidelitat, felicitat...que ens dóna el Senyor.

Un cop allà ens vam trobar amb més joves que venien de diferents diòcesis de Catalunya. Entre tots ens vam organitzar en les habitacions i la cuina, i a continuació de cop a la feina. Els exercicis espirituals els va dirigir Mn.Joan Àguila, ens va donar un horari (cada dia l’adaptàvem al nostre ritme) i unes pautes que ens ajudaven a l’hora de fer la pregària. Durant tots aquests dies vam compartir tants moments! Però el més important és que els vam compartir amb Ell al 100%.

En tot moment es notava la presència de l’Esperit de Déu entre nosaltres, es reflectia a les nostres cares que ens deixàvem portar, i que el Senyor hi era present. Des de llavors, no puc deixar d’agrair-li tot el què ha fet en mi i amb tots i totes els que vam ser-hi presents. Crec que després de tantes experiències durant aquest estiu a la JMJ, penso que l’Esperit ha deixat petjada a les terres acollidores d’aquest afer. I en aquests exercicis s’ha notat aquesta predisposició, ganes nostres i força de l’Esperit. Cap dels presents dubtem de que Ell va estar entre nosaltres aquells dies més que mai. “In manus tuas Pater”.

Raquel Cid

"Soparé amb ell i ell amb mi” (Ap. 3, 20)

Aquí em tens, asseguda al costat del cep. Decidida a ser un serment que dóna fruit. Mirant, sentin-te, escoltant-te i vivint la teva joia; 1000 Gràcies Amic Estimat, Amic de Veritat. El primer dia d’Exercicis. em vas dir que et quedaves a sopar a casa meva. Jo estava encantadíssima, tindria al millor convidat i a casa meva! Et vaig preparar la millor sopa de caldo, el millor llenguado... Tot allò que sé que més t’agrada. Després de les postres em vas dir: “Sopo amb tu, però tu sopa també amb mi; estigue’t quieta aquí. T’he d’explicar tantes coses... Vols que t’ho conte?”.Guuuuau!!! Perdona Amic estimat, no t’he escoltat ni un segon...

Ja està, fregaré els plats en un altre moment. Ara em quedo amb Tu, en serio, estic amb Tu. A partir d’aquest moment, no hem parat de xerrar i contar-nos secrets... Quantes coses he après! Gràcies per confiar en mi, gràcies per escollir-me a la teva llista... Mil gràcies per tot, ja ho saps!

Blanca Cid

I tu, com vius el Nadal?

Comencem l'Advent!

"Prepareu el camí del Senyor,
aplaneu-li les seves rutes" (Mc 1, 3)

Senyor, l’Advent em recorda
com els qui havien cregut en Vós
esperaven la vinguda del Messies promès;
també em convida a viure
en un estat d’espera constant,
perquè Vós sempre aneu venint en cada persona,
amb la promesa i la vivència d’una vida eterna,
que oferiu a cada un dels vostres fills.

Com sempre, respecteu la nostra llibertat
I voleu que la vostra oferta gratuïta
sigui acceptada lliurament
per cadascú de nosaltres.

Em demaneu que obri el camí al vostre amor
perquè la vostra presència sigui eficaç per a mi

Perquè esteu venint sempre en la vida de cada dia,
jo he d’estar amb una actitud permanent
de disponibilitat,
eliminant els obstacles
que us podrien impedir d’actuar.

Ajudeu-me a aplanar-vos el camí,
perquè us pugueu fer present en mi i en els altres.

Carta a Déu

Estimat Déu,

T'escric perquè així em resulta més fàcil parlar-te. I és que no és tan senzill. Algunes vegades et fas sentir, però en d’altres ocasions calles. De vegades m’ incendies per dins, però altres em deixes molt sol/a. No és fàcil estimar-te bé. No hi ha manera de donar-te una carícia, un petó, una abraçada. I tu tampoc ens ho dones ... o, si ho fas és de forma tan subtil que sempre queda una escletxa per l'absència. Escriure't ara, parlar a un "tu" difícil, és una altra forma de trobar-nos, no? Aquí estem... tu i jo. Tu, Déu; jo petit. Tu Misteri, jo ple de preguntes. Tu, amor. Jo, set. Tu, trucada. Jo, dubte. Tu, camí. Jo, pelegrí. Tu, font. Jo, aigua. Tu, unió. Jo, germà ... de tants.

Avui el món s'estremeix, Déu, amb el dolor de molts fills teus. Les víctimes de l'última tragèdia mediàtica... I les altres víctimes, que ja ni tan sols surten a les notícies. I tu? Estàs plorant també amb ells? Estàs xiuxiuejant en les meves orelles paraules de compromís? Estàs volent, amb aquesta passió primera, el bé dels éssers humans? D'alguna cosa estic segur, i és que vols que la gent estigui bé. Ho desitges tant que et buides per això. La resposta a la tragèdia no pot ser altra que l'amor. Això sí ens ho ensenyes. Però un amor a la teva manera, que no és sempre fàcil...

Déu bo, jo em sento poca cosa. Molt desbordat pel concret. Pels mals del món, i també per les meves històries petites que, de vegades, em pesen més (Perdoneu si sono egoista en dir això, però és així). Per això aquesta carta d'avui és un prec. Dóna'm força, Senyor, la que tu treus del feble. Dóna'm un cor generós capaç d'estimar a la teva manera. Dóna'm fe per viure el Evangeli. Dóna'm profunditat per no perdre la direcció... Estimat Déu, aquí em tens, t’ofereixo el que sóc. Ho faig amb la boca petita, perquè sé que moltes vegades es queda només en paraules. Però t'ho ofereixo desitjós/a d'encertar, de viure de veritat, de compartir el bé, de ser el teu nom en aquest món.

