Creiem que és una bona base per a ajudar-nos a plantejar la situació de la pastoral de joves a la nostra diòcesi: l’escala se’ns enfonsa perquè ens fixem en els esglaons de dalt de tot de l’escala sense consolidar els primers, sense els quals no es pot accedir als de dalt. I quan parlem dels primers esglaons ens referim al treball constant a les parròquies, en petits grupets, dedicant-hi moltes hores a escoltar-los, a parlar amb els joves, invitant-los a participar de l’Eucaristia, a comprometre’s en la dinàmica parroquial, a participar en trobades, recesos, cursets... a compartir les inquietuds i el treball amb les parròquies veïnes, o de l’arxiprestat, o de la diòcesi... els joves i també, i sobretot, els capellans.
La nostra experiència ens diu que la figura del capellà és una peça clau en la pastoral de joves a una parròquia. Si ell té interès i va al davant, anima i engresca, els joves responen. Si no és així....difícil ho tenim. Fins i tot quan algun jove participa en una trobada i s’anima a continuar-hi, si a la seva parròquia no troba un grup de referència o no s’hi troba acollit, tot es perd. O fins i tot en els canvis de capellans a les parròquies: si no hi ha un treball continuat, constant i en una mateixa direcció és molt fàcil perdre tot el que s’havia aconseguit si no s’ha fet un treball de molts anys per consolidar-ho.
Entenem que la situació és diferent a la de fa uns anys. Els rectors de les parròquies més grans (amb més potencial humà) es van fent grans i quan es produeix el canvi per un més jove, aquest ja no té la mateixa ajuda que hi havia abans. A més a més la tendència dels darrers anys és que els capellans joves que, en teoria, podrien ser els més compromesos amb la pastoral amb joves, estan destinats als pobles més petits i més allunyats, és a dir, on hi ha menys potencial de joves amb els quals treballar. I si n’hi ha a les parròquies grans, no estan el temps suficient per consolidar i donar consistència al treball amb els joves. Considerem fonamental aquest element de permanència i de constància –per a la pastoral de joves i també per a les vocacions- per què avui en dia, els processos en general, i els dels joves en particular, són més llargs i demanen més temps per assolir la maduresa suficient tant a nivell eclesial com d’organització local i diocesana.
Per això nosaltres ens reafirmem en la línia pastoral amb la qual es va treballant des del Moviment de Joves i que es resumeix en les quatre notes característiques de l’Acció Catòlica:
a) La formació dels joves en grup a les parròquies
b) Per a sentir-nos membres vius de l’Església, evangelitzats i evangelitzadors, apòstols entre els joves
c) Fomentant la responsabilitat dels mateixos joves i l’organització local i diocesana
d) Amb un esperit eclesial que ens vincula especialment al bisbe diocesà.
Considerem urgent encetar a nivell de bisbat (no quedant-nos en els escalons de dalt sinó mirant de consolidar els primers) una reflexió seriosa sobre la pastoral amb els joves en la que, de veritat, ens sentim tots implicats.
La nostra experiència ens diu que la figura del capellà és una peça clau en la pastoral de joves a una parròquia. Si ell té interès i va al davant, anima i engresca, els joves responen. Si no és així....difícil ho tenim. Fins i tot quan algun jove participa en una trobada i s’anima a continuar-hi, si a la seva parròquia no troba un grup de referència o no s’hi troba acollit, tot es perd. O fins i tot en els canvis de capellans a les parròquies: si no hi ha un treball continuat, constant i en una mateixa direcció és molt fàcil perdre tot el que s’havia aconseguit si no s’ha fet un treball de molts anys per consolidar-ho.
Entenem que la situació és diferent a la de fa uns anys. Els rectors de les parròquies més grans (amb més potencial humà) es van fent grans i quan es produeix el canvi per un més jove, aquest ja no té la mateixa ajuda que hi havia abans. A més a més la tendència dels darrers anys és que els capellans joves que, en teoria, podrien ser els més compromesos amb la pastoral amb joves, estan destinats als pobles més petits i més allunyats, és a dir, on hi ha menys potencial de joves amb els quals treballar. I si n’hi ha a les parròquies grans, no estan el temps suficient per consolidar i donar consistència al treball amb els joves. Considerem fonamental aquest element de permanència i de constància –per a la pastoral de joves i també per a les vocacions- per què avui en dia, els processos en general, i els dels joves en particular, són més llargs i demanen més temps per assolir la maduresa suficient tant a nivell eclesial com d’organització local i diocesana.
Per això nosaltres ens reafirmem en la línia pastoral amb la qual es va treballant des del Moviment de Joves i que es resumeix en les quatre notes característiques de l’Acció Catòlica:
a) La formació dels joves en grup a les parròquies
b) Per a sentir-nos membres vius de l’Església, evangelitzats i evangelitzadors, apòstols entre els joves
c) Fomentant la responsabilitat dels mateixos joves i l’organització local i diocesana
d) Amb un esperit eclesial que ens vincula especialment al bisbe diocesà.
Considerem urgent encetar a nivell de bisbat (no quedant-nos en els escalons de dalt sinó mirant de consolidar els primers) una reflexió seriosa sobre la pastoral amb els joves en la que, de veritat, ens sentim tots implicats.
La Comissió Diocesana del Moviment de Joves Cristians
Agustí, Núria, Lara, Isa, Tomàs, Marisol, Josep i Carlos.
1 comentari:
He nascut a la diòcesi de Tortosa, comarca dels Ports, arxiprestat Elsports-Sant Mateu, i puc dir que allà una pastoral de joves també és important.
Els darrers anys, encara que no visc a aquesta diòcesi, he colaborat amb els capellans joves que treballaven la pastoral juvenil.
Excursió final de catequesis, els darrers 4 anys més de cent xiquets, Camí de Santiago: una vintena de joves cada any.
Algú collira l'esforç de que va dinamitzar aquesta tasca que en algun cas ja va trobar començada.
Publica un comentari a l'entrada