Una abraçada

RECÉS D'ADVENT 2011: Atura't i enfoca de nou

Un any més, el SIJ us convida al Recés d’Advent al Monestir de Poblet (Tarragona). Un moment per aturar-se, reflexionar i pregar amb més deteniment i intensitat en un temps de preparació per a viure amb més intensitat el Nadal. Uns dies, com diu el lema, per aturar-se i enfocar de nou.

Enguany oferim 3 propostes diferents: per a joves entre 16 i 18 anys, per a joves entre 18 i 35 anys i, la darrera, una proposta de silenci contemplatiu a l’Ermita de Tarrés.

Opció 1: Per a joves entre 16 i 18 anys. Dies: del 2 (al vespre, 21h) al 4 de desembre de 2011 (després de dinar). Lloc: Monestir de Poblet. Acompanyament: Mn. Agustí Panyella (Bisbat de St. Feliu de Llobregat). Preu: 45€

Opció 2: Per a joves entre 18 i 35 anys. Dies: del 3 (a les 11h del matí) al 6 de desembre de 2011 (fins després de dinar). Lloc: Monestir de Poblet. Acompanyament: Mn. Joan Águila (Bisbat de Tarragona). Preu: 75€

Opció 3: Silenci contemplatiu. Dies: del 3 (a les 11h del matí) al 6 de desembre de 2011(fins després de dinar). Lloc: Ermita de Tarrés. Capacitat: 4 places. Acompanyament: Monjo de Poblet. Preu: 75€

Inscriu-te a la teva Delegació de joventut abans del 27 de novembre. T’hi apuntes?

Pregària sobre la CARITAT

Vull ser, Senyor, les teves mans, els teus ulls i el teu cor.
Vull mirar a l’altre com Tu el mires: amb amor.
I mira’m també a mi des de l’amor
des del qual em crides i m’envies.
Ho vull fer des de l’experiència del do rebut,
amb la gratuïtat de la donació senzilla i quotidiana
al servei de tots i especialment dels pobres i necessitats.

Envia’m, Senyor i dona’m constància, seny i proximitat.
Ensenya’ m a caminar amb els peus,
de qui acompanyo i m’acompanya.
Ajuda’ m a multiplicar el pa i curar ferides;
a no deixar de somriure i a compartir esperança.
Vull servir sent un altre “Tu” i participar de la teva diaconia.

Gràcies per les empremtes de tendresa i compassió
que has anat deixant en la meva vida.

Gràcies per la teva Paraula i per trobar en ella la llum que m’il·lumina;
en la pregària l’aigua que em fecunda i em purifica;
en l’Eucaristia el pa que encoratja la meva entrega i em dona vida;
i en la meva feblesa, Senyor, la teva presència que m’enforteix. Amén.

Els joves de la JMJ, i els altres

Des del retorn a les nostres diòcesis estem comentant molt el «dia després» de les Jornades. Escampats per tot el món, els joves s’estan trobant ja amb els «altres» i amb la diversitat de persones amb qui conviuen. Un repte també per a les nostres comunitats parroquials i moviments que hem d’ajudar a convertir l’entusiasme inicial amb perseverança i l’eufòria d’uns dies especials amb la normalitat del dia a dia.

Els qui assistírem a la JMJ vam rebre de Benet XVI unes recomanacions ben concretes, però ¿com les rebem i les fem realitat aquí, a Catalunya? «De l’amistat amb Jesús —va dir el Papa— naixerà l’impuls que porta a donar testimoni de la fe en els ambients més diversos, fins i tot allà on hi ha rebuig i indiferència. No és possible trobar-se amb Jesús i no donar-lo a conèixer als altres.» Més encara, «no us guardeu a Crist per a vosaltres mateixos. Comuniqueu als altres l’alegria de la vostra fe». La consigna és clara i la petició demana un esforç comú i compartit. Potser aquesta és l’hora de no pensar únicament amb el propi grup, per molt d’escalf que ens proporcioni. És l’oportunitat de pensar i demostrar que tots som un mateix equip, com ho vivíem a la JMJ i aquí, en els dies previs a les diòcesis.

Ara és el temps d’anar ben units en una sola aventura, encara que la realitzem en llocs ben distints i distants. Arribarem als «altres» joves, si com els primers cristians tenim un sol cor i una sola ànima, ben avinguts. «Us demano —ha dit el Papa— que estimeu l’Església, que us ha engendrat en la fe, que us ha ajudat a conèixer millor Crist, que us ha fet descobrir la bellesa del seu amor.» Ara és el temps de fer-ho. Com? Compartint vivències i pregària, aprofundint en la formació i fent comunitat cristiana.

Sols així és possible l’obertura missionera a «altres» joves que, potser sense dirho, esperen rebre una paraula o un gest que els obri els ulls i el cor a Jesús. Comencem per fer-nos amics i pensem més en ells que no pas en nosaltres mateixos. Entregant el Youcat a cada jove, el Papa ha dit: «Heu de saber què creieu; heu de conèixer la vostra fe amb la mateixa precisió amb què un especialista d’informàtica coneix el sistema operatiu d’un ordinador.» Proposem moments de trobada i parlem-ne, fem que les parròquies es rejoveneixin i siguin aquest espai d’acollida i de projecció missionera, en nom de Jesús i l’Evangeli. Vivim uns temps nous i, al davant, una joventut nova. Participem de la iniciativa i siguem creatius!

Sebastià Taltavull

Bisbe auxiliar de Barcelona

(Font: Cat. Cristiana. 25 setembre)

Uns dies després de la JMJ...

Ja no parlem de la JMJ de Madrid. Com la majoria d’esdeveniments desapareixen ràpidament dels titulars. Malgrat que va ser font de debat i dures crítiques. No tornem a sentir les veus contràries que s’alarmaven de l’elevat cos econòmic que suposava pel nostre país, oblidant que altres tantes activitats que generen una inversió similar o major amb altres objectius potser no tant lloables. Personalment, destacaria també l’austeritat que van poder experimentar els participants, als allotjaments, als àpats, etc.

Altres defensaven la separació Església-Estat. Ens convé encara aprofundir en aquest sentit. Cal reflexionar sobre la postura i la reacció de l’Estat i la societat davant del fet religiós i la seva dimensió pública. Per l’altre, en la presència de l’Església per anunciar la Bona Notícia al nostre país.

Passem ara als fets, vull aportar només algunes reflexions personals després de viure la JMJ. En primer lloc, la figura del Sant Pare. Sempre se’l jutja o se’l lloa desmesuradament. Vull subratllar un tret. La seva capacitat de crear comunió. La seva convocatòria ha fet possible una experiència de convivència de cristians de diverses sensibilitats, opinions i tendències. La fe pot fer superar certes fronteres personals, ideològiques, cultural o econòmiques. A Madrid es va experimentat. També dins de l’Església. En cal avançar en aquesta línea.

Van ser uns dies d’experimentar joia, alegria, esperança i compromís... una Església jove. Formes de celebrar, de pregar, d’actuar molts diferents que expressaven la sensibilitat juvenil actual i com l’Evangeli es pot encarnar i enriquir-les. Unes Jornades que s’han preparat prèviament. Des dels grups locals, amb els Dies previs a les Diòcesis, amb trobades prèvies impulsades per la Vida Religiosa com el MAGIS. Han estat un pretexte per impulsar i enfortir el treball pastoral amb joves.

Evidentment, hi han hagut ombres i foscors. Però he intentat destacar alguns elements positius per obrir el diàleg de forma esperançada i constructiva.

Òscar Fuentes, sj

Font: TSKV

Els fruits de la JMJ

Es fa difícil de parlar de fruits quan un esdeveniment es tant recent. Possiblement ens podem quedar amb la xifra de joves que ha mogut la JMJ, en la quantitat d’espectacles, concerts, actes culturals, ... que s’hi ha portat a terme. Tot això està molt bé, però de ben segur que els fruits que espera l’Església de la JMJ no son pas aquests, sinó els canvis i experiències que ha viscut el cor del jove que hi ha assistit.

La JMJ no és cap fruit en ella mateixa, sinó que ha de ser un esdeveniment pel qual el jove experimenta quelcom de diferent al que esta acostumat, que el canviï a ell mateix, i com a conseqüència, les seves accions: En el jove desanimat, experimentar l’alegria i la joia de la fe. En el jove que tot just comença a caminar en la fe, veure testimonis que li diuen que es possible . Per algun jove pot ser el moment detonat per prendre una decisió definitiva en la seva vida, fer un pas cap a la vocació que Déu li ha donat. Per aquell jove que es troba sol, trobar un grup d’amics amb qui compartir la fe. Fins i tot, pel jove que no creu i crítica l’església, pot aquest, ser un esdeveniment que faci canviar la seva perspectiva.

Els fruits poden ser molt diversos, i així han de ser, segons la trajectòria i història de cada persona. Com ens diu el mateix Jesús en la paràbola del sembrador, les llavors van donar fruit, unes el cent, d’altres el seixanta, unes altres el trenta per u (Mt 13, 8). No es tant important la quantitat de fruit que ha donat, sinó que simplement, ha donat fruit; que ha estat positiu i té la capacitat de canviar alguna cosa de la vida de cada persona que hi participa. La JMJ es un espai magnífic on el jove estableixi una relació personal amb Jesús, on el jove descobreixi i sent la força de l’Esperit Sant dintre seu.

La JMJ té un objectiu molt clar, ser una espai d’encontre vivencial per impulsar els joves a viure una vida d’intimitat amb Crist, a esdevenir més compromesos en la societat i a l’Església, ... a créixer com a cristians i com a persones. No hauria de ser en cap cas, pel jove que i participa, un punt i final, la culminació de la vida cristiana, sinó el punt i seguit, o el punt i apart en la vida d’aquells més “refredats”.

La JMJ ens ha de fer més actius. No en va l’últim acta, i el principal de tota la jornada, es coneix com a Missa d’enviament. Els joves tenen la missió de ser testimonis d’allò que han viscut durant aquests dies, a no quedar-s’ho per a ells, a escampar-ho per a tot arreu, amb el convenciment que allò farà feliços aquells que ho acullin. La JMJ ha de ser un impuls per a totes les activitats juvenils cristianes, una oportunitat d’arribar a moltes persones, fins i tot, de donar una imatge d’Església jove i moderna. Han de ser molts els fruits que ens deixi aquesta Jornada Mundial. Com diu el bisbe Xavier Novell, molts dels Sants del Segle XXI, hauran participat a la JMJ de Madrid 2011.

(Font: Catalunya Cristiana. Publicat a 21 d'agost de 2011)

Marc Trulls

Delegat de Joventut de Solsona

Paraules del bisbe Francesc Pardo als joves en començar la JMJ:

"Sereu multitud, però has de viure que tot es fa per a tu. Tu ets únic i única"

Noi, noia,

T’has decidit a participar en la Jornada Mundial de la Joventut juntament amb molts altres de les diòcesis catalanes i d’arreu del món.

Et felicito per la teva decisió, perquè la teva participació en la Jornada serà una experiència de felicitat, de fe, de creixement, de fraternitat.

Tens el programa a les mans, els mossens, els responsables t’indicaran els actes en els quals has de participar i t’acompanyaran per assaborir-los. Jo senzillament et suggereixo algunes actituds per ajudar-te a viure intensament aquest dies.

La Jornada és per a tu. Et trobaràs com perduda o perdut entre milers i milers de joves, però per Déu i per l’Església no ets un de tants, sinó tu amb la teva personalitat, amb els teus somnis, els desitjos, preocupacions. Sereu multitud, però has de viure que tot es fa per tu, que les pregàries i celebracions són per tu, que el Papa s’adreça a tu, que els responsables estan per tu. Serem molts, però tu ets únic i única.

Alhora viuràs l’experiència de ser multitud. Aquell petit grup de deixebles de Jesús s’ha convertit en una gran poble, en l’Església Catòlica. Tindràs la oportunitat de viure que no és una església només de gent gran, sinó una església jove, una església amb futur, una església universal, una església acollidora, una església fraternal, la teva església, la que t’ajuda, confia en tu i et necessita.

Viuràs moments de cansament, d’incomoditat, de llargues esperes... afronta aquests moments amb humor i recolza’t amb els propers per ajudar-vos mútuament a fer-los més agradables.

Aprofita les celebracions de l’Eucaristia. Seran multitudinàries, especialment la del darrer dia, però serà una icona de l’Església, presidida pel Papa i el col·legi episcopal, en la qual el Senyor Jesús se’ns dóna, et ve a cercar, t’emplena dels seus dons i desitja que l’oferim a tota persona, a tot noi i noia. També podràs viure el sagrament del perdó com a confessió de l’amor de Déu que perdona els propis pecats i febleses.

A les pregàries cerca la companyia del Senyor. Escolta’l, lloa’l, parla-li de tu i de tots, demana per tota la humanitat. Viu intensament els moments de festa, de fraternitat; estreny els lligams d’amistat amb altres, deixa’t interpel·lar per la seva vida i paraules.

Així seran uns dies molts especials que t’ajudaran a créixer i a descobrir millor el sentit de la teva vida. Jo estaré al teu costat, malgrat potser només ens podrem saludar en alguns moments i veure’ns de lluny. Sobretot el Papa i tota l’Església estarem uns al costat dels altres.

Amb el meu afecte i la meva benedicció.

+ Francesc Pardo i Artigas
Bisbe de Girona i bisbe encarregat de la CET per a la pastoral amb joves

JOVES CATALANS A SAN LORENZO DE EL ESCORIAL

Des de la JMJ de Madrid us deixem amb algunes de les fotos d'aquests dies!!!!

La celebració de l'eucaristia del primer dia tots junts a San Lorenzo, l'acte de benvinguda amb l'acompanyament musical de Mn. Joan Aguila i la rebuda per part d'autoritats de l'Ajuntament i el director del col·legi on som acollits part dels pelegrins.

Durant aquests dies també hem rebut al Sant Pare a la Plaza Cibeles i durant el cap de setmana que tot just comença viurem a Cuatro Vientos la Vetlla de pregària i l'eucaristia diumenge al matí amb el Papa.

Més de 30.000 joves d'arreu del món celebren units a la seva fe en un dia conjunt de les diòcesis catalanes a Barcelona

El cardenal-arquebisbe de Barcelona, Mons. Lluís Martínez Sistach, ha presidit l'eucaristia que ha aplegat als joves acollits d'arreu del món a les deu diòcesis amb seu a Catalunya. Aquest ha estat l'acte central dels Dies d'Acollida Previs a la Jornada Mundial de la Joventut que tindrà lloc del 16 al 21 d'agost a Madrid.

Des de primera hora del matí han anat arribant joves a l'esplanada del Fòrum amb banderes de multitud països. Sota la gran placa fotovoltaica del Fòrum s'ha situat l'altar on s'hi ha situat una reproducció de la imatge de la mare de Déu de la Moreneta. L'eucaristia ha estat concelebrada pels cardenals de Colònia, Nàpols i Milà juntament amb els bisbes i preveres diocesans i acollits d'arreu del món.

El cardenal Sistach ha insistit en la idea de solidaritat posant l'exemple de Maria comentant l'evangeli de les noces de Canà. "Davant del patiment dels nostres germans hi ha qui diu: no és el meu problema, és el teu problema. Aquesta actitud no és cristiana i la hem d'allunyar de nosaltres".

Durant la tarda les diòcesis han pogut visitar el temple de la Sagrada Família per torns i per acabar, han gaudit de la música de Gen Rosso (Itàlia) i Please. Durant el diumenge 14 d'agost, la majoria de diòcesis han celebrat els actes final de l'Acollida.

Així començava l'experiència de l'Estiu Solidari....

La comunitat de Sangrelaya, a Hondures, ens espera

Durant el mes de juliol, 8 joves de la diòcesi de Tarragona emprendrem un viatge que s’emmarca dins el projecte Estiu Solidari que des de fa uns anys coordina la Delegació de Joves de l’arquebisbat de Tarragona amb la col•laboració de la Delegació catalana de Missions. 4 d’aquests joves marxaran en breu al Congo, tal com ja es va fer fa dos anys. Els altres 4, entre els quals m’incloc, iniciem nova ruta, i és que per primer cop l’enviament es produeix cap a Hondures, per viure una experiència que de ben segur no ens deixarà indiferents.

Em dic Blanca, tinc 25 anys i tinc el plaer de compartir aquesta experiència amb l’Adelaida Fossas (35), l’Òscar Millán (19) i el David Guillén (30). Tots quatre venim de viure la fe dins les nostres comunitats, i les nostres ocupacions diàries són ben diferents.

L’Òscar estudia Arquitectura, el David fa quatre anys que treballa en un banc, l’Ade és mestra de religió i jo treballo en una agència de publicitat. Quan vaig afegir-me al grup, l’Ade i l’Òscar ja havien dit sí. El David fou l’últim de sumar-s’hi, un compromís familiar coincidia amb els dies programats per a l’estada. Però són poques les vegades en què els plans de Déu es presenten de forma tan clara.

En aquest sentit, el suport que Mn. Simó Gras, la delegada de Joventut, Marisa Jiménez, i la Núria Macip (voluntària al Congo) van oferir-nos durant els dies en què havíem de prendre aquesta decisió no deixaven lloc a cap dubte: la comunitat de Sangrelaya, a Hondures, ens espera per compartir la fe i conviure amb una realitat social ben diferent a la que estem acostumats.

La comunitat de Sangrelaya forma part de la diòcesi de Trujillo, de la qual és bisbe Mn. Lluís Sole. Allà col•laborarem amb l’IHER (Institut Hondureny d’Educació per Ràdio) que promou l’ensenyament a distància a fi de que l’educació arribi a tots aquells poblats aïllats dels nuclis urbans. Durant gairebé un mes, en ruta itinerant, ens posarem en contacte amb la gent, de la mà dels dos missioners residents, coneixent la seva realitat i fent proselitisme dels programes d’ensenyament per ràdio, cridant a la participació tant de joves com de gent més gran. Els caps de setmana ens unirem als voluntaris de l’IHER en la seva tasca de control de la feina feta pels estudiants, aclariment de dubtes, repàs de lliçons, etc.

Ha estat relativament fàcil el nostre sí a aquesta experiència. Ens assalten dubtes, temors, inseguretats... però tenim molt clar que, en una societat en la qual cada cop es fa més difícil estimar sense esperar res a canvi, volem posar com a centre de les nostres vides Jesús, sortir de nosaltres mateixos per aprendre a ser menys exigents amb els altres i trobar allò que ens uneix: l’amor pel Crist. L’Església és una gran família, la família de Jesús, i com a germans que som volem visitar aquells membres que viuen més lluny, i fer comunió amb tots ells.

Font: Catalunya Cristiana.

Podeu seguir l'experiència de l'Estiu Solidari cada setmana al dietari de Catalunya Cristiana

Tarragona es prepara per acollir 6.000 joves

De l'11 al 15 d'agost, l'Arxidiòcesi de Tarragona acollirà uns 6.000 joves d'arreu del món camí de la JMJ de Madrid. La jornada del 14 d'agost serà el dia central amb activitats durant el matí com una catequesi, itineraris per la part alta de la ciutat, espais de música i evangelització, entre d'altres. Per la tarda, la Tarraco Arena Plaça acollirà el rosari jove, l'Eucaristia d'enviament i l'espectacle sobre la Tarragona Cristiana amb la participació de grups la ciutat.

Llegir notícia sobre l' Acollida a Tarragona (Font: Catalunya Cristiana)

Tot a punt a Mallorca per a l’acollida camí de la JMJ

El bisbe de Mallorca, Mons. Jesús Murgui, es va reunir el 8 de juny amb els responsables de grups de joves que el mes d’agost viatjaran a Madrid per participar en la Jornada Mundial de la Joventut amb el papa Benet XVI. Mallorca comença a escalfar motors per a la Jornada Mundial de la Joventut i per als dies previs en què acollirà més de mil joves d’arreu del món (continuar llegint)

Font: Catalunya Cristiana

La família Blanes-Roldán acollirà pelegrins de la JMJ

Catalunya acollirà entre uns 25.000 i uns 30.000 joves del 12 al 15 d’agost, com a parada prèvia a la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ) a Madrid. Per això, les diverses delegacions de Joventut de les diòcesis catalanes han fet una crida per acollir aquests nois i noies en el seu camí cap a la JMJ. La família Blanes-Roldán, especialment els dos fills el Xavier (12 anys) i la Maria (9 anys), ha respost afirmativament a aquesta crida i ha ofert casa seva per acollir tres o quatre joves. Aquesta família de Barcelona està disposada a acollir amb il•lusió i generositat els joves pelegrins.

Tu també pots ser FAMÍLIA ACOLLIDORA!!! Inscriu-te!

Font: Catalunya Cristiana

Més de 200 voluntaris acolliran a Girona els pelegrins a la JMJ

L’Església de Girona es disposa a acollir més de 7.000 joves que pelegrinaran a la Jornada Mundial de la Joventut de Madrid. De forma regular s’han organitzat trobades de voluntaris, les tardes dels diumenges al casal Bisbe Cartañà, per tal de preparar els serveis d’acollida. Més de 200 voluntaris es preparen perquè l’acollida sigui un èxit. (Llegir tota la notícia. PDF)

Font: Catalunya Cristiana

Més de 2.000 joves seran acollits a la diòcesi d’Urgell camí de la JMJ

Una peregrinació de 900 joves al santuari de Núria, una trobada de monitors d’esplais parroquials d’arreu del món a Castellserà i misses amb centenars de joves al santuari de Meritxell, a la catedral de la Seu d’Urgell i a l’església de Santa Maria de Balaguer són alguns dels esdeveniments excepcionals que la diòcesi d’Urgell viurà aquest estiu, en acollir més de 2.000 joves de diversos països d’arreu del món en el seu camí cap a Madrid per celebrar la Jornada Mundial de la Joventut (JMJ), presidida pel papa Benet XVI. (Llegir tota la notícia. PDF)

Font: Catalunya Cristiana

Nosaltres, de l'11 al 15 d'agost...Serem família acollidora JMJ!! I vosaltres?

Parlem amb en Javier, la Míriam i la Glòria.

Família acollidora a Girona.

Per què heu decidit donar un cop de mà acollint joves a casa vostre?
M. Ens ho van oferir i vam dir que sí ràpidament perquè ens feia molta il•lusió tenir joves catòlics d’altres nacionalitats compartint la seva cultura i una fe comuna.
J. Jo diria que ens vam animar nosaltres mateixos al pensar que és un acte d’Església i que com Església que som tenim l’obligació de participar d’acord amb les nostres possibilitats donant testimoni i sentint-nos útils.

Quants joves acollireu?

M. Podem acollir tres joves. Tenim dos llits i un haurà de dormir amb un matalàs a terra. De totes maneres no coneixem encara la seva nacionalitat.

Quina serà la vostra responsabilitat?
J. En principi donar un espai per dormir, esmorzar, acompanyar-los a la parròquia, recollir-los i sobretot donar suport i ajudar per a que se sentin recolzats i ben acollits i que sàpiguen que estem a la seva disposició.

Disponibilitat total?
M. Total perquè destinem uns dels dies de les nostres vacances i per tant podem dedicar-nos a ells a tot hora.

Feu problema de l’idioma?
M. No hi ha problema...
J. Esperem que amb l’anglès ens podem entendre.

Quin és el sentit d’aquesta Jornada Mundial de Joventut?
M. Un gran impuls per a la joventut perquè a vegades els joves catòlics ens trobem una mica sols.

Gràcies!

JO SÓC VOLUNTARI DELS DIES D'ACOLLIDA JMJ...

I TU?

AMB GANES DE LA JMJ 2011!

És una gran oportunitat la que tenim tots aquest any de viure la JMJ de ben prop, és tot un goig saber que milers de joves de molts i diferents llocs s’aplegaran aquest estiu per a ser testimonis vius de fe, però encara és més motiu d’alegria el poder rebre’ls amb els braços totalment oberts.

Ha estat i està essent un impuls regenerador en les nostres vides que perdurarà amb el temps, hi ho dic en plural perquè és una vivència compartida on no estem sols en aquest camí, ja que ens trobem joves i no tan joves immersos en hores i hores de reunions i preparacions, de pregària... difícils de reflectir per escrit, que ens engresquen cada vegada més. Tot per a fer el més acollidora possible la seua vinguda.

Aquestes actituds d’entrega, de servei, ens està ajudant a viure més intensament la tant esperada trobada amb la resta de joves de tot el món i el Papa; més encara quan aquests dies estem tenint la Creu en les nostres ciutats i pobles posant de manifest aquest sentiment d’acollida que ens ajuda a créixer «Arrelats, edificats en Crist, ferms en la Fe».

He pogut estar a una emotiva jornada a Colònia, on el Papa Benet XVI es va trobar amb els joves per primera vegada; a hores d’ara he acompanyat la Creu JMJ al seu pas per Tortosa... tot un seguit de bons moments, i a la vegada també records que deixen entreveure l’esperança i les ganes de poder-ne viure moltes més junts! També ho voleu experimentar? Doncs, animeu-vos, no podeu faltar!

Carlos Sánchez. Benicarló (Bisbat de Tortosa)

VETLLA DE PREGÀRIA A MONTSERRAT



Dimarts, 26 d'abril de 2011 a les 21h.
Basílica de Montserrat

----
21h- Pre-Vetlla conduïda pel grup de música Canta la Teva Fe (CTF), de la diòcesi de Tarragona.
22h- Vetlla de pregària
----

Un bon moment per posar a les mans de Maria la preparació dels Dies d'Acollida Previs i la JMJ. Contacteu amb la vostra delegació de Joventut.

Us hi esperem!

Mocadors a l'arbre

El dia que va decidir marxar de casa, ni tan sols va dir adéu als seus. Va deixar enrere la família i tots els records que formaven part de la seva vida. Volia ser lliure. Un any després va veure que havia perdut el temps, la salut i els diners. Anava caminant perdut pels carrers solitaris d'una gran ciutat, i no deixava de pensar en els seus. A vegades li venia la idea de tornar a casa, però la descartava: no sabia si seria ben rebut, després de tant de temps d'haver marxat.

Però un dia va decidir-se a escriure una carta als de casa seva. En ella els demanava perdó i els deia que es moria de ganes per tornar a casa, però que no s'atrevia a demanar-ho, perquè no sabria com el rebrien. Al final de la carta els deia que si ells (els seus pares i germans) estaven disposats a acollir-lo, que posessin un mocador blanc penjat de l'arbre que hi havia al costat de la casa, tocant a la via del tren. Si ell veia el mocador, baixaria a l'estació i tornaria a casa. Però si el mocador no hi fos, acceptaria la decisió de la família i continuaria el seu viatge.

Durant el viatge amb tren a la seva ciutat, va estar tota l'estona pensant en l'arbre. Unes vegades se l'imaginava amb un petit mocador blanc penjat; i altres vegades també l'imaginava amb les branques buides, sense cap senyal de la seva família.

Quan el tren va passar veloç al costat de casa seva, va mirar el vell arbre... i no va poder reprimir un gest d'alegria: no hi havia només un mocador blanc lligat a una branca; tot l'arbre estava ple de mocadors, grans, petits, blancs, de colors... Com si hagués florit el perdó, un perdó total, que oblida tot, i que dóna l'oportunitat de tornar a començar...

Sabrem nosaltres donar una altra oportunitat a aquells que creiem que no han obrat bé amb nosaltres?

El símbol de la cendra

(...) La cendra amaga realitats importants que hem de descobrir i fer nostres. D'on ve? Com neix?

Sabem que els cristians som continuadors del poble jueu. Jesús de Natzaret era i va viure com un bon jueu. Doncs bé, el poble jueu quan sentia que habvia pecat, que havia fet mal als germans i es perdia i volia buscar de nou l'amistat amb Déu, ho exterioritzava cobrint-se el cap de cendra i vestint-se de roba de sac aspra i incòmoda. Era el signe del seu sincer penediment i de la petició del perdó de Déu. Era manifestar públicament que allunyat de l'aliança amb Déu se sentia ben poca cosa, pols inconsistent que una petita bufarada de vent se l'emportava.

Fixeu-vos, inclús, en un petit detall que enriqueix aquest símbol. L'Església vol que a la Cendra que avui ens posarà el sacerdot hagi cendra obtinguda de les palmes i les branques d'oliva que vam utilitzar el Diumenge de Rams de l'any passat. El que havia estat un sgigne de Glòria ha quedat reduït a ben poca cosa. Per això, ara, quan ens imposaran la cendra se'ns dirà "converteix-te i creu en l'Evangeli" i és que en el seguiment de l'Evangeli està la nostra força.

Aproximar-nos a rebre la cendra serà el senyal de que ens penedim dels nostres pecats, de les nostres faltes, de que reconeixem la nostra debilitat i que en ocasions fallem als altres, ens fallem a nosaltres mateixos, fallem a la missió que Déu ens ha encomanat. Però també diem que volem millorar i que èr això necessitem l'ajuda i la misericòrdia del Senyor, la comprensió i l'ajuda dels altres.

Per tant, no estem davant d'un ritus de màgia. Aquí ens hem d'implicar. Millorar requereix esforç personal, necessita l'ajuda de Déu, i reconèixer que el que Crist ens ha deixat a l'Evangeli és un camí segur. Per aquesta raó, se'ns dirà el "converteix-te i creu en l'Evangeli". I si creiem això i sentim que necessitem l'ajuda de Déu per renovar-nos, ens acostarem a rebre la cendra confiant en que el Senyor ens perdona i ens anima a fer de la nostra vida un servei als germans.

Vicente Ortín
Delegació de Joventut del bisbat de Lleida

10 Consells per aquesta Quaresma

1- Acceptar-nos amb joia tal com som.

2- Recordar el que hem rebut per donar-ne gràcies, i el que ens falta per reconèixer la nostra feblesa.

3- Acceptar els altres tal com són, començant pels més pròxims: el marit o l’esposa, els germans, els fills, els avis, els veïns, les germanes i germans de la comunitat...

4- Parlar bé dels altres i fer-ho amb veu alta.

5- No comparar-se amb els altres, perquè la comparació només ens portarà a l’orgull o desànim.

6- Viure en la veritat: dir el bé, bé i al mal, mal.

7- Resoldre els conflictes no amb la força sinó amb el diàleg; sense aixecar la veu, sense que la conversa es converteixi en un monòleg per part meva.

8- En el diàleg, començar pel que ens uneix, després passar al que ens separa.

9- Prendre la iniciativa del diàleg i tractar de reconciliar-me com més aviat millor: “Que no es pongui el sol sobre la ira”.

10- Creure fermament que perdonar val més que tenir raó.

Cardenal Dannels

La delegació de Joventut i vocacions de Solsona celebra el 2n Agaplec

Un grupet de joves vinguts de diferents punts del bisbat ens vam reunir al seminari de Solsona per celebrar el 2n Agaplec. En la benvinguda, Mn. Joan Àguila, cantant del grup “Canta la teva fe”, ens amenitzà amb uns quans salms, pregàries, el rés del parenostre i un cant final.

A continuació ens dirigirem a una sala on tres persones ens van presentar el seu testimoni: la germana Maria, religiosa que esta fent el seu servei al mateix seminari de Solsona; Mn. Joan Àguila que explicà la seva decisió de fer-se sacerdot; i la Mar i el Sergi, un matrimoni de Viladrau que, juntament amb els seus fills, ens van explicar les seves vivències i quin lloc ocupava el Senyor en la seva vida.

Després d’aquestes emocionants histories vam celebrar la missa presidida pel Vicari general, Mn. Joan Francesc Casals, acompanyat de Mn. Lluis Tollar, Mn. Joan Àguila i el seminarista Abel Trulls.

Havent dinat, la tarda va engegar amb un concert alegre i espiritual, amb la presentació del nou disc del grup “La ciutat de l’estel”. Com a cloenda final se’ns passà un vídeo “Camí de la vida” on un grup de joves, acompanyats d’un mossèn postrat en una cadira de rodes per un accident de trànsit, pelegrinen a Santiago de Compostel•la i arriben a saber què és el que realment volen i el què Déu ha volgut per a ells.

Aquest Agaplec ha estat molt enriquidor, tal com el seu lema anunciava “He pensat en Tu”. Ens ha fet reflexionar sobre el què vol Déu de nosaltres i quin camí hem d’agafar per sentir-nos realitzats, ser feliços.

Meritxell Estany

Bisbat de Solsona

+ Fotos: Facebook Joves Bisbat Solsona

Joves, pastoral de joventut i la JMJ

Diversos delegats de joventut de les diòcesis de Catalunya han participat en un col·loqui organitzat pel Centre d'Estudis Pastorals amb motiu de la preparació de la Jornada Mundial de la Joventut sobre joves i pastoral de joventut. En aquesta taula rodona s'han tractat temes molt diversos entre ells l'acompanyament, els valors del jove, la formació dels agents de pastoral i de quina manera esdeveniments com l'Aplec de l'Esperit o la JMJ marquen la vida del jove. Aquest nou quadern, amb articles en profunditat dels diferents delegats de joventut, es publicarà abans de la celebració de la JMJ.

A continuació reproduim algunes declaracions del col·loqui.

Lluís Plana (Urgell)- "Jo penso que estan molt bé les trobades com la JMJ sempre i quan les puguem inserir en un procés. L'experiència per si sola ja és significativa però ho és més si l'insereixes dins un procés".

Marisa Jiménez (Tarragona)- "Tenim la necessitat d'atansar el jove a Crist. El gran repte per mi és com apassionem a tots els estaments de l'Església perquè es faci això (...) El que ens ha de moure és una passió per Crist".

Mn. Toni Roman (Barcelona)- "Ara mateix no respiro que sigui el moment òptim (en referència a la pastoral de joventut). Segurament la JMJ té les seves oportunitats. Però ara ens toca experimentar les limitaciones que tenim. Les dinàmiques d'abans ja no ens funcionen".

Mn. Jordi Callejón (Girona)- "Jo el que veig en aquests últims 11 o 12 anys és que hem guanyat en qualitat. Tenim diferents grups on pots treballar més, parlar sense complexos, es pot començar un procés de fe amb ells".

Mn. Carles Muñiz (St. Feliu de Llobregat)- "Els joves tenen set i busquen. (...) La nostra acció pastoral ha de complementar, anar a facilitar experiències de les que generacionalment estan mancats".

Francesc Figueras (Secretari del SIJ, Barcelona)- "El jove pot arribar a dir-te que sí creu en Déu, però necessita tota la parafernàli d'entre mig. Llavors, estem parlant d'una relació directa entre Ell i Déu".

SOM-HI A LA JMJ!

Aquest estiu participa de la Jornada Mundial de la Joventut! Si tens entre 16 i 35 anys pots viure aquesta gran festa de la fe amb els joves de Catalunya, Andorra i Balears!! Junts anirem cap a Madrid!

Ja et pots inscriure!

INFORMACIÓ

Preu: 185€
Dies: 17-21 d'agost de 2011
Lloc: Sant Lorenzo del Escorial
1r pagament (abans del 30 d'abril): 85€
Data límit del 2n pagament (100€): 1 de juliol de 2011
Inscripcions: Pàgina web de la teva Delegació de Joventut

NOTA: Aquesta és una opció, per si voleu fer el pagament fraccionat. En cas que feu un únic pagament teniu temps fins la data límit, 1 de juliol.

Trobada Europea de Taizé a Rotterdam

28 de desembre 2010 -1 de gener 2011

EL TESTIMONI

El dia 27 al mig dia sortíem des de Terrassa camí de la ciutat holandesa, ens esperaven 17 hores de viatge. Del bisbat de Solsona superàvem la vintena i ens uníem a altres bisbats conduits per un autocar de València. Per el camí va haver moments de tot, de pregària, de diàleg, de lleure i de repòs. En el diàleg ens enriquia molt el compartir les últimes vivències de la història de la nostra vida, però també s’hi llegia una il·lusió per el que ens esperava a tots. No sols consistia en acumular experiències, si no que també consistia en contagiar alegria i pressentiment de felicitat entre la comunió.

Arribar a Rotterdam, s’hi pot contemplar el paisatge d’hivern amb neu. Una ciutat amb molta aigua, mai havia vist tanta distància de riu glaçat.

Ens distribuirem els grups per parròquies, esglésies protestants i centres de culte. Algú va arribar abans que un altre al seu destí. Però la puntualitat a la pregària, era un fet.

A la nit tothom podia parlar amb la família corresponent a la parròquia destinada, amb anglès majoritàriament o defensant-s’hi tan bonament com és pot. Era el diàleg del cor que era l’entesa amb més confiança en la convivència de tots aquests dies. A la família també s’hi compartia quelcom material: els àpats, també l’afecte.

Destacar les amistats que un jove pot fer malgrat la diferència de confessions i de llengües, cultures. Ressaltar les pregàries que eren tres durant el dia. Era com posar-se tots d’acord: matí tarda i nit per reviure aquella emoció del fi d’any on no sols el material i carismàtic caracteritza la societa t actual. Si no fer partícip amb aquell qui duem tots dins amb la festa del canvi de dècada. Començar l’any resant i encomanant-se a Jesús és la millor manera de iniciar un any.

Arribàvem el dia 2 a la tarda, amb un xic d’enyorança amb els amics coneguts a Holanda, però contents d’explicar l’experiència amb la família.

Xavier Torné Teixidó

(Bisbat de Solsona)

Fes un cop d'ull a l'àlbum de fotos!

Joan Pau II, beat i patró de la JMJ

El Papa Benet XVI beatificarà a Joan Pau II el proper diumenge 1 de maig, solemnitat de la Divina Misericòrdia, segons ha informat el Director de l’Oficina de Premsa de la Santa Seu, Federico Lombardi. Joan Pau II serà beat sis anys i un mes després de la seva mort, l’any 2005. Després d'aquest anunci ha estat nomenat Patró de la JMJ.

La resolució del pontífex ha arribat immediatament després de què el prefecte per a la Causa dels Sants del Vaticà, el cardenal Angelo Amato, presentés un informe amb proves de què Carol Wojtyla va dur a terme un miracle a l’intercedir en la curació de la monja francesa Marie Simon-Pierre, malalta de parkinson. La religiosa va superar, dos mesos després de la mort del Papa a l’abril de 2005, tots els símptomes de parkinson de manera inexplicable, segons les autoritats mediques de la comissió de beatificació.

Procés de canonització

La beatificació és un prerequisit per accedir a la condició de sant. El procés de canonització comença un cop transcorre un mínim de 5 anys després de la mort del candidat. El primer pas és el reconeixement de la heroïcitat de virtuts, és a dir, haver viscut en grau superlatiu la fe, l’esperança i la caritat.

Tot seguit, s’espera un miracle obrat per la intercessió del Servent de Déu, amb què s’obre camí a la beatificació. Un cop proclamat beat, s’espera un segon miracle degudament investigat i aprovat per les autoritats eclesials que obre camí a la canonització (per a ser sant o santa). Tots els passos citats en el procés requereixen l’aprovació del Sant Pare.

Patró de la JMJ

Després de l’anunci de la seva beatificació, Joan Pau II ha estat nomenat patró de la JMJ. Sempre va mostrar gran predilecció pels joves i va ser durant el seu pontificat quan van començar les Jornades Mundials de la Joventut. D'aquesta manera el proper beat se suma a la llista dels grans sants espanyols intercessors d'aquesta edició: sant Isidre Llaurador, santa Teresa de Jesús, sant Ignasi de Loyola, sant Francesc Xavier i sant Joan de la Creu.

Els Dies d'Acollida a Signes dels Temps (TV3)

Entrevista a Marisa Jiménez, directora del SIJ, amb motius dels Dies d'Acollida Previs a la JMJ que tindran lloc de l'11 al 15 d'agost arreu de les diòcesis catalanes juntament amb Mallorca. Emissió: Diumenge, 9 de gener de 2011.

60.000 joves d'arreu del món passaran per casa nostra abans d'anar a Madrid! No t'ho pots perdre! Som-hi a la JMJ!